Els lletrats del Congrés dels Diputats s'han oposat per enèsima vegada a la petició de comissió per part de les formacions independentistes per investigar Joan Carles I i el seu presumpte entramat per vendre armes de forma il·legal. La negativa també s'ha estès a la comissió d'investigació que va registrar Esquerra Republicana per examinar la neutralitat política del Tribunal de Comptes.

En el cas del rei emèrit, consideren que aquest tipus d'iniciatives no tenen cabuda perquè "la figura del Rei és inviolable i no està subjecta a responsabilitat" i que també "distribueix lliurement la quantitat global que rep cada any dels Pressupostos Generals de l'Estat per sostenir la seva família i casa".

Pel que fa a la petició de comissió d'investigació sobre el Tribunal de Comptes, els serveis jurídics de l'hemicicle es mostren contraris a la seva tramitació donat que "no correspon a les Corts Generals el control" d'aquest màxim òrgan fiscalitzador de l'Estat.

La decisió, en mans de la Mesa del Congrés

Novament, qui haurà de prendre la decisió final és la Mesa del Congrés, que votarà aquest dimarts. El més probable és que la Mesa segueixi fent el que ja ha realitzat en altres ocasions: denegar tota tramitació de comissió d'investigació relacionada amb el monarca. Els vots del PSOE, PP i Vox són decisius perquè tenen majoria absoluta. Els socialistes tenen tres representants a la Mesa; el PP, dos i Vox, un. Els altres tres representants són d'Unidas Podemos, però els seus vots no són claus per decantar la balança en un sentit o altre.

Aquest informe dels lletrats del Congrés dels Diputats arriba sis dies després que l'independentisme català, basc i gallec se sumés a la petició de Compromís i Més País per investigar la venda d'armes per part de Joan Carles I. L'objectiu era que es pogués aclarir les informacions que atribueixen part de la fortuna del rei emèrit a operacions de tràfic d'armes a països àrabs a través d'una empresa hispanosaudita que, presumptament, operava i estava en funcionament per poder fer, per exemple, aquest tipus de negocis.

El diari Público detallava que l'empresa Alkantara Iberian Exports Limited, fundada a Londres el 1978, era aquesta entitat que permetia forjar part d'aquesta fortuna de Joan Carles I. Segons el mateix mitjà, entre els anys 80 i 90 es van vendre armes per un import superior als 62.000 milions de pessetes i, d'aquesta, es van repartir 12.500 milions en comissions. A més, l'empresa hauria estat participada en un 50% per fons públics de l'Estat a través de l'Institut Nacional d'Indústria i del Foment del Comerç Exterior.

Respecte al Tribunal de Comptes, ERC va presentar una iniciativa amb Junts, PDeCAT, CUP, Bildu, Més País i Compromís per investigar "la neutralitat política en el desenvolupament de la funció d’enjudiciament de la responsabilitat comptable per part d'aquest òrgan". Algunes de les qüestions que es volien formular tenien a veure amb la política de contractació de personal del Tribunal de Comptes, per què alguns consellers de l'òrgan no van abstenir-se de la causa contra l’independentisme o “els perjudicis causats a les arques públiques per totes les operacions irregulars que no han estat degudament enjudiciades”.

Totes aquestes peticions no han rebut la llum verda dels lletrats del Congrés dels Diputats. Aquest dimarts, molt probablement, la Mesa del Congrés tombarà aquestes iniciatives definitivament.

 

Imatge principal: El rei emèrit Joan Carles I, sortint del Congrés dels Diputats. Europa Press.