El tarragoní David Solé, detingut el 15 d'octubre arran dels aldarulls a Barcelona, sortirà aquest dijous al vespre de la presó de joves de la Roca del Vallès. L'Audiència de Barcelona ha estimat el recurs de la defensa contra la presó provisional dictada pel jutjat d'instrucció número 20 i n'ha ordenat la posada en llibertat.

Segons l'Audiència, el risc de reiteració delictiva que apreciava la jutgessa "més sembla provenir d'una intuïció que de veritables circumstàncies objectives, ja que no consten antecedents, ni tan sols policials, que hagués participat anteriorment en un il·lícit penal. A més, el tribunal no aprecia risc de fugida i destaca el "sobrat" arrelament personal, familiar i laboral que ha acreditat el noi.

El tribunal conclou que, amb aquestes circumstàncies, no es justifica una mesura "tan greu i excepcional" com la presó provisional acordada i recorda que i ha altres mesures menys dures per tal de garantir la celebració del judici. Per aquest motiu, opta per obligar el noi a comparèixer quinzenalment davant el jutjat instructor.

Detenció

Solé va ser detingut el 15 d'octubre passat juntament amb altres tres nois a Barcelona. L'endemà el jutjat 20 de Barcelona en va dictar l'ingrés provisional a presó sense fiança pels suposats delictes de desordres públics, atemptat a agents de l'autoritat i danys.

El 23 d'octubre el jutjat d'instrucció va desestimar el recurs de reforma presentat, però ara l'Audiència ha donat la raó a la defensa en apel·lació. La sala considera suficients els indicis de participació de Solé en els fets de què se l'acusa "a la vista del contingut de l'atestat i de la identificació duta a terme per algun dels policies actuants".

Pel què fa a la tipificació delictiva, l'Audiència apunta que "indiciàriament sembla acreditat" que l'actuació del jove encaixaria amb un delicte d'atemptat a agents de l'autoritat agreujat, perquè hauria fet ús d'instrument perillós. Els magistrats recorden que, si això es demostrés, comportaria una pena de fins quatre anys i mig de presó. Afegeixen, també, que els desordres públics agreujats preveuen penes de fins a sis anys, sense perjudici de la relació concursal que es pogués establir entre ambdós delictes en un eventual judici.