La llibertat de premsa a Espanya se situa per sota de la mitjana europea. Segons un informe publicat aquest dimarts pel Consell d'Europa, l'estat espanyol és un dels països més exposats a la "manca de pluralisme", amb un grau de risc de 55 punts sobre 100. La mitjana europea és de 51 punts, sent Alemanya el que presenta la millor situació, amb 21 punts. A l'altre extrem apareixen països com Turquia i Albània, amb 82 i 70 punts, respectivament. Espanya obté una puntuació similar a Xipre o Malta, estats que han estat acusats d'utilitzar programes de vigilància. Al document, de fet, el Consell d'Europa destaca l'espionatge que van patir periodistes i activistes catalans arran del cas Pegasus.
L'informe fa un repàs de les acusacions que ha rebut Espanya per fer ús d'aquest software, un comportament que, segons la institució, contradiu "el compromís dels governs europeus de suprimir l'ús d'espionatge il·legal". L'estudi recorda que l'abril de 2022 es va desvelar que quatre periodistes catalans van ser espiats. Es tracta de Meritxell Bonet —esposa de Jordi Cuixart—, el vicepresident d'Òmnium Cultural, Marcel Mauri; l'esposa de Carles Puigdemont, Marcela Topor, i l'exdiputat del Parlament de Catalunya, Albano Dante Fachín. També es menciona el cas del periodista Ignacio Cembrero, identificat com a potencial víctima per part del govern del Marroc. El Consell d'Europa, a més, indica que els experts apunten que el nombre de víctimes és "molt més alt" i que, malgrat l'escàndol, "les eines per limitar l'ús de programes d'espionatge encara és limitat".
"Alarma" per l'ús de Pegasus
A finals del passat mes de gener, la comissària de Drets Humans del Consell d'Europa, Dunja Mijatovic, assegurava estar "alarmada" per l'ús il·legal del programari d'espionatge Pegasus. En un comunicat, Mijatovic mostrava la seva preocupació per les "evidències" que mostren que el programari israelià s'ha utilitzat per a "espionatge nacional i internacional més que per qüestions legítimes de seguretat pública". "Estic alarmada sobre l'impacte d'eines potents que donen un accés complet i no restringit a la vida privada d'una persona", afirmava la comissària de Drets Humans, tot remarcant que suposa una vulneració del dret a la privacitat i a la protecció de dades.
"L'ús de programaris espia té un efecte paralitzador sobre altres drets humans i llibertats fonamentals, inclosa la llibertat d'expressió i la participació pública. Crea un clima d'autocensura i por en el qual totes les persones poden ser tractades com a sospitoses i els defensors dels drets humans i els membres de la vida política estan especialment amenaçats", alertava la comissària de Drets Humans del Consell d'Europa, que demanava als estats complir les "obligacions" del Conveni Europeu de Drets Humans.