Joaquim Forn fa més de dos anys que és a la presó i ha escrit dos llibres. El segon ja ha sortit amb la sentència de 10 anys i mig de presó pel delicte de sedició i relata com ha viscut aquests darrers mesos Entre togues i reixes, (Enciclopèdia). Així es titula l'obra, prologada per la periodista Mònica Terribas.

El llibre es defineix com a "personal i íntim". Forn es fixa en les petites coses i en tot allò que mai no ha aparegut en les transmissions del judici als líders de l'1-O des del Suprem. Explica com es prepara per comparèixer davant del jutge, com viu la seva declaració i com encaixa la sentència. El qui va ser conseller d'Interior rememora les imatges de les càrregues i la perplexitat davant la violència policial el dia del referèndum, però també explica les hores a Soto del Real, al pati o celebrant un aniversari.

Entre togues

Forn dedica un capítol al major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, pendent de judici a l'Audiència Nacional, que va declarar com a testimoni. També parla del testimoni del comissari Ferran López, de qui destaca la importància del seu relat qualificant-lo de "contundent".

L'autor se sincera amb un dels episodis crítics del judici. El moment en què Eulàlia Reguant i Antonio Baños més que ajudar en el seu paper de testimonis, van jugar a fer política on no tocava i no van poder ajudar en res els processats quan es van negar a respondre a les preguntes de Vox. Els testimonis estan obligats a dir la veritat i a respondre a tothom, al contrari dels acusats. Sabien la condició, però tot i això es van arriscar a una sanció econòmica, a banda que Manuel Marchena, el president del tribunal, els va descartar com a testimonis.

Al capítol "Soraya, Mariano, Zoido..." relata, sobre els dos exdiputats de la CUP: "Em sap greu, crec que és un error la decisió que han pres, com a testimonis. Les seves declaracions tenen valor per a nosaltres, són importants per a la defensa. Han vingut al Suprem per reforçar les nostres tesis, i se'n van cap a casa sense fer-ho, extraviats en una batalla estèril". 

Quim Forn destaca les declaracions com a testimonis de l'expresident Artur Mas, el lehendakari Iñigo Urkullu, que va explicar amb detall tota la mediació abans del referèndum, l'alcaldessa Ada Colau, l'exdirigent dels comuns Xavier Domènech i el del llavors ministre de l'Interior  Juan Ignacio Zoido, aquest darrer per decebedor. "La seva actitud poruga, inconsistent. Les seves frases més repetides són 'eso no lo sé' i 'supongo'. Només li noto convenciment, un cert apassionament, una certa vehemència quan diu que ell no va dissenyar l'operatiu de l'1 d'octubre, i quan intenta explicar que: 'Había unos auténticos escudos humanos que impidieron que se pudiera acceder; había una resistencia activa'. Llavors sí que hi posa ganes", relata Forn. En canvi, explica que la declaració del tinent-coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos, a qui li dedica un capítol sencer, no el va sorprendre.

Entre reixes

Forn combina capítols on explica com va veure i viure el judici i el que passava quan ell i la resta de presos polítics tornaven a la presó. 

Joaquim Forn recorda cada una de les visites i les vivències a les tres presons per les quals ha passat i també fa alguns retrets a les absències. Com la del cardenal arquebisbe de Barcelona, Joan Josep Omella. Forn li va escriure demanant que els visités, però no hi va arribar a anar mai. "La por al què diran i el voler quedar bé amb tothom han acabat pesant més que els missatges que predica, i que contenen els Evangelis: era a la presó i no vinguéreu a veure'm", lamenta Forn, directe i sense contemplacions.

Forn explica el dia que van saber que Jordi Cuixart seria pare per segon cop i com se les van empescar per tenir mona per Pascua i pastissos d'aniversari.

També explica la trobada amb Sandro Rosell a Soto del Real, la intuïció que tenia l'expresident del Barça de la seva sortida en llibertat, i de com ho va viure Forn en paral·lel al seu judici. I dedica diversos moments del llibre a la seva feina preparant el judici i la campanya electoral de les eleccions municipals en les quals va ser el candidat per Barcelona de Junts per Catalunya i va ser elegit, sense poder exercir de nou com a tal.

"El pinso ja està preparat"

D'entre els episodis al Tribunal Suprem, durant el judici, però fora de càmeres, hi ha els dels dinars i les migdiades. Els nou acusats que estaven en presó preventiva dinaven junts en una sala i aprofitaven per fer la migdiada. Allà, també, recollien viandes que els familiars els portaven i que mig amagaven perquè la policia no els les requisés.