L'expresident de la Generalitat Jordi Pujol publica el llibre Entre el dolor i l'esperança —editat per Proa i Enciclopèdia— el 2 de juny. L'expresident hi aborda qüestions com el procés independentista i la reacció de l'Estat, el seu llegat polític i la seva situació personal.
El llibre és el resultat d'una entrevista feta pel periodista i escriptor Vicenç Villatoro, on Pujol respon sobre les grans qüestions de fons que han travessat el país des de la seva confessió sobre l'existència d'uns diners no declarats a Andorra el 2014 fins el dia d'avui. Pujol també hi relata les qüestions que l'afecten de manera personal, com el sentiment de culpa, la petició de perdó i l'afirmació d'uns ideals i valors.
El nou llibre de Jordi Pujol Entre el dolor i l'esperança
Des de la confessió sobre l’existència d’uns diners a Andorra que Jordi Pujol va fer pública l’any 2014 fins avui, han passat moltes coses a Catalunya, a Espanya, a Europa i al món. I s’han succeït també informacions, decisions judicials i opinions que afecten directament el mateix Jordi Pujol i la seva família. Durant aquest temps, Jordi Pujol ha anat reflexionant sobre aquests fets en silenci o compartint els seus pensaments amb molt poques persones.
El processament de la família Pujol
Aquest llibre de l'expresident arriba poc després que la sala penal de l'Audiència Nacional confirmés la interlocutòria del jutge José de la Mata en què va proposar jutjar els membres de la família Pujol Ferrusola per delictes d'organització criminal o associació il·lícita, blanqueig de capitals, delicte contra la hisenda pública i falsedat documental.
El passat 20 d'abril, la secció tercera de la sala penal va confirmar íntegrament la interlocutòria de pas a procediment abreujat dictat per l'instructor per a tots els investigats en aquest procediment, llevat de Carles Sumarroca, per a qui s'acorda l'arxivament de la causa, i de Mercè Gironès, exesposa de Jordi Pujol Ferrusola, a qui se li retiren dos delictes contra la hisenda pública.
En la seva resolució, el tribunal va confirmar la competència de l'Audiència Nacional i va assenyalar que els actes nuclears es van realitzar a l'estranger —fonamentalment a Andorra— mitjançant el moviment de fons en efectiu de diversos comptes oberts a l'estranger, dels quals eren titulars diversos membres de la família Pujol, comptes que, a més, segons la interlocutòria recorreguda, van ser posats a nom de fundacions controlades per aquesta família.
Pel que fa a la qualificació dels fets com a associació il·lícita o organització criminal, la sala va confirmar aquesta tipificació i va indicar que la resolució recorreguda relata una actuació clarament concertada de tots els integrants de la família Pujol consistent en l'obertura i tancament simultani de comptes bancaris a l'estranger, així com de moviments de fons entre ells, que indiciàriament obeeix a una estratègia orientada a ocultar el seu origen i que la interlocutòria connecta amb operacions il·lícites determinades que van tenir com a conseqüència determinades resolucions de la Generalitat.
"Es tracta d'una sèrie d'actuacions, prolongades en el temps, de tots els membres de la família investigats, que l’escrit sustenta en els corresponents elements indiciaris extrets de la tasca instructora”, deia l’Audiència. A més, la investigació hauria mostrat indicis dels respectius papers assumits per cada membre, en el pla provisional propi d'aquesta fase processal, explicava la interlocutòria.
Foto principal: L'expresident de la Generalitat Jordi Pujol / ACN