Lluís Llach ha ensorrat la taula de diàleg, just després que aquest dimecres s'hagin conegut els acords de la reunió entre els governs català i espanyol. "La taula de negociació per l'autodeterminació i l'amnistia s'ha convertit en la taula de recuperació autonòmica", ha criticat l'artista. Lluny del dret a decidir, la trobada s'ha saldat amb un suposat acord per a la desjudicialització i l'impuls del català. Cap concreció. En aquest sentit, la Generalitat s'ha limitat a confiar que l'executiu espanyol impulsi la reforma del Codi Penal abans que acabi aquest 2022. És per això que Llach ha mostrat a les xarxes socials la seva desaprovació: "Felicitats, però no té res a veure en el que diguéreu. Mentiu".
🟡 Taula de diàleg sobre Catalunya | DIRECTE
Aquest atac ha estat més dirigit concretament a la taula de diàleg que cap a cap altra cosa. Però l'artista també s'ha reservat alguna paraula contra l'actitud general del Govern de Pere Aragonès. "He sentit el senyor ministre (Félix Bolaños) dir que la desjudicialització consisteix a obeir les normes i lleis de l'estat espanyol. Que maco. Com si no ho féssiu ara. Felicitats", ha retret Llach a l'executiu català. És a dir, una cleca directa cap a la manca de desobediència per part de la coalició independentista que mana a la Generalitat.
El Govern, el Govern, el Govern... i també un petit míssil cap al govern espanyol. "Desjudicialitzen tot deixant els mateixos jutges", ha assenyalat, acompanyat d'una rialla. Una clatellada a la manca de renovació judicial? Un dia que passa és un dia que el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) segueix en funcions. A més, cal no oblidar com la justícia espanyola no frena. Sense anar més lluny, just fa una setmana que l'Audiència de Barcelona va fer repetir el judici als síndics de l'1-O. Uns síndics que ja havien estat absolts.
Tot això és el que ha dit Lluís Llach sobre la tercera reunió de la taula de diàleg, que ha finalitzat aquest dimecres amb acords marc en dues qüestions: per una banda, la desjudicialització de la política amb les reformes legislatives necessàries per harmonitzar-se amb Europa; per una altra, la protecció i l'impuls del català. Tanmateix, els documents signats no concreten com es duran a terme aquests acords. La consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, ha destacat que les reformes legislatives s'haurien de presentar abans d'aquest any. Però el seu homòleg espanyol, Félix Bolaños, ha evitat entrar en detall i ha insistit que del que es tracta és de "fer política amb majúscules, apostant pel diàleg i els acords".