L'exconseller de Cultura durant el Govern de Carles Puigdemont i exiliat a Brussel·les, Lluís Puig, entendria que l'amnistia pogués incloure els policies espanyols que van colpejar els manifestants durant el referèndum del Primer d'Octubre. "No és una concessió, sinó la forma de funcionament del sistema judicial", diu l'exconseller en una entrevista a l'ACN. Puig diu que no és un expert, però que l’amnistia haurà de “delimitar una tipologia de presumptes delictes” i incloure tothom que hi encaixi. “No veig manera que es puguin diferenciar un cop de porra de la policia amb haver cremat un contenidor al carrer”, afirma. 

"Esperançat" amb l'amnistia

De fet, Puig s'ha mostrat "esperançat" amb la possible amnistia que podrien pactar els partits independentistes i el govern espanyol format pel PSOE i Sumar en el marc de les negociacions per a la investidura de Pedro Sánchez. Tot i això, adverteix que no té "por" d'una possible repetició electoral. “Cal establir les bases, a partir de l’amnistia i de la mediació neutral, per a un diàleg de futur, per anar millor tothom, no només uns quants, siguin catalans o espanyols”, assenyala el conseller de Cultura de l’1-O.

“D’alguna manera s’haurà d’afinar la tipologia dels delictes. Si en la definició entren els policies o no, ells sabran, no m’amoïna pas gaire”, afegeix Puig, que puntualitza que si, per exemple, s’amnistien els delictes a Internet durant el procés, s’hauran d’amnistiar tant els ‘hackers’ que atacaven webs espanyoles com els que ho feien contra webs independentistes. 

Puig defensa la proposta de Puigdemont

Lluís Puig defensa les tesis presentades per l’expresident Carles Puigdemont a Brussel·les i remarca que abans d’una hipotètica investidura de Pedro Sánchez cal aconseguir l’oficialitat del català a la Unió Europea, l’amnistia, i un compromís per a negociar l’autodeterminació que inclogui la figura d’un mediador.  “No són exigències ni línies vermelles”, defensa Puig, que considera que les peticions de Junts són les “normals” per assentar les bases de la resolució del conflicte. “Un diàleg no pot ser amb una persona dalt d’un pedestal i l’altra sense micròfon i a l’exili, tots han d’estar al mateix nivell”, apunta. 

Puig celebra que ja sigui “gràcies a l’aritmètica, els compromisos d’Europa o la persistència” de JxCat, l’actual camp de joc és el del “diàleg”. Amb tot, lamenta la dificultat de “canviar les inèrcies, dinàmiques i discursos de catalanofòbia” de part d’una classe política espanyola “vella” representada per Aznar, Guerra o González, i avisa que els independentistes s’han de mantenir ferms.  “No ens pot fer por tornar a repetir eleccions al gener. Si el resultat és que ja no som tan determinants, no passa res, el problema de la relació Catalunya-Espanya seguirà existent, no som nosaltres els que tenim aquesta pressió”, avisa Puig. 

L’exconseller de Cultura destaca els passos endavant per aconseguir l’oficialitat del català a la Unió Europea, però avisa que també cal treballar a Catalunya per evitar que la llengua vagi enrere.

L'exili

Lluís Puig és a l’exili des del 2017, i fa uns dies la fiscalia del Suprem va demanar al jutge Pablo Llarena que reactivés la seva euroordre. L’exconseller afronta la possibilitat de tornar als tribunals amb total “serenitat”. 

“Confio que Bèlgica digui que tot això ja està jutjat”, defensa Puig, que recorda que els tribunals de Brussel·les van rebutjar la seva euroordre argumentant que se li vulneraven drets fonamentals. “No ha variat res, ni l’acusació ni la defensa”, apunta l’exconseller, que recorda que ell sempre ha estat acusat de malversació i desobediència, amb una petició d’entre 6 i 12 anys de presó, que no ha canviat per la reforma del codi penal.