Lluïsa Moret (Barbastro, 1965) és presidenta de la Diputació de Barcelona i alcaldessa de Sant Boi de Llobregat, però és també la cara visible del PSC, com a viceprimera secretària i portaveu de la formació. Des d'aquesta posició, la número dos dels socialistes catalans aborda en una entrevista amb ElNacional.cat, els principals reptes que ha de fer front el Govern de Salvador Illa, entre els quals, el nou finançament singular, però també la política de pactes del PSC a Catalunya i del PSOE a Madrid, amb el protagonisme de Junts i ERC. "Nosaltres treballem amb dos escenaris diferents: a Espanya passen unes coses i a Catalunya passen unes altres", assegura la dirigent socialista.
El PSOE governa a l’Estat, amb el vot de Junts i ERC, tot i haver perdut les eleccions; Salvador Illa va ser investit president de la Generalitat amb els vots d'ERC; el PSC governa a Barcelona havent perdut les eleccions, gràcies als Comuns i PP; i vostè mateixa va aconseguir la presidència de la Diputació amb dos independents de Junts. Com ho han fet això?
Doncs això és la política i la democràcia. La democràcia al final és aquesta possibilitat que ens dona la confiança dels ciutadans i ciutadanes de negociar, dialogar i arribar a acords. Està clar que les majories absolutes cada vegada són més difícils d'aconseguir i, per tant, també és un bon exercici aquesta necessitat de mantenir permanentment el diàleg. O almenys això és el que intentem nosaltres, els interessos del país per davant dels interessos dels partits.
Esperem de Junts que prioritzi per davant d'altres interessos, les necessitats dels ciutadans
Aquesta necessitat de negociar els ha col·locat aquests últims dies en una situació de tensió amb Junts. Carles Puigdemont ha plantejat un ultimàtum al PSOE, ha demanat que Pedro Sánchez se sotmeti una qüestió de confiança i l'acusa d'incomplir els acords d’investidura...
En un context convuls, social, polític, no només al nostre país sinó geopolític, el que els ciutadans reclamen és estabilitat, tranquil·litat, que les institucions i els seus representants treballin per donar resposta als reptes i problemes reals de la gent. Nosaltres esperem també de Junts justament això, que prioritzi per davant d'altres interessos, les necessitats dels ciutadans de tenir polítiques clares d'habitatge, de salut, de seguretat, de dinamisme econòmic... Això necessita el compromís al Congrés dels Diputats de les forces polítiques que van garantir la investidura, que són molt diverses. Esperem de totes aquest compromís amb els interessos reals de la gent. Des del respecte, creiem que els ultimàtums no ajuden a generar aquesta estabilitat que en aquests moments és més necessària que mai.
Els preocupa?
Òbviament. Aquests contexts preocupen i no potencien climes de confiança, de treball positius i propositius per construir solucions conjuntes.
De moment, els lletrats del Congrés accepten que es tramiti la qüestió de confiança. Però la decisió s'ha deixat per a més endavant. Creu que Pedro Sánchez tindrà prou temps com per convèncer Junts?
Veurem què passa, si prospera, si no prospera. En funció del que passi el president Pedro Sánchez i el govern prendran les decisions. Passen coses que moltes vegades ni te les has pogut imaginar. És millor anar pam a pam. Evidentment serà el president Pedro Sánchez el que s'haurà de pronunciar.
Pendent d’aquest desafiament de Junts, hi ha els pressupostos. Els preocupa que no s'aprovin els pressupostos de l'Estat?
Els pressupostos són una eina extraordinària i fonamental en què se sosté l'acció del govern. Són necessaris i estem treballant intensament perquè siguin una realitat. De fet, hi ha espais de negociació. Hem tingut un punt d'inflexió molt important, que és l'aprovació en el Congrés de la reforma fiscal amb la majoria de la investidura. Amb aquesta reforma fiscal es van prendre decisions molt importants i és com un pilar fonamental per continuar avançant cap als pressupostos. Hi ha dues realitats. Hi ha espais de negociació, amb més o menys dificultats, però existeixen. Hi ha un diàleg i esperem que aquest sigui l'espai que finalment pugui impulsar aquest camí cap als pressupostos.
El de Pedro Sánchez és un lideratge fort, que està sòlid, que té el suport absolut del seu partit
El govern de Pedro Sánchez com quedaria si no tirés endavant els pressupostos quan fa tot just un any que es va fer la investidura?
Fa un parell de setmanes que vam fer el congrés del PSOE a Sevilla i puc dir que el de Pedro Sánchez és un lideratge fort, que està sòlid, que té el suport absolut del seu partit i, a més a més, que lidera un govern de progrés i progressista, que està canviant les coses a Espanya. És el govern que reflexa els resultats a les urnes. Va quedar clar, per exemple, a Catalunya, que va apostar molt clarament per un govern progressista, que fes front a la dreta i a la ultradreta. Aquests factors són els que s'han de tenir en compte a l'hora de prendre decisions i d'impulsar instruments que posin en entredit el govern.
Nosaltres treballem amb dos escenaris diferents: a Espanya passen unes coses i a Catalunya passen unes altres
Aquesta situació de retruc també afecta el govern de Salvador Illa. Si no s'aprovessin els pressupostos de l'Estat també tindria un impacte en els pressupostos de la Generalitat. De fet els pressupostos de la Generalitat tampoc estan avançant a la velocitat que el govern del PSC esperava. Aquest dimarts s’han hagut de prorrogar els comptes...
Nosaltres treballem, i sempre ho hem dit, amb dos escenaris diferents: a Espanya passen unes coses i a Catalunya passen unes altres. En principi són dos ecosistemes que no impacten entre si. És a dir, les decisions a Espanya es prenen en un entorn i a Catalunya es prenen en un altre. Ho han dit de forma reiterada tant el president Illa com el president Sánchez. Per tant, una cosa són els pressupostos a Espanya, que esperem que prosperin; i una altra cosa són les negociacions dels pressupostos a Catalunya. Els pressupostos són molt importants, les negociacions s'estan produint. Amb Comuns estan molt avançades, amb Esquerra hem anat treballant amb la voluntat d’arribar a un acord.
Des de Junts es retreu a Pedro Sánchez que no s'han acomplert els acords. De fet, aquest dilluns, la cúpula d’UGT va visitar Puigdemont i també va fer una crida a compliment dels acords...
El contingut de les negociacions no ens correspon a nosaltres i no tenim els detalls, però sabem que s'ha treballat intensament per arribar a acords i que des del govern i des dels diferents ministeris s’ha estat treballant per garantir-ne el compliment. Tots hem de tenir clar que estem parlant de coses complexes, que a més requereixen de tercers. Per exemple, el català a Europa, s'està treballant intensament i s'han aconseguit avenços substancials; en el tema de la immigració i molts altres, s'hi està treballant i s'està aconseguint acords. Tot és un tema de qui veu el got mig ple o mig buit. Però són acords que necessiten processos i temps, o sigui, no són immediats. Junts també ho sap i confiem que finalment es valori.
El PSC hauria de ser a les converses que té el PSOE amb Junts a Suïssa?
No, nosaltres sempre hem dit que una cosa són els processos que s'estan desenvolupant i que s'implementen a Espanya i que tenen diferents espais de negociació amb diferents forces, no solament Junts. Això té un camí. I l'altra és el que passa a Catalunya, on el PSC, òbviament, és la força política majoritària, és la primera força, és el primer partit del país i també la força més votada, i aquí és on nosaltres hem de tenir els espais i liderar-los.
Hem mantingut els nostres espais de relació amb ERC i ens volem entendre amb la direcció que ha triat la militància
A Catalunya, un dels punts que ha preocupat els darrers mesos al PSC ha estat la crisi d'Esquerra. Com valora la victòria d'Oriol Junqueras, l'impacte que tindrà això en l’estabilitat de Govern tenint en compte que el resultat demostra la profunda divisió interna a ERC?
Nosaltres som absolutament respectuosos amb els processos interns del resta de forces. Hem mantingut de forma estable els nostres espais de relació i de treball amb Esquerra. Evidentment, ens volem entendre amb aquella direcció que ha triat la militància d'ERC. El que farem, com sempre, és reprendre aquests espais de diàleg, per aconseguir molts compromisos que tenim conjunts. Tenim un acord d'investidura, que es va sotmetre a les bases amb una consulta; i després tenim, evidentment aquests compromisos i molts altres projectes que tenen a veure amb el futur de Catalunya, i esperem tenir espais estables de relació i que siguin el més positius i propositius possible.
Oriol Junqueras, un cop ha guanyat la votació interna, també ha exigit el compliment dels acords d’investidura i d’inversions en infraestructures abans de parlar de pressupostos.
Ens sembla bé. Nosaltres també estem per complir els acords i també volem aquestes inversions en infraestructures i estem treballant pels traspassos de Rodalies. El pacte d’investidura recull moltes d'aquestes exigències de les quals parla Oriol Junqueras. Les coses no són fàcils. Tampoc va ser fàcil arribar a l'acord d'investidura. Va ser molt complex i va posar sobre la taula canvis estructurals molt profunds, que fins feia no tant no s'havien ni plantejat.
És que de fet són acords que gestionarà el govern de Salvador Illa i que beneficiaran en principi el govern de Salvador Illa. És a dir, la condonació del FLA li facilitaria molt la vida, igual com aconseguir les inversions que no s'han executat dels pressupostos o un nou finançament. El PSC està d'acord amb aquestes exigències?
No és que li millorarà la vida al PSC, és que millorarà la vida a Catalunya i als catalans. No és que siguin exigències, aquests acords estan recollits en el pacte d'investidura. Està recollit el traspàs de Rodalies, el nou model de finançament singular; la creació, per primera vegada d'una conselleria específica de política lingüística i l'impuls d'un pacte per la llengua a Catalunya...
El congrés del PSOE no va tractar el nou finançament singular a Catalunya. La nostra proposta seguirà el seu curs
Precisament, el congrés del PSOE va decidir que tots els territoris tindran finançament singular. Què diferenciarà aquest finançament del que s'ha fet fins ara, on ja es tenia en compte les especificitats de cada territori?
El congrés del PSOE no va tractar el nou model de finançament singular a Catalunya. Va fer una ponència marc, ni tan sols és un programa electoral, on es debatia temes que han de marcar el full de ruta dels propers anys de la nova executiva del PSOE. I, entre altres, es parlava del finançament autonòmic. Perquè és veritat que el finançament autonòmic ha d'actualitzar-se i ha de donar resposta a les noves necessitats dels diferents territoris. Això és el que es va debatre. Es va acordar que, respectant les condicions i les situacions de la multilateralitat, s'ha de tenir en compte les singularitats i les peculiaritats de cada territori. Nosaltres tenim la nostra pròpia proposta i aquesta proposta seguirà el seu curs aquí a Catalunya.
Per tant, el fet que, per exemple, en aquest text no es parli de l'ordinalitat, la qual cosa ha celebrat amb alegria el president de Castilla a Manxa, no vol dir res?
Vol dir que és un marc de referència en què tothom s'hi sent reflectit i que després evolucionarà en funció de les necessitats i de les peculiaritats de cada territori. És a dir, això és un punt de referència. Però després les evolucions territorials seran les que toqui a cada territori i les que generin els propis acords d'aquells territoris.
I preocupa el dèficit fiscal de Catalunya al PSC?
Ens preocupa tot, evidentment. Ens preocupa tenir els suficients recursos per tirar endavant les polítiques públiques que han de millorar el país i dotar dels recursos suficients els sistemes de serveis públics. I evidentment treballarem perquè tots aquests elements estiguin alineats per aconseguir aquests objectius.
Hi ha no només sintonia, sinó absoluta complicitat entre el govern d'Espanya i el Govern de Catalunya
Considera que ha estat excessiu el dèficit fiscal de Catalunya?
El que considero és que en aquests moments estem en una nova etapa. Estem a Catalunya en un context favorable per donar la volta a moltes situacions que han de millorar. Tenim una bona sintonia amb el govern d'Espanya. El govern d'Espanya jo crec que ha demostrat el compromís amb Catalunya. De fet, en els últims anys s'ha invertit més que mai des del govern espanyol a Catalunya; hi ha compromisos vinculats amb les competències per reforçar l'autogovern del país. Hi ha no només sintonia, sinó absoluta complicitat entre el govern d'Espanya i el Govern de Catalunya per tirar endavant totes les polítiques i les decisions que necessita Catalunya per recuperar la seva prioritat econòmica. Nosaltres estem molt centrats també en recuperar la Catalunya referent, una de les regions més importants d'Europa.
L'execució de pressupostos sovint no només depèn de la voluntat del govern d'Espanya, també de la capacitat de la Generalitat
I aquesta complicitat permetrà, per exemple, superar situacions com el fet que els darrers anys no s'hagin materialitzat les inversions previstes per a Catalunya als pressupostos de l'Estat?
És que el tema de l'execució dels pressupostos és molt complicat. Moltes vegades l'execució dels pressupostos depèn de moltes coses, no solament de la voluntat en aquest cas del Govern d'Espanya, sinó també de la capacitat d'execució dels governs autonòmics i de la Generalitat, que també hi ha hagut a vegades molts casos de dificultat d'execució d'aquests recursos. Vull dir que moltes vegades les execucions pressupostàries, sobretot en infraestructures, són molt complexes i els procediments administratius, també. Jo confio plenament en què s'està treballant intensament per revertir si en algun moment hi ha hagut situacions que no han estat satisfactòries.
El fet, però, és que a Catalunya els darrers anys, el percentatge d'execució dels pressupostos en infraestructures ha sigut molt baix, mentre que altres territoris com a Madrid ha estat per sobre del 100%. Això ha estat per culpa del govern de la Generalitat?
No és un tema de culpes. És un tema, insisteixo, que la gestió dels pressupostos és molt complexa i que moltes vegades aquests greuges comparatius tenen explicacions de molts tipus. En cap moment des del govern d'Espanya, jo puc parlar de l'etapa que lidera Pedro Sánchez, s'ha volgut perjudicar Catalunya. Ni s'ha volgut no invertir a Catalunya, ni fer un greuge en comparació amb altres territoris. Això no és cert. Sí hi ha hagut dificultats, primer perquè teníem un històric que no podem obviar, d'altres governs, òbviament; i per altra banda, perquè insisteixo que moltes vegades els processos executius dels pressupostos són complexos sobretot en grans inversions com les infraestructures. Puc dir que aquest compromís amb Catalunya és ferm i que s'està demostrant els últims anys, s'ha invertit més que mai a la història, i que continuarà en aquest sentit.
El PSC està a favor del Hard Rock? L’hi pregunto perquè al Parlament va pactar dimecres eliminar els privilegis fiscals als casinos, però l'endemà va facilitar una moció del PP defensant resoldre l'informe d'impacte ambiental i impulsar el pla de director urbanístic del projecte. Això què vol dir?
Nosaltres estem a favor d'impulsar projectes que generin activitat econòmica en un territori que ho reclama. Jo crec que és important escoltar el territori. Doncs aquest territori que està format per alcaldes, alcaldesses, teixit social i econòmic reclama inversions i dinamisme econòmic a Tarragona. Nosaltres no estem a favor ni d’un projecte ni de l'altre; estem a favor, insisteixo, que hi hagi inversions que generin dinamisme econòmic i aquestes inversions evidentment, també tenen a veure amb millorar la fiscalitat. També estem d'acord en complir els pactes d'investidura tant amb Comuns com amb Esquerra.
Ja es veurà com s'acaba concretant [els acords amb ERC i Comuns], i si aquesta concreció és el Hard Rock o no
Però l'aposta per tirar endavant el Hard Rock el PSC la manté?
Jo no ho puc dir, això ho ha de dir el Govern. Però evidentment no estem parlant d'apostes a favor del Hard Rock o no, estem, insisteixo, tirant endavant els acords que vam prendre amb Comuns i amb Esquerra. I amb Comuns i amb Esquerra vam acordar una nova fiscalitat vinculada amb aquest sector econòmic, no? I això ja es veurà com es desplega, ja es veurà com s'acaba concretant, i ja es veurà si aquesta concreció és el Hard Rock o no.
I està a favor de l'ampliació de l'aeroport el PSC?
El PSC està a favor de tenir una gran infraestructura. Per ser competitius, per atraure talent, per generar dinamisme econòmic, necessitem grans infraestructures i l'aeroport de Barcelona ha de ser competitiu. El que sí que també estem d'acord i tenim clar, i per això s'ha constituït i s'ha tornat a recuperar la comissió de treball conjunt entre l'Estat espanyol i la Generalitat és que aquesta transformació de l'aeroport necessita de consensos i acords entre institucions i també amb el territori. Aquesta comissió s'ha compromès que hi haurà unes conclusions, un estudi, veurem què diu, però la idea és generar transformacions importants però des dels acords i des dels consensos.
Les lògiques parlamentàries són aquestes, buscar acords en funció dels temes [Sobre el suport de PP i Vox per incloure la Guàrdia Civil al 112]
Però la setmana passada va haver de recórrer a PP i Vox perquè els socis actuaven en contra de l’acord de la Junta de Seguretat per incorporar la Guàrdia Civil i la Policia al Servei d'Emergències, el 112. El PSC recorrerà a aquesta basculació en temes sensibles per als socis independentistes?
Les lògiques parlamentàries són aquestes d'anar buscant acords en funció dels temes que es van produint. El tema del 112 li correspon al Govern, no soc jo qui ha de dir. Però, alguns dels acords que s'està parlant ja es van impulsar des d'altres governs. Per tant, no és una novetat.
L'única cosa que estem fent i estem treballant és dignificar i recuperar la normalitat institucional
L'independentisme ha acusat el PSC de desnacionalitzar Catalunya...
L'única cosa que estem fent i estem treballant és dignificar i recuperar la normalitat institucional. Recuperar la normalitat institucional significa tenir bones relacions amb tothom. Evidentment, bones relacions amb el govern d'Espanya i, per tant, acudir allà on se'ns convoca, on la nostra veu ha d'estar present, no deixar cap cadira buida on es debaten les coses que tenen un impacte important per Catalunya i tenir presència en tots els àmbits institucionals on la Generalitat ha d'estar present i representa els catalans. Les interpretacions d'això, evidentment són absolutament respectables i és el que fem, respectar-les.
Això vol dir que abans la situació no era normal?
Bé, hi havia absència dels representants d'institucions de la Generalitat en molts llocs on es prenia decisions o on se'ns convocava des del govern d'Espanya. Per tant, ara sí que hi som, perquè creiem que hi hem de ser, i per tant això sí que té un cert caire de normalització institucional.
Durant anys hi havia milers de persones que sortien al carrer defensant el procés independentista, però aquesta majoria, si més no el Parlament, ha desaparegut. Li preocupa al PSC que es torni a mobilitzar?
Ni ens preocupa ni ens deixa de preocupar. Insisteixo que el que fem és respectar, com sempre, la voluntat de la majoria dels catalans i només hi ha una via per expressar-la, que són les urnes. I aquesta majoria en aquests moments ha dit de forma clara i nítida que vol una majoria progressista d'esquerres a Catalunya, que ha de liderar el PSC, perquè és la força més votada, amb diferència. La gent el que vol és tranquil·litat, que les institucions abordin de veritat els seus problemes, que són l'habitatge, la seguretat, la millora dels sistemes de serveis públics a salut, educació, infraestructures,...
Això serà suficient per desactivar la reivindicació independentista?
És que no hem de desactivar res, nosaltres no volem desactivar res, ho respectem. Una part de la ciutadania, legítimament, pot tenir el concepte nacional que cregui oportú. Nosaltres hem d'estar centrats en allò que ens han dit la majoria dels catalans, i altres posicionaments no sols es mereixen el nostre respecte, sinó que hem de coexistir i treballar plegats perquè, més enllà d'allò que ens diferència, segur que hi ha moltes altres coses en què coincidim. Evidentment, les posicions que generen odi, que discriminen, són clarament les úniques que no ens plantegem en cap moment.
Però la victòria del PSC va estar afavorida per la desmobilització de l'independentisme. Compten aconseguir que no es revifi?
Els catalans i les catalanes en un moment determinat van prioritzar unes coses i, com bé deies, era majoria al Parlament i no només això, sinó que hi ha una majoria social molt activa en aquest sentit. Ara això ha evolucionat pels motius que siguin cap a una altra lògica. Ho diu el CEO, ho diu el carrer, ho diuen les urnes... Clar, tot és cíclic. Evidentment, les institucions i les organitzacions polítiques, hem d'estar permanentment amatents al que demanen els ciutadans. Nosaltres hem tingut bons resultats a les urnes perquè hi ha hagut una majoria de ciutadans que han pensat que ara és necessària una altra cosa.
Tant han canviat tot que s'ha atorgat la presidència del CIDOB a Josep Borrell, que va ser molt contundent contra l’independentisme...
Bé, també ha estat una persona molt activa amb les seves responsabilitats a Europa, amb la lluita contra l'extrema dreta, contra els conflictes bèl·lics... Totes les mirades sobre les persones i sobre les coses han de ser polièdriques. La nova responsabilitat, que celebrem, del senyor Borrell al front del CIDOB, respon més a això, a aquesta projecció internacional. Ha estat un dels catalans amb més responsabilitats i amb més impacte a nivell internacional. Confiem plenament en la seva mirada i que aportarà aquest actiu al CIDOB.
Celebrem el nomenament de Borrell al CIDOB. Si tirem d’hemeroteca, tenim declaracions de molta gent. Tots hem de fer un esforç
Però entén la irritació que ha provocat el nomenament d'una persona que ha parlat de desinfectar l’independentisme?
Si tirem d’hemeroteca, insisteixo des del respecte, hem tingut i hem escoltat moltes declaracions de molta gent, que en moments de tensió, convulsos, s'han dit coses que, si anéssim a la literalitat no estaríem en aquests moments en aquest context de país, on s'ha prioritzat la convivència, el respecte a la diversitat ideològica i a la pluralitat política, crec que hem d'estar asseguts aquí i és on estem nosaltres. De la mateixa manera que hem de respectar el senyor Borrell, hem de respectar altres líders que van dir altres coses en sentit contrari. Hem de fer tots un esforç. L'hem fet allà on som, ajuntaments, administracions supramunicipals, i ara al govern de la Generalitat. Hem de fer tots plegats un esforç per apostar clarament per aquesta convivència, per aquest respecte.
Illa s'entrevistarà o es reunirà amb Puigdemont quan toqui.
Precisament, Puigdemont denuncia la falta de resposta del PSOE davant la no aplicació de l’amnistia i el fet que tampoc no s’apliqui “políticament”, perquè quan Illa va anar a Brussel·les no es va reunir amb ell. Una reunió d'Illa amb Puigdemont hauria facilitat aquest girar full que defensa?
Hem estat, contundents no, el següent, respecte a l'aplicació de l'amnistia. No solament al president Sánchez sinó també al president Illa. Estem absolutament centrats en aconseguir que allò que va aprovar al Congrés s'apliqui judicialment. Per tant, nosaltres estem centrats i treballant intensament perquè s'implementi definitivament l'amnistia. I ja ho ha dit el propi president Illa, no soc jo qui ha de parlar de la seva agenda, vull dir que s'entrevistarà o es reunirà amb el president Puigdemont quan toqui. Qui marca l'agenda del president de la Generalitat, evidentment, no som nosaltres, és ell. També hem de dir que a Brussel·les va estar tothom convidat a la seu del govern de la Generalitat. I bé, hi ha altres persones que sí que hi van anar. La voluntat del president Illa, l'ha expressat públicament, quan cregui oportú, es produirà aquest espai.