La segona quinzena de febrer, els carrers de Catalunya, especialment a les grans ciutats, van convertir-se en un polvorí. La guspira que va encendre la cadena de mobilitzacions va ser la detenció i posterior empresonament de Pablo Hasél. Aviat en farà tres mesos. Després d'un parèntesi d'algunes setmanes, la plataforma en defensa de la llibertat del raper ha anunciat des del Parlament que el proper 15 de maig reactiva la lluita amb una manifestació unitària i centralitzada al punt on van arrestar Hasél, al rectorat de Lleida. 

 

Aixoplugats per ERC, Junts, la CUP i els comuns, els representants de la plataforma han comparegut a la sala de premsa de la cambra catalana per fer pública la convocatòria, que tindrà per lema 3 mesos sense Pablo Hasél, 82 anys sense democràcia. Aprofitant l'anunci, han fet una crida a tots els catalans per participar-hi amb l'argument que "només amb la lluita i l'organització es poden conquerir els drets".

Els impulsors de la mobilització entenen que el cas Hasél respon a "una operació d'estat com a càstig exemplar, no sigui que algú decideixi organitzar-se i plantar cara". En aquest sentit, remarquen que "això no és només per Hasél, és contra un sistema i un Estat que nega els drets i llibertats més fonamentals", com poden ser una feina i un salari dignes, accés a l'habitatge o la sanitat pública. 

Els Mossos, al punt de mira

La intervenció ha servit, també, per posar a la diana el cos dels Mossos d'Esquadra, a qui s'ha apuntat com els responsables de la "repressió ferotge" que es va viure a Catalunya tres mesos enrere. Sobre l'actuació policial, s'ha afirmat que "no es tracta de revisar protocols, sinó de deixar de reprimir les protestes amb carrussels i pilotes de foam, i deixar de ser acusació particular contra els activistes". 

Durant la roda de premsa ha pres la paraula les quatre forces polítiques que secunden la causa per l'alliberament de Hasél i que donen suport a la manifestació convocada pel dia 15 de maig. Cadascun amb el seu accent propi. 

Els comuns, per exemple, s'han compromès a seguir pressionant per l'indult dels presos polítics, reconeixent que mentre segueixi la repressió, no es podrà parlar de normalitat democràtica a Espanya. La CUP ha aprofitat per adreçar-se al govern de la Generalitat, a qui ha reclamat que reconegui l'estatus de pres polític a Hasél i que deixi de ser "una sucursal repressiva de l'Estat". 

De la seva banda, ERC i Junts han posat èmfasi en la crítica a la monarquia espanyola, que han qualificat de "delinqüent" i de "corrupta per naturalesa". 

A la imatge principal, el moment de la detenció de Hasél. / ACN