La fricció entre els partits que formen el govern de coalició espanyol, PSOE i Unidas Podemos, deixa una altra víctima pel camí: les persones trans. Malgrat l'abandonament per part de l'executiu, les activistes han perseverat en el seu projecte, i amb el suport d'ERC, Junts, CUP, Compromís, Coalición Canaria i Más País, han registrat la seva proposició de Llei Trans.
Davant el bloqueig perpetrat per les visions oposades del feminisme que tenen Podemos i PSOE, les activistes trans van fixar una data límit perquè el Ministeri d'Igualtat presentés el projecte llei en el qual feia mig any que treballaven conjuntament. A més, el passat dia 10 de març, més de 70 activistes i famílies de persones trans van començar una vaga de fam per denunciar la paralització de la llei, fet sobre el qual Irene Montero, ministra d'Igualtat, es va pronunciar, traslladant la seva indignació pel fet que "hi hagi persones trans que es vegin obligades a fer una vaga de fam per a defensar els seus drets. La Llei Trans serà llei."
El termini fixat per les activistes es va esgotar finalment el passat dilluns sense que Podem ni PSOE moguessin fitxa. En declaracions a elNacional.cat, Mar Cambrollé, presidenta de la Federació Plataforma Trans, assenyala que l'esborrany presentat és el mateix que Irene Montero va avançar aquest passat febrer, malgrat quatre provisions extres que han afegit.
Cambrollé lamenta que d'ençà que el Ministeri va publicar l'esborrany de l'avantprojecte de llei "no s'hagi avançat ni un centímetre" en els drets de les persones trans. Tot i saber que un projecte de llei impulsat pel Ministeri hagués sigut més "garantista", les activistes es mostren optimistes pel fet que hagin aconseguit desmarcar-se de l'immobilisme del govern espanyol.
¿Per què és necessària la Llei Trans?
L'acord de coalició PSOE-Podemos contemplava la creació de tres lleis en l'àmbit de la llibertat sexual i la protecció dels col·lectius més vulnerables: la Llei d'Igualtat de Tracte (o Llei Zerolo) impulsada pel PSOE i registrada a finals de gener, la Llei LGTBI i la ja esmentada Llei Trans.
Aquesta última té com a base eliminar els requeriments imposats per l'actual Llei 3/2007 que regulen el canvi de sexe registral de les persones trans. Fins a la data, les persones que vulguin modificar el sexe tal com apareix en els seus documents d'identificació han de complir certs requisits: ser majors d'edat, rebre la certificació mèdica que acrediti que la sol·licitant pateix 'disfòria de gènere' (és a dir, no sentir-se identificada amb el gènere que se li va assignar al naixement), i haver rebut tractament hormonal durant almenys 2 anys.
Per tant, segons la llei vigent, aquelles persones trans que siguin menors d'edat o que no desitgin ser sotmeses a tractament hormonal no poden tenir la seva identitat degudament reconeguda per l'estat. Davant la llei, aquestes persones no poden ser vistes com realment són.
Tal com apunta Cambrollé, aquesta mesura posa en perill a les persones trans, sobretot als infants i adolescents, que no poden gaudir de la protecció que l'estat els hi hauria d'atorgar, per tal que "puguin desenvolupar la seva personalitat amb llibertat, lliures de patir violència" en el seu entorn.
Mar Cambrollé, presidenta de la Federació Plataforma Trans / Efe
Els canvis a l'esborrany
La proposició de Llei Trans registrada al Parlament és idèntica a l'esborrany que el Ministeri d'Igualtat va fer públic, excepte en quatre punts.
Primer, la llei atorgaria els mateixos drets de canvi de sexe registral a les persones migrants que als nacionals.
En segon lloc, la proposició planteja incloure una tercera casella entre les opcions per aquelles persones de gènere no-binari, fet que es distingeix de l'esborrany original, que només plantejava poder deixar les caselles en blanc. Segons Cambrollé, aquesta mesura "invisibilitzava a les persones no-binàries", per la qual cosa és necessari que hi hagi una tercera opció.
En tercer lloc, la llei preveu que s'ampliïn els drets de les persones trans gestants, perquè puguin accedir a la reproducció assistida i a la interrupció de l'embaràs.
Per últim, les redactores de l'esborrany inclouen una clàusula de reparació contra els danys perpetrats per la violència institucional al llarg de la història. Basant-se en les xifres demogràfiques que apunten a com les persones trans sofreixen molt més desproporcionadament la pobresa, la desocupació i com se'ls hi ha dificultat l'accés a la formació i el món laboral, abocant a moltes d'elles a la prostitució, la proposició de llei preveu un subsidi econòmic per les persones trans de més de 65 anys que puguin acreditar la manca d'altres recursos per a subsistir.
Les TERF del PSOE (i Podemos)
En un comunicat i un document argumentatiu publicats pel PSOE el juny del 2020, els socialistes es van posicionar clarament en contra del que ells consideren que és la "teoria queer", que causa una "polèmica" i "confusió" sobre el que significa ser dona. Segons aquest posicionament, els socialistes s'alineen amb la ideologia d'aquelles persones que s'anomenen feministes però que exclouen a les persones trans, al·legant que la lluita trans "nega l'existència del sexe biològic" i "difumina la realitat de les dones".
Aquest corrent, comunament conegut com a Feministes Radicals Trans-Excloents (o TERF per les seves sigles en anglès) sembla dominar el feminisme en el PSOE, encara que no en la seva totalitat.
D'aquesta manera, malgrat manifestar estar d'acord amb la distinció entre 'sexe' i 'gènere' (és a dir, el 'rol social' imposat a una persona pel seu sexe), moltes feministes del grup socialista creuen que l'existència o reconeixement de les persones trans agreuja els estereotips binaris de gènere. Les TERF sovint critiquen l'avenç dels drets de les persones trans, argumentant coses com que 'ser dona implica molt més que vestir-se com una dona.'
En realitat, aquest discurs camufla una transfòbia molt arrelada en alguns corrents del feminisme, fet que perpetua l'odi contra les persones trans i les posa en perill. De fet, d'ençà d'aquest posicionament del PSOE, la Plataforma Trans denuncia l'augment en delictes d'odi contra el col·lectiu, en especial "contra les infàncies als col·legis", assenyala Cambrollé.
En el fons, les TERF no creuen que una dona trans sigui una dona 'de veritat', i emprenen un discurs aparentment feminista per a excloure-les de la lluita i demonitzar-les. Malauradament, aquest corrent adoptat pel PSOE també ha impregnat les lleis que actualment governen les llibertats de les persones trans en l'estat espanyol.
Irònicament, les TERF creuen que 'ser dona' va molt més enllà de la performance (com ara l'aparença), però la llei actual només reconeix a les persones que han esdevingut un tractament hormonal i que, per tant, han començat la transició física cap al cos 'femení' o 'masculí'. Si el PSOE vol lluitar contra la cosificació de la dona, per què està a favor de reduir la definició de la dona als seus òrgans reproductius? Aquesta qüestió obre diversos interrogants: una dona sense pits, no és una 'dona de veritat'? Una dona amb nivells hormonals atípics, no és una 'dona de veritat'?
Hi ha qüestions encara més preocupants pel que fa als drets de les persones trans. Actualment, la llei vigent està forçant a les persones que es vulguin canviar de sexe en la documentació a ser efectivament esterilitzades, ja que el tractament hormonal de dos anys obligatori dificulta la reproducció.
En el feminisme, un dels pilars de la lluita és el dret de la dona a decidir sobre el seu propi cos (una lògica utilitzada en la legalització de l'avortament i l'eutanàsia, per exemple), fins i tot les TERF creuen que l'estat no hauria d'intervenir en el cos de les dones. Llavors, per què s'ha de poder negar el dret a tenir fills de manera sistemàtica a persones, només pel fet de ser trans?
Des de la Plataforma, Cambrollé denuncia el maltractament que el col·lectiu trans ha patit per part del PSOE: "una cosa és dissentir, l'altra demonitzar. 75.000 dones trans a l'estat espanyol no podem 'esborrar' els 24 milions de dones cisgènere (no-trans)." A més, apunten que els avenços en els drets i llibertats aconseguits en l'estat han estat, en la majoria de casos, gràcies a l'empenta i vot del PSOE, que ha afrontat les crítiques per part de la població més conservadora i treballat pel bé comú. Malgrat això, Cambrollé critica que, en aquest cas, "el viratge del PSOE no és propi de les seves senyes d'identitat".
Pel que fa a Unidas Podemos, més d'un miler de militants del partit es van posicionar en contra de l'esborrany de la llei presentat pel Ministeri d'Igualtat en un manifest publicat el passat 7 de març, en el qual van argumentar que "no ha sigut sotmès a debat en cap òrgan del partit ni amb les bases." A més, aquestes militants també semblen adherir-se a les TERF del PSOE, emprant el mateix discurs: "no podem permetre que es posi en dubte que som nosaltres, les dones, qui constituïm el subjecte polític del feminisme". Altra vegada, veiem com persones que s'anomenen feministes posen en qüestió el fet que les dones trans siguin dones 'de veritat', al·ludint a un debat sobre el subjecte polític del feminisme que la Llei Trans en cap moment disputa.
Malgrat que Unidas Podemos hagi manifestat que lluitaran perquè la Llei Trans registrada sigui llei, el grup lila ha deixat de banda les persones trans, si menys no el suport que en el seu dia els hi havien donat tan obertament. Tant si és per minimitzar un altre conflicte dins la coalició de govern com dins del seu propi partit, les persones trans han estat la moneda de canvi, "víctimes d'una baralla de la qual no tenim part", lamenta Cambrollé.
La solució: l'autodeterminació de gènere
L'autodeterminació de gènere és un dels pilars centrals de la Llei Trans. Implica que cada persona tingui dret a decidir l'expressió de gènere amb la que es vol identificar legalment. Aquesta mesura va ser defensada per la Comissió Europea en l'informe publicat el juny del 2020, on també citen la resolució de l'Assemblea Parlamentària del Consell Europeu del 2015 i els Principis de Yogyakarta. Segons el parer de la UE, l'autodeterminació de gènere és la solució més respectuosa amb les persones trans i els drets humans.
Per tant, l'autodeterminació de gènere és un mecanisme legalment robust i reconegut en el món, el qual fa més accessible la normalització de les persones trans i protegeix els seus drets fonamentals com és degut. Actualment, Dinamarca, Malta, Luxemburg, Bèlgica, Irlanda i Portugal ja apliquen aquest concepte en el seu sistema legal.
Foto principal: Col·lectiu trans davant el congrès de diputats / Nicolas Tomàs