La llei d’amnistia està més a prop del Butlletí Oficial de l’Estat. Després de l’acord entre el PSOE, Junts i ERC, la Comissió de Justícia ha validat les quatre esmenes transaccionals que rubriquen el text i ha aprovat el nou dictamen: 20 vots a favor (PSOE, Sumar, ERC, Junts, Bildu, el PNB i Podemos) i 17 vots en contra (del PP i Vox). Els partits independentistes han retirat les seves esmenes i, d’aquesta manera, l’únic text que queda viu és el del dictamen, que es votarà i es validarà al ple del Congrés el dijous que ve, 14 de març. Les modificacions que han pactat les tres formacions afecten, fonamentalment, els actes tipificats com a terrorisme, traïció i malversació, que queden emmarcats en els “estàndards europeus”. En el terrorisme, s’elimina la referència al Codi Penal espanyol i s’al·ludeix a la directiva europea de terrorisme, la traïció s’emmarca en la Carta de les Nacions Unides i en una resolució de l’Assemblea General de l’ONU i la malversació s’inclou sempre que no hagi donat lloc a “enriquiment”.

🔴 Debat de la Llei d’amnistia, DIRECTE | Última hora de l’acord entre PSOE, Junts i ERC

 

La Comissió de Justícia ha arrencat pocs minuts després de les onze i el PP ha trigat 25 segons a interrompre-la. La secretària general dels populars, Cuca Gamarra, ha denunciat que s’havien assabentat per la premsa dels “acords extraparlamentaris” que modifiquen el redactat de la proposició de llei. Uns acords que han subscrit tres partits polítics amb representació al Congrés dels Diputats i que s’han distribuït als grups parlamentaris quan ha començat la sessió. Gamarra ha demanat que la Mesa qualifiqués les esmenes i que, si es consideraven procedents, se suspengués la comissió perquè els grups tinguessin temps d’estudiar-les. El president de la comissió, Francisco Lucas, ha decidit fer un “breu recés” i, passada mitja hora, la comissió s’ha reprès. Vox ha insistit que la proposició de llei no hauria hagut de tornar a la Comissió de Justícia i ha apel·lat al seu recurs al Tribunal Constitucional per paralitzar la sessió de comissió. La Mesa de la Comissió de Justícia no ha donat la raó ni al PP ni a Vox i han començat les intervencions.

Junts reivindica que haver assumit “tots sols” el cost del seu ‘no’ ha permès “repartir entre tots els beneficis”

En nom de Junts per Catalunya, Josep Maria Cervera ha reivindicat “l’exigència i l’actitud” dels juntaires: “Una exigència que molts no van voler entendre, ni aquí ni a Catalunya, i una actitud que tant han menystingut”. Per Junts, l’anterior redactat “tenia mancances importants, era millorable i calia reforçar-lo”, cosa que va conduir-los a votar que no perquè tenien “motius per fer-ho”. “Hem assumit durant setmanes tots sols el cost del nostre ‘no’, que ara ens permet repartir entre tots els beneficis de la millor llei d’amnistia possible”, ha exclamat, i ha celebrat un “acte col·lectiu de generositat de tots” que només ha sigut “possible” perquè Junts “va mantenir la posició malgrat la pressió”.

 

Cervera ha subratllat que les modificacions que s’han aprovat avui permeten “dificultar les temptacions d’aquells que en volen fer un mal ús” i garanteixen una llei “ajustada al dret internacional” i “preparada pel seu recorregut i encaix europeus”. Cervera ha reblat que “el no surrender i el persistir agafen més sentit que mai perquè permeten donar un missatge d’esperança absolutament a totes les persones represaliades”.

Per ERC, l’amnistia “pot ser parada ara i abans i agafa tota la gent represaliada ara i abans”

Pilar Vallugera, d’ERC, ha lamentat que la tramitació porti “un mes i mig de retard” i ha assenyalat que s’haurien “pogut estalviar alguns dels judicis que s’han obert i algunes de les condemnes”. Per la diputada republicana, l’anterior redactat era tan bo com el que ha nascut ara del pacte entre el PSOE, Junts i ERC: “Els textos inatacables amb aquesta judicatura no existeixen. Tan inatacable és el text que tenim ara com el que teníem abans, aquesta llei pot ser parada ara i abans i agafa tota la gent represaliada ara i abans”, ha arguït. Ha afegit que sí que s’ha millorat respecte a la malversació i ha asseverat que “si algú se sent més còmode amb aquesta definició o aquesta redacció”, en al·lusió als juntaires, Esquerra “col·laborarà, tirarà el carro, com des de fa quatre anys, i no impedirà que afecti tota la gent”. Ha posat en relleu el valor de “demostrar a l’Estat que no pot exercir la repressió impunement” i ha reconegut que cal ser conscients que ara l’aplicació de l’amnistia “no quedarà en mans dels legisladors, sinó en mans dels jutges”.

 

A propòsit d’això, Pilar Vallugera té molt clar que l’amnistia és “un primer cas” i “no serà l’últim”. Els republicans advoquen per “tornar en un punt en el qual el moviment independentista sigui suficientment fort per aconseguir l’alliberament del poble” i “avançar tots plegats de nou en l’horitzó de llibertat” per Catalunya “a través d’un referèndum d’autodeterminació”. Finalment, ha reclamat que quan l’amnistia torni al Congrés després del rodet del Senat, se’n faci una defensa “en clau de país i de moviment independentista”.

El PP considera que les noves esmenes “empitjoren el que ja estava malament”

L’encarregada de parlar en nom del PP ha estat Cuca Gamarra, que ha retret al PSOE, Junts i ERC que han aconseguit “empitjorar encara més el que ja estava malament” amb esmenes que fan que la llei d’amnistia sigui “més il·legal i més inconstitucional”: “D’impecable tenia poc al principi i d’impecable no en té res al final”. La secretària general dels populars ha acusat el PSOE de pretendre “desconnectar els colpistes de l’estat de dret espanyol”, d’amnistiar “els delictes més greus que hi ha en democràcia” i de tenir el seu poder “indissolublement unit a la corrupció”.

En canvi, els partits que formen el govern espanyol han elogiat i defensat la llei. Francisco Aranda, del PSC, ha sostingut que l’amnistia vol arreglar el que el PP “va ajudar a fer malbé” per “encendre els ànims de la resta d’Espanya”. Ara, es fa un pas per “contribuir de manera decisiva a la convivència”. Per la seva banda, Gerardo Pisarello, de Catalunya En Comú (dins de Sumar), ha apostat per reformar el delicte de terrorisme del Codi Penal i ha subratllat que la norma arracona els jutges que tenen un “excessiu sentit” partidista i que han compromès la seva “imparcialitat i independència” per la seva “obsessió venjativa” davant del procés.

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l’actualitat, en un clic!