El Congrés dels Diputats ha donat llum verda a la reforma exprés del CGPJ per renovar el Tribunal Constitucional, després que superés dimecres el primer pas a la cambra baixa. El text dissenyat pel PSOE ha estat aprovat per 187 vots a favor, 152 en contra i 7 abstencions. Així doncs, ha comptat amb el suport dels mateixos socialistes, Unidas Podemos, ERC, PNB, EH Bildu, PDeCAT, Más País i Compromís, entre altres. Aquesta reforma exprés permet que l'òrgan de govern dels jutges pugui nomenar els dos membres del tribunal de garanties que li pertoquen, malgrat estar encara en funcions. De fet, el PSOE també ha tirat endavant l'esmena perquè el termini d'aquest nomenament sigui fins al 13 de setembre.
La proposició de llei ha rebut el vistiplau del Congrés dels Diputats d'una tacada, sense passar per ponència ni comissió. El text es remet ara al Senat per a la seva votació i aprovació definitiva. La intenció és que la reforma exprés s'aprovi definitivament a la cambra alta la setmana vinent i que entri immediatament en vigor. És a dir, entrarà en vigor el termini de tres mesos perquè el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) nomeni els dos magistrats del TC que li pertoquen. Quedi clar que el termini de tres mesos comença des del 12 de juny, data quan van caducar quatre magistrats del tribunal de garanties: el president Pedro González-Trevijano, el vicepresident Juan Antonio Xiol, el magistrat Antonio Narváez i el magistrat Santiago Martínez-Vares. És per això que el 13 de setembre és la data límit.
Context per a la reforma del CGPJ i la renovació del TC
La reforma exprés del CGPJ ha estat una dels protagonistes del debat de la nació espanyola, que ha destacat la bateria de mesures anunciades per Pedro Sánchez. Des del seu inici (dimarts) fins a la finalització del debat aquest dijous, ha quedat palès que aquesta reforma no agrada especialment els socis d'investidura del president espanyol. L'han titllat de "matussera", alhora que han reconegut que és un mal menor per evitar que el PP segueixi bloquejant la renovació de l'òrgan de govern dels jutges. És per això que el diputat de Junts Josep Pagès va precisar que l'actitud dels populars és "un escàndol que deteriora la democràcia", mentre que el diputat del PDeCAT Genís Boadella ha recordat que un CGPJ i un TC caducats demostren que "la democràcia de vidre està esquerdada" i cal "moure fitxa".
Per entendre la qüestió s'ha de recordar un dels moviments que va fer l'executiu estatal: la reforma de la Llei Orgànica del Poder Judicial aprovada el març del 2021 que prohibia l'òrgan realitzar nomenaments discrecionals a la cúpula judicial estant en funcions (una situació en la qual es troba des del 2018). El passat 12 de juny van caducar quatre dels dotze magistrats del TC i la Constitució fixa que aquest terç han de renovar-lo el govern espanyol i el mateix CGPJ. Si bé n'han de proposar dos cadascun, la manca d'acord entre PSOE i PP per pactar un nou poder judicial provocava que l'actual no pogués nomenar els seus dos magistrats (d'acord amb la reforma del març del 2021). La Constitució estableix a l'article 1590 que "els membres del TC seran designats per un període de nou anys i es renovaran per terceres parts cada tres", sent nomenats pel Rei "quatre a proposta del Congrés per majoria de tres cinquens dels seus membres; quatre a proposta del Senat, amb idèntica majoria; dos a proposta del govern espanyol, i dos a proposta del CGPJ". S'entén que existeix l'obligació de renovar per terços complets, de manera que l'executiu estatal i el CGPJ han de postular els seus magistrats per presentar un paquet tancat. Amb la reforma exprés que ha tirat endavant aquest dijous, això serà possible.