El govern espanyol ha aprovat aquest dimarts una reforma del reglament de la llei d'estrangeria que a banda de reduir terminis també simplifica els requisits per regularitzar els migrants que viuen a Espanya sense papers. Així ho ha detallat la ministra d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions, Elma Saiz, en la roda de premsa posterior al Consell de Ministres, en el qual ha detallat els principals canvis de la qual ha qualificat de "la reforma més integral i ambiciosa" d'aquest text des que va entrar en vigor, fa 13 anys. Segons els càlculs del govern espanyol, amb aquesta reforma podran regularitzar-se de mitjana 300.000 persones a l'any durant els pròxims tres. "El reglament servirà per a combatre màfies, per a combatre fraus i per a combatre la vulneració de drets", ha recalcat la ministra. Entre les novetats que presenta la reforma és que redueix de 3 a 2 anys el temps de permanència a Espanya necessari per accedir a les figures d'arrelament, estableix que tots els visats tindran una durada inicial d'un any, reforça la protecció per als treballadors de temporada i millora la reagrupació familiar. El nou reglament no només escurça terminis, sinó que també aporta més garanties i rigor jurídic d'acord amb les necessitats del mercat laboral a Espanya i dels migrants, la legislació europea i el repte demogràfic del país, segons ha assenyalat la ministra.
Les novetats del reglament
Una de les principals novetats del nou reglament és la reformulació de les figures d'arrelament, el mecanisme que permet a les persones estrangeres que resideixen a Espanya en situació administrativa irregular aconseguir els papers i que ha estat remarcat per la ministra per ser únic a la Unió Europea. Fins ara es recollien quatre tipus d'arrelament —social, laboral, familiar i per a la formació—, a partir d'ara seran 5, afegint l'arrelament de segona oportunitat. La modificació permet que les figures s'homogeneïtzen i es redueix el temps de permanència a Espanya necessari per a accedir a elles de 3 a 2 anys, es flexibilitzen els requisits a complir i s'habilita als seus beneficiaris a treballar des del primer moment.
Totes aquestes autoritzacions seran d'un any, excepte la familiar, que serà de cinc. Segons ha explicat la ministra, a finals del 2023 hi havia 210.334 persones amb autorització per arrelament, 84.983 més que el 2022 i entre 2022 i 2023 va augmentar un 30,4% l'afiliació entre persones beneficiàries d'aquesta mena de permís. Saiz ha destacat "que una societat pròspera ha de saber formar i captar el talent". Per això, ha dit que en matèria de formació les persones subjectes a aquest reglament podran gaudir d'una autorització d'estada per estudis que duri tot el temps que s'allargui la seva formació.
La ministra ha destacat que el nou reglament també ha exposat que "facilita" la regularització d'aquells migrants que siguin objecte d'explotació laboral. D'altra banda, els empresaris i les empreses ha dit que "disposaran de més informació de tot el procés que, a més, s'ha simplificat i s'ha fet més flexible per adaptar-se millor a les necessitats concretes, com la durada determinada, la gestió col·lectiva i contractacions, entre altres".
Visats d'un any
El nou reglament també crea un títol específic per als visats, simplifica els procediments, delimita les competències entre consolats i oficines d'estrangeria i estableix que totes les autoritzacions inicials seran d'1 any i les renovacions, de 4. Això servirà per evitar situacions d'irregularitat sobrevinguda, una situació que també es pretén simplificant els tràmits per al canvi d'una situació de residència a una altra: per exemple, no serà necessari abandonar el país per obtenir la residència de llarga durada després d'una temporal. La modificació també estén el visat per a la cerca de feina de tres mesos a un any, i serà un "visat de residència".
El nou reglament també contempla més protecció per als treballadors de temporada. La ministra ha detallat que per fomentar la inclusió de la població estrangera es recolza en tres eixos: el treball, la formació i la família. En l'àmbit laboral, la major part de les autoritzacions habilitarà per treballar des del primer moment sense haver de sol·licitar-lo expressament, fins i tot les persones que arribin a l'estat espanyol per estudiar. A més, s'ha creat una autorització específica de residència i treball per a les activitats de temporada que facilita la contractació individual i col·lectiva i millora la protecció dels drets dels treballadors, ja que aquests hauran de tenir informació concreta i escrita en un idioma que comprenguin de les seves condicions laborals, d'estada i altres despeses. Es milloren les seves condicions d'habitabilitat i la seguretat del treballador des que surt del seu país fins que es dona d'alta en la Seguretat Social i s'inclou la possibilitat de canviar d'ocupador en cas d'abús o altres causes que hagin impedit desenvolupar la relació laboral, com una plaga en la collita.
Reagrupació familiar
Per últim, el nou reglament també inclou una millora del reagrupament familiar a través de la creació d'una autorització de residència per a familiars de ciutadans espanyols. Entre les novetats, s'amplia l'edat dels fills beneficiaris de 21 a 26 anys, s'inclouen altres realitats com les parelles no registrades formalment que puguin acreditar una relació afectiva anàloga i es permet la reagrupació dels fills i progenitors de víctimes de tràfic, violència sexual o de gènere. La majoria dels beneficiaris d'aquesta mesura són persones que han obtingut la nacionalitat espanyola durant els últims anys i podran portar a la seva família. En relació amb la formació de les persones que arribin a l'estat espanyol per estudiar gaudiran d'una autorització d'estada inicial que duri el mateix temps que la seva formació i se'ls facilitarà una via ràpida per poder enllaçar-la amb una de treball quan acabin els estudis. A més, mentre estudien, podran treballar un màxim de 30 hores setmanals.
La reforma aprovada aquest dimarts és diferent de la iniciativa legislativa popular (ILP) per a la regularització extraordinària d'estrangers, una proposta que té la intenció de beneficiar mig milió de migrants que viuen a Espanya sense papers, que està avalada per més de 600.000 signatures i continua la seva tramitació en el Congrés dels Diputats. Preguntada per aquesta ILP, la ministra ha afirmat que "valora" que es produeixin aquests debats al Congrés i al Senat i "que els grups polítics dialoguin i afrontin en l'agenda política una cosa tan important".