El pròxim enfrontament entre Corinna Larsen i Joan Carles I continuarà a Londres a partir d'aquest dimarts. El Tribunal Superior de Londres reprèn les vistes preliminars sobre la demanda que Corinna, examant del rei emèrit, ha presentat contra l'antic monarca per presumpte assetjament. La cort anglesa ha reservat quatre sessions —del 18 al 21 de juliol— per a les audiències, que estan a càrrec del jutge Matthew Nicklin, després que el Tribunal d'Apel·lació d'Anglaterra i Gal·les dictaminés el 2022 que l'emèrit té immunitat sobre els fets que es van produir abans de la seva abdicació, el 18 de juny de 2014. Amb tot, Corinna acusa Joan Carles d'haver-la assetjat personalment o per mitjà d'altres persones entre el 2012 i 2020, pressionant-la vigilant-la de manera il·legal. Com la justícia britànica va reconèixer la immunitat de l'emèrit mentre era cap d'estat, no podrà ser jutjat pels fets anteriors, però, en canvi, sí pels posteriors. En concret, una gran part de la demanda de Corinna s'emmarca en el període de 2012 a 2014.
Tercer equip legal de Joan Carles I
Un nou bufet d'advocats, Velitor Law, defensarà l'emèrit en les vistes d'aquesta setmana, serà el tercer equip legal que el representa des que Corinna va presentar la seva demanda el 2020. El primer bufet que va portar la defensa de Joan Carles va ser Clifford Chance, mentre que el segon va estar a càrrec de Carter-Ruck, el qual va aconseguir guanyar el 2022 el recurs que va reconèixer la immunitat, després que el jutge Matthew Nicklin, del Tribunal Superior, dictaminés abans que l'emèrit no tenia immunitat en relació amb la demanda de Corinna. En les vistes preliminars d'aquesta setmana, segons apunta EFE, la defensa de l'emèrit, argumentarà que els tribunals anglesos no tenen jurisdicció per atendre la causa de Corinna perquè Joan Carles I és espanyol i, per tant, demanarà que sigui rebutjada.
La intenció de la defensa de Joan Carles jugarà amb defensar que la majoria de les al·legacions de Corinna es van produir fora del Regne Unit, i demanarà—per una qüestió de principi legal— que la demandant demostri que Anglaterra té jurisdicció abans del judici. L'emèrit reitera que no va cometre cap assetjament sobre Corinna, i rebutja les al·legacions. Per la seva banda, Corinna argumenta que el presumpte assetjament va provocar-li ansietat i depressió, així com pèrdua d'ingressos per una suposada campanya per desprestigiar-la. La defensa de Corinna insisteix en la competència de les corts angleses perquè algunes de les accions si es van donar en territori britànic, com la reunió que l'examant va mantenir amb Joan Carles I a l'hotel Connaught de Londres, el setembre de 2014.
Immunitat del rei emèrit
Gràcies a la immunitat concedida a Joan Carles I han quedat fora algunes de les presumptes accions més perjudicials per a la causa, com les suposades maniobres d'assetjament i espionatge dirigides pel que aleshores era cap del Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI) Félix Sanz Roldán. Així com queden excloses les amenaces que suposadament va proferir Roldán el maig de 2012, en les quals, segons Corinna li va comunicar que no podia "garantir la seva seguretat física ni la dels seus fills" si no complia amb les seves ordres.
Amb aquestes vistes preliminars —que s'han prolongat més de dos anys— i han suposat un gran cost legal per ambdues parts, el Tribunal Superior de Londres vol aclarir tots els aspectes de la demanda presentada per Corinna abans que el judici a l'emèrit pugui començar, si finalment té lloc en la jurisdicció de les corts angleses. Si es determina que hi ha jurisdicció, el judici a Joan Carles I tiraria endavant tret que les parts arribin a un acord extrajudicial.