Hèctor López Bofill (Badalona, 1973) és professor titular de Dret constitucional a la Universitat Pompeu Fabra. També és poeta, del grup anomenat "els Imparables". Ara mateix, la poesia no és el seu problema. Aquest dilluns declara davant el fiscal a les 9:45 del matí, a la mateixa hora que la presidenta del Parlament, Carme Forcadell. El motiu és semblant pel qual es van emportar al regidor de Vic, Joan Coma, a l'Audiència Nacional ("per fer una truita cal trencar els ous"): Bofill va fer una piulada que el fiscal considera una amenaça:

"La fiscalia em crida a declarar per les meves opinions polítiques", ha dit Bofill aquest divendres. Les seves opinions polítiques són prou conegudes de fa temps, com a promotor de la plataforma Sobirania i Progrés, de la Crida Nacional i del Cercle d'Estudis Sobiranistes, o com a militant d'ERC o de Solidaritat Catalana.

D’on prové l’acusació?
L’acusació deriva d’un informe d’una unitat especial de la policia espanyola que es dedica a seguir les opinions de la gent, amb especial cura pels que donen suport al procés. Quan vaig anar a veure l’expedient em pensava que la querella venia d’alguna associació unionista del tipus Societat Civil Catalana. Però no. És la mateixa policia que ho posa en coneixement del fiscal. Això és intolerable en un estat democràtic. Sembla la policia política de l’Alemanya Oriental dels anys 70.

Li sembla una querella política?
Aquesta querella té tota la intencionalitat política del món. Em temo que volen espantar als partidaris del procés, en particular als funcionaris, com ara jo, professor d’universitat, que podem ser castigats amb la pèrdua de la nostra condició si ens inhabiliten.

És aquesta querella un signe de debilitat o de força?
És un acte desesperat, mostra de la deriva antidemocràtica de l’Estat. Malgrat que no em van deixar fer fotos ni fotocopiar l’expedient, veig prendre algunes notes. La piulada que desencadena aquest cas és una on expresso la meva opinió arran de les condemnes a Mas, Ortega, Rigau i Homs. Ells ho entenen com una amenaça. Les amenaces han de ser creïbles i jo sóc un professor universitari! És un cas que el jutge havia d’arxivar immediatament.

Quins objectius pretén, aquest “acte desesperat”?
Això és una infracció de la llibertat d’expressió que limita el debat públic per la via de l’anomenat chilling effect, “efecte calfred” o “efecte descoratjament”, que fa que tothom hagi d’anar més amb compte amb allò que diu o escriu. Et fan veure que no ets lliure de dir el què vols i així es coarta el debat.

Què n’espera, d’aquest cas?
Espero que s’arxivi immediatament. Aquí no hi ha d’entrar el poder punitiu de l’Estat. Les opinions dites al Twitter es resolen al Twitter. Com és que a mi em fan anar a declarar i no fan el mateix amb tots els que em van amenaçar a conseqüència d’aquella piulada?