El periodista Antón Losada ha donat aquesta tarda al Tot es mou de TV3, la raó al PEN Club americà, després de la decisió de l'escriptor Mario Vargas Llosa d'abandonar-lo perquè ha criticat la situació dels presos polítics catalans. Losada considera que el PEN Club americà ha estat encertat en les seves crítiques.
"Qualsevol persona assenyada, amb independència que sigui català, gallec o basc, independentista o no independentista, nacionalista o no nacionalista, és conscient que la llibertat d'expressió a Espanya està vivint un moment complicat i de retrocés. Els exemples que posa el PEN Club són casos de manual. El que seria estrany és que els intel·lectuals no es pronunciessin. Aquesta és la missió d'un intel·lectual", ha insistit Losada.
El PEN Club americà ha sortit aquests dies en defensa dels presos polítics i exiliats catalans, i ha denunciat que la llibertat d'expressió està en risc a Catalunya mentre retrocedeixen els drets a l'Estat espanyol.
El PEN Club americà ha precisat que no es pronuncia sobre la independència de Catalunya, però considera que la repressió que va fer l'Estat contra el referèndum de l'1-O és "una restricció inacceptable de la llibertat d'expressió". Recorda que a conseqüència d'això estan processats membres de les entitats cíviques i consellers, mentre que cap país ha acceptat extradir els polítics exiliats.
"La reacció de les autoritats espanyoles al discurs independentista a Catalunya forma part d'una tendència preocupant més àmplia a Espanya cap a la reducció de l'espai per a les opinions dissidents. El creixent nombre de judicis en virtut de l'article 578, que penalitza l'apologia del terrorisme o l'humiliació de víctimes, ha comportat condemnes per lletres de cançons, espectacles de titelles i tuits", afegeix, mentre que recorda que tant ETA com els GRAPO estan inactius. Cita especialment el cas de Valtònyc, i remarca que en cap cas se'l pot portar a judici com a terrorisme.
El PEN Club americà afirma que, independentment de l'opinió que es tingui sobre la independència catalana, "el que està en joc és el dret a dissentir de forma pacífica i d'apostar per alternatives polítiques". "Les acusacions d'una rebel·lió per accions no violentes -quan en realitat es va tractar d'un acte de desobediència civil a gran escala- poden dissuadir de la protesta legítima i amenaçar la vitalitat del debat polític en una democràcia", adverteix.