Visiblement emocionada, Lourdes Ciuró (Junts) ha explicat a la nova consellera de Justícia, Gemma Ubasart, tota la feina que ha impulsat en el Departament, que ha encapçalat des del maig del 2021 fins a la setmana passada. Aquest dimarts a la tarda, han fet el traspàs de competències, en què Ciuró li ha entregat un llapis de memòria amb les accions en curs. “Defensem la dignitat de les persones”, ha declarat Ciuró a la consellera Ubasart, i li ha fet un ràpid repàs de les polítiques de Memòria Històrica, reformes legislatives, i de canvis a presons i de la defensa del català als jutjats. Ubasart, que també s’ha dirigit a Ciuró com a “consellera”, ha assegurat: “Construirem sobre el construït en aquest treball valent." Ciuró, com la majoria de consellers de Junts, es volia quedar al govern per treballar pel país.
En la reunió, d’uns vint minuts a porta tancada dels periodistes, Ciuró ha estat acompanyada del fins ara secretari general, Quim Clavaguera, i Ubasart del nou secretari general de Justícia, Jordi Martinoy, que ha estat nomenat avui i que ja havia tingut alguns càrrecs al departament de Justícia quan era dirigit per ERC. El govern de Pere Aragonès ha retirat de Justícia les competències d'Afers Religiosos, que ara tindrà Presidència.
Les accions en marxa
Una de les primeres informacions que Ciuró ha detallat a la nova consellera de Justícia és que s’ha superat la demanda de sol·licituds de les 50 beques per estudiar la carrera de jutges i fiscals a Catalunya que ofereix el Departament perquè hi hagi jutges catalans. La fins ara consellera també ha recordat a la seva successora que té un pressupost d’1,6 milions d’euros per “avançar cap a una administració de justícia pròxima al ciutadà i àgil”. La principal acció és assolir el 2023 el Pacte Nacional per la Justícia, i la conselleria ja ha aconseguit aplegar els interlocutors jurídics en diferents comissions d’estudi per avançar en la millora de la qualitat de la justícia i de servei al ciutadà, un dels temes pendents de fa anys. En aquest sentit, el departament ha augmentat un 22% el pressupost destinat a justícia gratuïta: dels 66 milions d’euros a 80 milions.
Pel que fa a reformes normatives, l’equip de Ciuró ha enfilat la modificació del Codi Civil per anar modernitzant el dret propi a les necessitats de la ciutadania, com és en el cas dels arrendaments, desheretaments, desocupacions delinqüencials, drets dels animals, entre d’altres. I en l’avantprojecte de la llei de memòria democràtica s’indica que s’han incorporat les al·legacions presentades i estava previst elevar-ho aviat a l’aprovació del Govern.
Infraestructures programades
En l'informe documental traspassat a la consellera Gemma Ubasart també s'informa de les infraestructures importants ja programades. Per exemple, l'equip de Ciuró detalla que l'inici de les obres del Fòrum Justícia de Tarragona s'ha programat per al desembre de 2023 i la finalització el 2026. També es concreta que el projecte de la nova Audiència de Barcelona, que s'ha d'aixecar en un solar de l'avinguda Lluís Companys i que fa anys que està paralitzat per la crisi i per les restes trobades, s'iniciaran les excavacions arqueològiques el setembre de 2024 i l'inici de les obres del nou edifici, que ja té un disseny, s'havia programat pel 2026.