Destapen més negocis foscos a la monarquia. Luis Alfonso de Borbó i la seva dona, Margarita Vargas, van obrir un compte al banc Credit Suisse el 2007 on van arribar a dipositar més d'1,2 milions d'euros, a nom de la societat Layla Assets Corp. que s'havia constituït nou dies abans a Panamà. Així ho ha revelat el diari infoLibre en una macroinvestigació conjunta amb mitjans d'arreu del món anomenada 'Suisse Secrets'. Luis Alfonso, besnet del dictador Francisco Franco i president honorífic de la seva fundació. En reacció a aquest descobriment, un portaveu de Luis Alfonso ha respost al mitjà citat que si bé estava autoritzat pel banc a accedir als fons, "mai" no va fer servir el compte ni va fer "cap moviment", perquè eren diners de la seva dona. D'altra banda, ha explicat que la societat era propietat de la seva dona i la va crear el seu sogre, mà dreta de l'expresident veneçolà Hugo Chávez, amb un sistema de testaferros. El compte es va tancar el 2017, ha assegurat el portaveu.
Compte a Suïssa
La investigació "Suisse Secrets", similar als Pandora Papers o als Papers de Panamà, ha filtrat les dades d'uns 18.000 comptes del banc Credit Suisse i ha destapat casos de clients amb vincles al món criminal. A l'Estat, s'ha destapat el cas d'aquest aristòcrata espanyol. Segons publica el mitjà citat, el portaveu del matrimoni ha assegurat que van tancar el compte seguint la recomanació del mateix banc perquè la quantitat de diners ingressats en aquell moment, el 2017, "era molt petita". Segons la versió d'infoLibre, però, el fons encara tenia uns 1,1 milions d'euros l'estiu del 2016. Pel que fa a la societat, va quedar dissolta l'abril de 2021, tres anys després que fes fallida el banc del qual Luis Alfonso era directiu.
Secrets
La investigació, fruit d'una col·laboració entre 48 mitjans d'arreu del món, revela com el banc suís va acceptar fer negocis amb un gra nombre de 'clients d'alt risc' d'arreu del món, entre els quals hi ha traficants de persones, estafadors, dictadors i altres criminals que per alguna raó van passar els controls del Credit Suisse. Les dades estan vinculades a més de 30.000 clients de l'entitat i han estat filtrades per un informador que considerava "immoral" el perfil d'alguns dels seus clients. Per la seva part, l'entitat suïssa ha negat rotundament les al·legacions fetes arran de la investigació: "Els assumptes presentats són predominantment històrics, en alguns casos que es remunten a la dècada de 1960, fins i tot en un moment en què les lleis, les pràctiques i les expectatives de les institucions financeres eren molt diferents d'on es troben ara", han defensat.