Condemna mínima. Menys d’una setmana després que acabés el judici, l’Audiència Nacional ha dictat sentència pel petó no consentit que Luis Rubiales va fer a Jenni Hermoso després que la selecció espanyola femenina guanyés el Mundial del 2023. El jutge José Manuel Fernández-Prieto el condemna per agressió sexual a una multa de 10.800 euros, li prohibeix apropar-se a la jugadora en un radi de 200 metres i comunicar-se amb ella durant un any i li imposa un pagament de 3.000 euros en concepte de responsabilitat civil pels danys morals causats. Tanmateix, l’absol del delicte de coaccions per les pressions a la jugadora i al seu entorn perquè considera que no ha quedat acreditat que hi hagués violència o intimidació. La Fiscalia demanava dos anys i sis mesos de presó per a Rubiales: un any per l’agressió sexual i un any i mig per les coaccions. Així mateix, el jutge també absol de coaccions els altres tres acusats: Jorge Vilda (exseleccionador femení), Albert Luque (exdirector de futbol de la secció masculina) i Rubén Rivera (exresponsable de màrqueting de la Federació).
Com argumenta el jutge la multa de 10.800 euros? A la sentència, de 36 pàgines, esgrimeix que, “en vista de l’entitat de l’agressió, un petó, que es tracta d’un acte esporàdic de l’acusat i que aquest no necessita una especial rehabilitació del delicte”, opta per una multa, que és de “menys gravetat” que la pena privativa de llibertat. El jutge considera que Rubiales no “es preval de la seva condició, ni d’una relació de superioritat respecte a la víctima” per fer-li el petó i que, sent un “acte reprotxable”, es va realitzar “dins de l’eufòria de la celebració d’haver-se aconseguit la copa del món, èxit sense precedents en el futbol femení espanyol”.
En concret, es remet a l’article 178 del Codi Penal: el primer apartat estableix que el responsable d’una agressió sexual serà castigat amb una pena de presó d’un a quatre anys, però el quart apartat matisa que el jutge podrà imposar una multa “sempre que no existeixi violència o intimidació o que la víctima tingués anul·lada per qualsevol causa la seva voluntat” i en consideració a la “menor entitat del fet” i a les “circumstàncies personals del culpable”. I aquesta ha estat la decisió de José Manuel Fernández-Prieto, que al·lega que “no pot ignorar-se l’existència del número 4 previst pel legislador per a les agressions de menor entitat, que si no és d’aplicació al present cas, difícilment ho seria mai i es revelaria com una disposició supèrflua, cosa que ha de descartar-se”.
“No és la manera normal de saludar les persones amb qui no es manté una relació d’afectivitat”
El jutge conclou que el petó va ser una agressió sexual perquè Luis Rubiales va fer de “manera sorprenent” un acte que “atempta contra la llibertat sexual d’una altra persona sense consentiment de l’agredida”. “L’acció de fer un petó a la boca a la dona té una clara connotació sexual i no és la manera normal de saludar les persones amb qui no es manté una relació d’afectivitat”, esgrimeix. Per justificar l’absència de consentiment, al·lega cinc arguments. El principal és la declaració de Jenni Hermoso com a testimoni, en la qual va assegurar reiteradament que en cap moment va acceptar el petó. El jutge atribueix “plena credibilitat” al seu relat, ja que “no consta raó o motiu pel qual hagués de faltar a la veritat amb l’exclusiva finalitat de perjudicar l’acusat, amb qui mantenia des de feia temps una bona relació”.
En segon lloc, la sentència assenyala que “tot just baixar de la tarima en la qual va tenir lloc l’entrega de medalles” i de manera “persistent en tot moment”, Jenni Hermoso va posar de manifest a les seves companyes el seu “disgust amb el petó rebut”. I al·ludeix concretament a les declaracions com a testimonis de Misa Rodríguez, Alexia Putellas i Irene Paredes. En tercer lloc, esgrimeix que el pèrit de lectura de llavis que va presentar la defensa de Rubiales és “insuficient per desvirtuar la credibilitat” de la futbolista, ja que el pèrit “desconeix què pogués haver contestat ella, que es troba d’esquena a la càmera”. En quart lloc, argüeix que l’absència de consentiment “no es veu entelada” per “l’alegria que en tot moment” va mostrar Hermoso amb “l’èxit esportiu aconseguit, que vol celebrar tant sí com no”. “No pot obviar-se que l’agressió sexual de la qual és objecte la dona té la intensitat que té i manca de virtualitat per anul·lar l’alegria de l’èxit que acaba d’aconseguir”, afegeix.
Finalment, el jutge desmunta la justificació que va donar Rubiales, que va assegurar que va voler consolar la jugadora per haver fallat un penal: “Difícilment pot veure’s justificat pel mer fet que aquesta jugadora fallés una pena màxima, ja que tal fet es veu nítidament diluït i transformat en una mera anècdota per l’èxit esportiu finalment aconseguit, que deixava sense virtualitat qualsevol pesadesa per l’error, per la qual cosa no s’havia de consolar res”.
“No es descriu cap acte de violència ni d’intimidació”
En relació amb les coaccions, el jutge recorda que el Codi Penal “exigeix l’existència d’una violència o d’una intimidació directament dirigides a impedir a un altre fer el que la llei no prohibeix, o compel·lir-lo a efectuar el que no vol”. Tanmateix, argumenta que en aquest cas “n’hi ha prou de llegir els escrits d’acusació per comprovar que no s'hi descriu cap acte de violència ni d’intimidació sobre la persona de Jenni Hermoso”. Sobre la declaració de la jugadora com a testimoni, assenyala que ella no va descriure “cap acte de violència ni d’intimidació realitzat per cap dels acusats ni per tercers”.