Donald Trump anunciava dimecres de la setmana passada l’inici d’una guerra comercial dels Estats Units contra el món. El planeta trontollava i l’endemà mateix Pedro Sánchez s’afanyava a anunciar la mobilització d’un paquet de 14.100 milions d’euros per contrarestar els efectes d’aquesta ofensiva aranzelària. En menys d’una setmana, amb la vista posada al Consell de Ministres d’aquest passat dimarts, havia de traduir aquell anunci en un document replet de mesures. Calia despenjar telèfons, trucar els diversos grups parlamentaris i celebrar reunions amb ells per començar a redactar un text que pugui aconseguir prou suports d’aquí a un mes al Congrés dels Diputats, quan tocarà convalidar-lo. En uns pocs dies el govern espanyol va aconseguir arribar a un acord amb Junts per Catalunya i va incorporar algunes mesures proposades pel PP. Els populars mantenen en l’aire si hi acabaran donant suport, però s’han obert a una negociació que —malgrat el recel pel pacte amb els independentistes— continua viva.
La clau d’aquesta efectivitat podria raure en qui comanda aquestes negociacions, segons apunten fonts del PP i de Junts. María Jesús Montero és, amb permís del ministre Félix Bolaños, la gran responsable de pilotar les negociacions de l’executiu de Pedro Sánchez. Però la carpeta per afrontar els aranzels no està en les mans de la vicepresidenta primera del govern espanyol, sinó en les de Carlos Cuerpo, ministre d’Economia. “No és el tarannà habitual”, proclama aquests dies una veu pròxima a Alberto Núñez Feijóo. Al PP destaquen que atorga més confiança en les converses privades. Un diputat de Junts per Catalunya assenyala que, a diferència de negociacions passades, aquest cop van valorar molt positivament que el Ministeri d’Economia respongués amb ràpides contrapropostes i no amb un rocós ‘No’ les suggerències dels independentistes.
El pacte de la Moncloa amb els juntaires és que les ajudes pels aranzels s'adeqüin al pes de les exportacions als Estats Units de cada comunitat autònoma. Com que Catalunya és el territori que més exporta al país de Donald Trump —concentra el 25% dels enviaments— haurà de ser el territori que rebi, aproximadament, una quarta part del paquet. És a dir, Junts s’ha volgut assegurar que no hi haurà arbitrarietat a l’hora de repartir les ajudes i que es donarà un cop de mà a les empreses catalanes que ho demanin. Altres fonts d’aquesta formació també destaquen que hi ha hagut una important diferència en la forma d’intentar recaptar suports: els mesos de gener del 2024 i el 2025 el Consell de Ministres va aprovar decrets anticrisi sense haver conversat prèviament amb els grups; cosa que va portar el PSOE a difícils negociacions a contrarellotge amb Junts. Aquesta vegada, però, celebren que Cuerpo volgués celebrar abans una ronda de contactes amb els grups, per aplanar així una eventual entesa. És a dir: negociar abans d'aprovar en Consell de Ministres un text que després no pot corregir-se o esmenar-se en cap tràmit parlamentari; i no al revés.
El PP manté viva la negociació, malgrat els recels
El PP, que havia aconseguit introduir algunes de les seves propostes al document, va tornar a gesticular i va advertir que se sentia expulsat de les negociacions amb el govern espanyol en veure que els socialistes signaven un nou pacte amb la formació catalana. Carlos Cuerpo va trucar llavors veloçment Juan Bravo, vicesecretari d’Economia dels populars. El que expliquen fonts del PP és que en aquella conversa va haver-hi altes dosis de pedagogia per part del ministre per fer entendre que Junts exagera quan explica el pacte que ha aconseguit; i que si la trucada s’hagués produït abans, no haurien enviat un comunicat amenaçant de trencar les negociacions. L’endemà, el partit confirmava que mantenia vives les converses amb el govern espanyol.
No tot són flors i violes. L’entorn d’Alberto Núñez Feijóo també adverteix que hi ha elements per desconfiar de Cuerpo: defensen que si el pacte amb Junts fos innocu com defensa el ministre, el govern espanyol no l’hagués introduït en el text. És per això que Génova 13 se situa ara mateix en el ‘No’ al decret, però la realitat és que les converses es mantenen vives i s’està explorant un acord. Aquest dimecres al Congrés dels Diputats, en l'habitual sessió de control al govern espanyol, la secretària general del PP, Cuca Gamarra disparava contra la vicepresidenta primera del govern espanyol, María Jesús Montero: “Vostè ja està cessada de facto; cessada de tot el que té a veure amb la crisi dels aranzels”. “Ha quedat només com a ministra de mítings; dimiteixi perquè és vostè incapaç d’aprovar uns pressupostos”, etzibava la número dos dels populars a la també número dos del PSOE.
L’entorn de Montero argumenta que el PP no es pot permetre votar en contra d’un paquet per fer front a l’ofensiva aranzelària de Donald Trump. Confia aprovar-lo malgrat els obstacles que pugui col·locar Feijóo. També admet que als populars els desgasta un dels discursos més pronunciats de Vox: que PP i PSOE són iguals perquè a vegades —sobretot al Parlament Europeu— voten el mateix. És per això que també recorden que Feijóo ha deixat que Sánchez perdi algunes votacions al Congrés quan ha vist que els socialistes no sumaven prou suports si algun soci es despenjava de la votació. Però insisteixen que “el cost polític de tombar el decret llei seria massa elevat”.
Seria la segona vegada que Feijóo vota en contra d’una cosa tan i tan sensible; i s’hauria de justificar davant la seva família popular a Europa. Ja ho va fer fa uns mesos quan va votar en contra de la Comissió Europea d’Ursula von der Leyen perquè el líder dels populars estava massa centrat en el regat curt: volia desgastar Pedro Sánchez obstaculitzant el nomenament de la seva ministra de Transició Ecològica, Teresa Ribera, com a comissària de la mateixa carpeta. Enmig de tot plegat, el PP espanyol farà d'amfitrió a finals d'abril quan el Partit Popular Europeu celebri a València el seu congrés.