La situació de Junts s’enterboleix al Parlament. La secretària segona de la Mesa de la cambra, Aurora Madaula, ha presentat una denúncia davant l'Oficina d'Igualtat del Parlament contra el seu grup parlamentari per assetjament per raó de gènere, tal com ha avançat el diari Ara i ha pogut confirmar ElNacional.cat. Madaula, que es troba de baixa mèdica, ja va manifestar en el marc del Parlament de les Dones celebrat a finals de novembre que havia patit "violències masclistes silencioses" per part de companys del partit. Aquesta denúncia de la també vicepresidenta dels juntaires se suma a la que va presentar la diputada Cristina Casol a la mateixa Oficina d'Igualtat per assetjament per raó de gènere. La causa de Casol va ser tancada per no haver trobat "fets provats" tot i admetre en l'informe que en el grup hi ha "masclisme arrelat".
Ambdues denúncies han tensat el grup parlamentari de Junts, amb una majoria de diputats en contra de les denúncies de Madaula i Casol —afins a la presidenta del partit, Laura Borràs. Poc després de la denúncia al faristol del Parlament de la secretària segona de la Mesa, es van presentar tres denúncies a la Comissió de Garanties de la formació. Una d'aquestes era de la mateixa Aurora Madaula, denunciant les "violències masclistes silencioses" que havia assenyalat des de la cambra catalana i reclamant l'activació del protocol d'assetjament del partit. Més endavant, Madaula va retirar la queixa per reticències amb aquest òrgan de la formació —prèviament s'havien apartat de la causa tres dels sis integrants de la Comissió. El que sí que examina aquest òrgan juntaire són les altres dues denúncies: una, de 22 diputats del grup parlamentari que consideren que la vicepresidenta del partit ha fet un "ús polític" de la violència masclista i entenen que ha "vulnerat" el codi ètic; i l'altra, de la sectorial de Feminismes de Junts, alineada amb els plantejaments de l'anterior queixa esmentada.
Com va passar amb l'expedient de Cristina Casol, els fets denunciats per Aurora Madaula hauran de ser investigats per una empresa externa (així ho indica el protocol d'assetjament de la cambra) i aquesta haurà de citar diputats del grup de Junts. En el cas de Casol, la causa la va instruir l'Institut de Treball i Serveis Socials. Una vegada es va tancar el cas de la que fou la número 2 de la llista de Junts per Lleida, van començar els moviments de més d'una vintena de parlamentaris per reclamar la dimissió de Cristina Casol. La setmana passada, la majoria de membres del secretariat permanent del partit van coincidir que aquesta seria la millor solució. Aquest dimarts, a la reunió del grup parlamentari, no es va adoptar cap decisió, sinó que simplement es va fer una exposició cronològica dels fets. El que sí que és altament probable és que el dilluns vinent, a l'executiva de la formació, s'abordi en profunditat aquesta carpeta, ja que hi ha nombrosos dirigents que creuen que la decisió s'ha de prendre "aviat". Entretant, Casol rebutja deixar l'acta de diputada i, en el cas que sigui expulsada del grup parlamentari, passaria a ser no adscrita.
La proposta d’Erra per revisar el protocol d’assetjament
Aquesta mateixa setmana, en la reunió de la Mesa de dimarts, la presidenta del Parlament, Anna Erra, va posar al damunt de la taula l’opció de suspendre i modificar el protocol d’assetjament amb el qual compta la cambra catalana, tal com ha avançat Nació i ha pogut confirmar ElNacional.cat. El plantejament arriba, també, enmig dels casos d’Aurora Madaula i Cristina Casol. De fet, aquest protocol es va aprovar el desembre de 2021, amb la presidència de Laura Borràs. La iniciativa de suspendre'l per procedir a la seva revisió va ser declinada per la resta de partits que integren l’òrgan rector de la cambra (el PSC, Esquerra Republicana i la CUP). En el que sí que van coincidir és en la necessitat de revisar-lo. De fet, fonts properes a la Mesa expliquen que la presidenta del Parlament, Anna Erra, va plantejar la sol·licitud d'un informe jurídic que detalli la viabilitat d'una revisió d'aquest protocol —atès que s'hi han detectat mancances, com el "trencament de la confidencialitat" amb la difusió de la denúncia que havia presentat Casol— i si, en el supòsit que s'hagi de reforçar o modificar, s'ha de procedir a la suspensió temporal d'aquest, com suggeria Erra. La resta de la Mesa hi va estar d'acord i ja s'ha encarregat l'informe.
Tant els republicans com els cupaires van qüestionar que s’hagués de suspendre aquest protocol, ja que entenen que “debilitaria” les eines de les quals el Parlament es dota per abordar els casos d’assetjament. Per part dels anticapitalistes, també es va considerar que haver accedit a la proposta d’Erra deixava en una “situació d’indefensió” a possibles víctimes i una “inacció” de la cambra “incomplint les seves obligacions” en aquest tema. Per la seva banda, ERC es va obrir a reforçar el protocol i introduir-hi modificacions, si s’escau, però sense deixar-lo sense efecte. En termes similars es va pronunciar la CUP a través de Carles Riera: el grup afirma que cal millorar el protocol i la seva capacitat de prevenció i abordatge sense que això impliqui congelar-lo.