El conflicte obert entre la Junta d’Andalusia i el govern central derivat de l’ampliació de regadius prevista al Parc Natural de Doñana (Huelva) amenaça de recuperar velles receptes que es van aplicar a Catalunya després dels fets d’octubre de 2017. Arran del litigi entre les dues administracions -amb la mediació de les institucions europees-, el govern espanyol té a sobre de la taula un catàleg de mesures per aplicar en cas que el Parlament andalús s’obstini en l’aprovació de la proposició de llei del PP i Vox, que aspiren a legalitzar centenars de cultius al voltant de la relíquia natural de Huelva, en estat crític per la sobreexplotació dels aqüífers i la falta de pluges. Andalusia persisteix tot i les amenaces de multa de la Unió Europea i el rebuig de la comunitat científica i d’ecologistes.
D’entrada, tan bon punt la cambra andalusa va començar la tramitació del text, el Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, comandat per Teresa Ribera, ja va posar la primera carta a la vista: recurs suspensiu al Tribunal Constitucional en cas que s’aprovi la normativa. “No negociarem il·legalitats: no hi caben esmenes, només hi cap la devolució íntegra d’aquesta llei al lloc del qual mai hauria d’haver sortit, en benefici dels espanyols, que és la paperera”, va etzibar Ribera al president andalús, Juanma Moreno Bonilla, un dels barons més potents del Partit Popular. Tot i això, el camí del TC, que podria paralitzar cautelarment la llei fins que es resolgués el contenciós, seria llarg i ardu.
Per respondre al conflicte d’arrel ecològica però de derivada política, La Moncloa ha deixat anar, ras i curt, que “adoptarà totes les mesures compatibles amb la Constitució i el Dret Europeu per defensar el Parc Nacional de Doñana”, expliquen fonts del Ministeri a El Nacional. Aquesta afirmació poc concreta obre un ventall de possibilitats i enceta el camí de la intervenció estatal sobre les competències exclusives que té Andalusia sobre la gestió de Doñana. Una de les opcions que és treure-li les competències i aplicar un “155 ambiental” per assumir la responsabilitat a la zona.
Declarar l’estat d’emergència mediambiental
Aquest article de la Constitució d’amarg record a Catalunya tindria una altra versió a Andalusia. Hi arribaria a través de la declaració d’estat d’emergència i assumint, per aquesta via, la gestió directa de l’espai. La via és la llei espanyola de Parcs Nacionals, que en l’article 13 resa: “En cas d’una catàstrofe mediambiental, el Ministre d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient, por pròpia iniciativa, prèvia consulta a la comunitat o comunitats autònomes en les quals es trobi comprès el parc nacional o a petició de les autoritats competents podrà declarar l’estat d’emergència en aquest parc nacional, amb la finalitat d’impedir que es produeixin danys irreparables i sempre que aquests no es puguin evitar mitjançant els mecanismes de coordinació ordinaris”.
Segons explica a El Nacional Juanjo Carmona, un advocat especialitzat en medi ambient que assessora entitats ecologistes, l’Estat té eines per contrarestar la proposició de llei polèmica en cas que s’acabi aprovant. “El més probable”, assegura Carmona, “és que el govern central intervingui denunciant invasió de competències el dia després de l'aprovació de la norma”. Recorda que el pla per legalitzar pous es vincula amb la gestió de l’aigua, que és una competència atribuïda a l’Estat mentre que l’ordenació del territori queda a mans de la Junta.
Preguntat pel “155 ambiental” a través de l’article 13 de la Llei de Parcs Nacionals, Carmona ho veu “més complicat i complex” tenint en compte que, amb el moviment, “l’Estat també hauria de posar la mà en altres parcs en situació crítica, com els aiguamolls de Tablas de Daimiel [Castella-La Manxa”. Sigui com sigui, el jurista, que recorda que hi ha jurisprudència del Tribunal Superior de Justícia d’Andalusia que va en contra del projecte de Moreno Bonilla, vaticina que si el text tira endavant, “Europa portarà als jutjats el regne d’Espanya i l’acabarà condemnant”. Per acabar, subratlla que la legislació andalusa és "feble" i recorda que podria decaure si el Ministeri i la Confederació Hidrològica del Guadalquivir no emeten un informe favorable.
Planas: “És molt aviat”
Aquest mecanisme d’intervenció directa encara es veu com una possibilitat llunyana des dels despatxos de La Moncloa, que han convertit Doñana, confrontant amb el Partit Popular, en un espai de combat de cara a les eleccions del 28 de maig. El ministre d’Agricultura i Alimentació, el socialista Luis Planas, creu que, abans d'arribar a aquest extrem, el govern del qual forma part té a l’abast d’altres eines per frenar la regularització de pous a l’entorn del parc natural de Huelva. “És molt aviat per parlar-ne, hi ha mecanismes, diguem-ne menys extraordinaris que aquest mecanisme legal”, va afirmar Planas en una entrevista a la Cadena SER.
Ara bé, el govern espanyol sent a la nuca la pressió de les forces d’esquerra, que li exigeixen “més contundència” per “salvaguardar la riquesa mediambiental del parc”. El més dur ha estat el diputat de Més País, Íñigo Errejón, soci fidel de la coalició, que colla perquè, si és necessari, Pedro Sánchez “intervingui i prengui el control” i apliqui “una intervenció més ràpida i més decidida per tancar els pous il·legals”. “Té la capacitat d’intervenció sobre la Confederació Hidrogràfica del Guadalquivir i té la capacitat d’intervenció per salvaguardar el benestar i l’interès general de tots els espanyols”, va assegurar Errejón dimarts des del Congrés dels Diputats.
Doñana, el ‘ring’ electoral del 28M
El conflicte al voltant d’Andalusia també ha estat munició de pes per a la precampanya electoral del 28 de maig. Enmig d’un intercanvi de cops que el PSOE i el PP han traslladat al Congrés dels Diputats i al Senat per buscar responsables del conflicte ecològic, Pedro Sánchez i Alberto Núñez Feijóo, tot i l’entesa per la reforma del només sí és sí, han viatjat a Huelva en les darreres setmanes per confrontar-hi els seus dos models sobre Doña. El socialista subratlla la reserva natural, convençut que el PP ha posat la posat la pota, i el popular es fixa en la gestió de l’aigua, amb la intenció donar suport a l’estratègia de Moreno Bonilla.