Hi ha un pis al centre de Madrid que funciona com un club privat. Per a ser-ne soci, s’ha de pagar una quota única d’inscripció d’uns vint euros. Cada nit s’hi fa una festa, fins a les sis del matí, quan el toc de queda torna a permetre sortir i circular pels carrers. L’aforament és d’una quinzena de persones i s’hi accedeix si hi ha lloc. Els “socis” formen part d’un grup de WhatsApp a través del qual es demana l’accés. L’entrada diària també es mou al voltant dels vint euros, i inclou barra lliure. Només s’hi pot accedir per recomanació d’un client. Si no fos per les normes sanitàries que s'imposen pel coronavirus, que també hi són vigents a la capital de l’Estat, res de tot això no seria sorprenent.

El mateix passava al restaurant La Favorita, un palauet al carrer Covarrubias, al benestant barri de Chamberí a Madrid. L’Ajuntament ja havia iniciat el procediment per a precintar l’establiment després d’incomplir reiteradament la normativa, amb festes il·legals de matinada amb molt alcohol, el volum a tot drap i sense mascaretes ni distàncies de seguretat. El passat cap de setmana, la policia va tornar a rebre trucades dels veïns i va accedir-hi trencant un vidre, perquè ningú no obria la porta. El mateix ha passat en altres establiments, com les discoteques Cibeles i Teatro Barceló, que han hagut de ser desallotjades durant els últims mesos.

Només l’últim cap de setmana de març van ser desmantellades 353 festes il·legals en domicilis per part de la Policia Municipal de Madrid. Són només les que van ser intervingudes, que van acabar amb quaranta detinguts i fins a mil propostes de sanció a participants. Una xifra que manté una tendència estable en les últimes setmanes. El cap de setmana anterior van ser 322 les festes i reunions il·legals desarticulades pels cossos de seguretat a la capital de l’Estat, i l’altre en van ser 421. Les festes il·legals desarticulades es compten per milers. Només les desarticulades.

A això cal sumar-hi les ja recurrents imatges de turistes francesos pels carrers de Madrid borratxos, aglomerats, sense mascaretes i sobrepassant llargament l’horari del toc de queda (que és molt generós en aquesta ciutat). Segons les dades d’AENA publicades per El Español, només entre els mesos de gener i febrer d’enguany van aterrar 60.131 francesos a la capital de l’Estat, que fugen de les mesures estrictes implantades a les grans urbs franceses. Només per aquest cap de setmana hi havia programats 16 vols directes de París a Madrid, quatre vols directes des de Lió i dos més des de Marsella. Només per les grans dates s’han incrementat els controls a l’aeroport de Barajas.

En certa manera, el govern d’Isabel Díaz Ayuso ha generat un efecte crida. La Comunitat de Madrid no només és un paradís fiscal dins d’Espanya, sinó també un paradís pel que fa a les restriccions del coronavirus. La laxitud de les mesures s’evidencia en la comparativa. Si el toc de queda a Catalunya se situa a les deu de la nit —i a França a les sis de la tarda—, a Madrid se situa a les onze de la nit. Si els bars i restaurants han de tancar a les cinc de la tarda a Catalunya, a Madrid ho fan també a les onze de la nit. Si pràcticament totes les comunitats autònomes han estat tancades perimetralment, la capital de l’Estat és l’excepció a la norma: porta oberta des de després de les festes de Nadal. Si per Setmana Santa està tancada és perquè ho ha imposat l’Estat, com li va haver d’imposar un estat d’alarma només per la Comunitat la passada tardor.

Com estan les dades de coronavirus? La Comunitat de Madrid ja acumula més de 627.000 contagis confirmats per PCR, 90.000 més que Catalunya. La capital de l’Estat també suma 14.500 morts per Covid-19, 63 en l’última setmana (a Catalunya, 16). Durant els últims dies ha tornat a superar el llindar del que es considera com a “risc extrem”, és a dir, una incidència acumulada superior a 250 casos per cada 100.000 habitants en les últimes dues setmanes. Fa gairebé dues setmanes que la incidència puja dia rere dia. El gener, va arribar a fregar els 1.000. Els contagis se sumen cada dia per milers.

I les dades econòmiques, com estan? Sens dubte millor que a la resta de l’Estat, que no és complicat. Segons les dades d’El Cofidencial, a conseqüència de les seves mesures més laxes, la Comunitat de Madrid ha estat l’únic territori de tot Espanya que ha creat ocupació durant l’actual estat d’alarma, que va decretar-se el passat novembre i que s’allarga almenys fins al 9 de maig. Són més de 26.000 els llocs de treball creats. Si bé el PIB madrileny va caure un 10% l’any passat, durant l’últim trimestre va rebotar un 4,4%, liderant la lleu recuperació de l’Estat.

Tot plegat es barreja amb una campanya electoral. L’hostaleria, un dels sectors més castigats pel coronavirus des de fa un any, sembla estar satisfeta amb les polítiques d’Isabel Díaz Ayuso, que s’ha erigit en l’abanderada de l’economia, encara que sigui amb un cost epidemiològic més elevat. Fins i tot alguns bars i restaurants han penjat cartells en favor de la presidenta madrilenya. El missatge: ha salvat milers de llocs de treball, a diferència d’altres punts de l’Estat (ella es fixa sobretot en Catalunya). I ha plantat cara quan ha calgut, convertint-se en la cap de l’oposició de facto a Pedro Sánchez. Tant, que li van haver d’imposar un estat d’alarma a la tardor i ara li han hagut d’imposar el tancament perimetral. També va donar el tret de sortida a la seva campanya prometent una sèrie d’ajudes a pimes i autònoms que setmanes més tard continuen sense concretar. Aquelles ajudes que suposadament no arriben del govern espanyol, del comunisme/socialisme.

Els hostalers madrilenys estan aparentment agraïts. Una cosa ben diferent són els veïns. Les associacions veïnals denuncien “impunitat” i deixadesa de les institucions, que han convertit Madrid en “la capital europea del coronavirus”. Molts ciutadans veuen amb perplexitat com no poden visitar els seus familiars més propers que viuen en altres comunitats autònomes (fins i tot en algunes zones bàsiques de salut confinades), mentre aterren a la ciutat centenars i centenars de turistes.

Poc marge de maniobra té el govern espanyol en plena precampanya electoral madrilenya; era una possibilitat factible d’implantar la cogovernança. “Aquesta no és la imatge del meu país. La imatge del meu país és de gent responsable que compleix amb les mesures”, es limita a dir la ministra Carolina Darias. Si Ayuso emula la gestió de Donald Trump, el candidat socialista Ángel Gabilondo actua com si fos Joe Biden. Aquesta mateixa setmana ha presentat el seu propi pla sanitari alternatiu. Entre altres coses, planteja avançar el toc de queda a les deu de la nit en municipis amb una incidència alta o destinar fins a 1.300 milions d’euros a ajudes directes per a l’hostaleria. També proposa cribratges massius en zones especialment afectades, que s’han deixat de banda a la capital de l’Estat.

De moment, a dues setmanes de l’inici de la campanya electoral, la batalla sembla guanyar-la Isabel Díaz Ayuso. No només a les urnes, on podria arrasar però estaria a expenses de l’extrema dreta de Vox, o fins i tot dels seus antics socis de Ciutadans. També sembla guanyar-la pel que fa a la seva gestió del coronavirus. Segons un baròmetre d’Invymark per a La Sexta fet públic aquesta setmana, fins al 56,8% dels madrilenys aprova la gestió de la pandèmia que ha fet la presidenta de la Comunitat. En canvi, els que la desaproven serien el 39,3%. Caldrà esperar a les urnes del 4 de maig per a tenir el veredicte final.

En plena pandèmia i descontrol, la capital de l’Estat s’ha convertit en un camp de batalla electoral que també es mou per coordenades espanyoles. Des de la perifèria, lluny del centre, s’observa tot plegat amb certa perplexitat. Hi posava veu el president valencià Ximo Puig, després de veure com el futbolista madridista Marcelo es passejava i fotografiava pel País Valencià: “Potser en altres comunitats hi ha una espècie de llei de la selva, però aquí les normes es compleixen”.