L'Ajuntament de Madrid ha permès una acampada a la ciutat que recrearà els històrics -i sagnants- Tercios de Flandes el proper 31 de gener. 

Els terços eren unitats militars d'infanteria, que des del segle XVI van representar el poder militar de l'imperi espanyol al cor d'Europa. Però aquest no era un exercit tal com l'entenem avui, sinó que es tractava d'un agrupament internacional integrat per soldats voluntaris i professionals a sou.

Felip II va enviar els Tercios a Flandes per ocupar el territori i sotmetre'l a un control polític i religiós més estricte. Al segle XVI, durant aquesta ocupació, es van atacar diverses ciutats. Els fets, coneguts pel nom de la Fúria Espanyola, van incloure violacions, robatoris i assassinats a gran escala, i van ser d'una gravetat inusual fins i tot per a l'època.

La convocatòria crida a ocupar la Plaça de la Vila, al costat del vell edifici consistorial, per a establir allí un campament amb persones vestides d'època, com en els segles XVI i XVII.

Com serà l'acampada?

Al llarg del dia 31 - coincidint amb l'aniversari de la gran victòria espanyola en Gembloux, el 1578 - es podran veure els personatges vestits com soldats i es recrearà l'allistament de voluntaris als Tercios.

A més, s'han programat activitats paral·leles com la simulació de la forja d'una espasa i una "quedada de banderes", que a més de Madrid també tindrà lloc en altres punts com València, Granada, Valladolid, Cartagena, Vigo i Olivares (Sevilla).

L'episodi més sagnant de la història de Flandes

Durant quatre dies, entre el 4 i el 7 de novembre de 1576, els soldats hispànics van protagonitzar l'episodi més sagnant de la història de Flandes. L'exèrcit hispànic de Felip II va fer miques la ciutat d'Anvers. Una tragèdia que Bèlgica no ha oblidat.  

Al saqueig indiscriminat i a l'incendi sistemàtic, s'hi va sumar la persecució i l'assassinat de la població civil desarmada. Tal com cita Marc Pons en la secció Efemèrides d'aquest diari, les fonts historiogràfiques de l'època parlen de milers de víctimes mortals apunyalades, tirotejades, empalades, decapitades i carbonitzades. I les fonts contemporànies estimen un balanç de 10.000 víctimes mortals. El que seria un 10% del total de la població.

Milers de persones indefenses executades en una orgia de sang que la mitologia hispànica sacralitzaria amb l'expressió “Furia española”. Una explosió de brutalitat que contribuiria a alimentar la “leyenda negra” que, el 1576, ja perseguia el sistema de dominació hispànic.

L'apologia de Vox

Vox va celebrar els resultats de les eleccions del 10N -en la qual va aconseguir 52 escons al Congrés posicionant-se com a tercera força- amb el brindis dels Tercios de Flandes. 

Santiago Abascal, Ortega Smith, Iván Espinosa de los Monteros i la resta del partit van celebrar el resultat brindant amb una copa de vi a la salut dels soldats espanyols. En aquest brindis, Ortega Smith va recitar un fragment del poema de Diego Hernando de Acuña, capità dels Tercios de Flandes, davant l'atenta mirada dels presents, que no van dubtar ni ni un segons a sumar-se als versos finals.

En aquest poema es parla de patriotisme i del càstig al traïdor d'Espanya, uns valors que defensa la formació d'extrema dreta. De fet, aquesta celebració ja s'està convertint en costum entre els membres del partit. El desembre de 2018, durant una trobada amb els militants, un vídeo es va fer virals a les xarxes amb Ortega Smith brindant amb la mateixa sintonia.

"Español, a tota vena, vaig estimar, vaig lluitar, vaig donar la meva sang", diu la cançó.