Les despeses atribuïdes a l’1-O del 2017 no van afectar els interessos financers de la Unió Europea. Així ho ha expressat amb claredat la titular del jutjat d’instrucció 18 de Barcelona, Carmen García, en la resolució que decreta l’amnistia de l’exconseller Francesc Homs, per unes despeses del 2012, enfront del que ha assegurat l’instructor de l’1-O, Pablo Llarena, i la majoria de la sala penal del Tribunal Suprem, encapçalada per Manuel Marchena. El raonament és lògic i fins ara cap jurista ho havia exposat. En concret, la directiva de la Unió Europea 2017/ 1371, amb directrius d’àmbit financer i de terrorisme, invocada pel Suprem, va ser transposada per l'Estat espanyol en la llei orgànica 1/2019, i es recull en el Codi Penal espanyol; però no ho va fer de forma completa en el delicte de malversació de fons.
Explicat amb un exemple és més clar: en el delicte de suborn i en d'altres, el legislador va adaptar la norma comunitària i va afegir “i en la Unió Europea”, per ampliar el seu àmbit a la UE, però no va ser així en el cas del delicte de malversació, i per tant aquest delicte queda exclòs en l’àmbit europeu, mentre sí que hi ha d'altres, com el suborn o el delicte de frau en subvencions en la UE. És el raonament de la magistrada de Barcelona.
Efectes a les causes principals de l'1-O
Aquesta resolució és molt important i les defenses dels polítics i excàrrecs investigats de l’1-O ja l’estudien per poder-la exposar en els nous recursos. Fins ara, l'alt tribunal espanyol sosté que la malversació de l'1-O no es pot amnistiar perquè els líders polítics, com el president Carles Puigdemont i l'exvicepresident Oriol Junqueras es van enriquir, amb una argumentació rebuscada. També hi van afegir que s'haurien afectat els interessos financers de la UE pels 8 segons que va estar en vigor la independència de Catalunya. Això no obstant, el Suprem descartava consultar al Tribunal de Justícia de la UE (TJUE), tot i que sí ho han proposat altres tribunals, com el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) en el cas dels comandaments d'ERC. Ara, si es confirma aquest error del legislador, el TJUE pot respondre que l'Estat espanyol no ha aplicat correctament la norma europea.
El legislador va oblidar-se de posar UE
En la resolució, la magistrada de Barcelona precisa que “en l’àmbit de la malversació, la transposició de la directiva es va limitar a l’ampliació del concepte de funcionari públic i es va establir també la responsabilitat de les persones jurídiques en el delicte de malversació”. Però hi afegeix que no es va produir cap reforma en l'article 433 ter del Codi Penal, que precisa que “s’entendrà per patrimoni públic tot el conjunt de béns i drets, de contingut econòmic i patrimonial, que pertanyin a les administracions públiques”, però la reforma de la llei de 2019 “no inclou l’afegit “inclosa la Unió Europea”, com es fa en la resta de delictes. I, per això, conclou que el delicte de malversació queda exclosa en l'àmbit comunitari.
És una norma posterior
Finalment, en el cas de les despeses imputades a Homs, la magistrada hi raona que la normativa del 2019 és "posterior" a les despeses que va fer el 2012, i per tant no se li pot aplicar retroactivament. A més, hi conclou que “no s’ha acreditat al llarg de la instrucció ni tampoc ho ha afirmat el Tribunal de Comptes que les despeses provinguessis de fons o ajudes europees” i, per tant, tampoc es poden tipificar com a frau als interessos econòmics de la UE. Un raonament també extensible a les despeses de l'1-O del 2017.