La magistrada del Tribunal Constitucional (TC), Laura Díez, va ser designada com a ponent en els recursos d'inconstitucionalitat presentats pel Partit Popular i Ciutadans contra el decret llei creat per deixar enrere les limitacions del 25% de classes en castellà. Tanmateix, segon publica El Mundo, la magistrada catalana té previst abstenir-se d'aquest procediment.
📝 Les claus que marcaran l'agenda del Tribunal Constitucional el 2023
Díez hauria comunicat de forma oficial a Candido Conde-Pumpido, president del tribunal, que de cara al primer ple del pròxim dimarts, la seva voluntat d'abstenir-se. Fonts de l'entorn del TC, han considerat que es tracta d'una abstenció "obligada" i "de llibre". La raó? Quan Díez va formar part del Consell de Garanties Estatutàries de Catalunya va emetre un dictamen sobre l'esmentat decret llei. En els casos en què Díez es va pronunciar sobre el 25% va apuntar que la normativa catalana no vulneraven els articles 3 (el castellà és la llengua espanyola oficial de l'Estat i tots els espanyols tenen el deure de conèixer-la i el dret a fer-la servir) i 27 de la Constitució (on es recull el dret a la llibertat d'ensenyament).
Per aquests posicionaments previs, l'Assemblea per una Escola Bilingüe ja va remetre el passat dimecres un escrit al TC intentant recusar la magistrada. Tanmateix, ella mateixa optaria per l'abstenció en aquest cas.
Laura Díez, nova incorporació TC
Díez és doctora en Dret per la Universitat de Barcelona i catedràtica de Dret Constitucional per la mateixa universitat. La seva llarga carrera inclou el seu càrrec com adjunta al Síndic de Greuges entre 2004 i 2010. També va ser assessora del Govern per a la reforma de l’Estatut entre el 2002 i el 2004. L'any 2022 va ser anomenada vicepresidenta del Consell de Garanties Estatutàries de Catalunya el passat 25 de maig de 2022. La nova magistrada del TC també va passar per la Moncloa abans d'arribat al tribunal.
Té una relació pròxima al ministre de la Presidència, Fèlix Bolaños, ja que els darrers dos anys ha estat la directora general d’Afers Constitucionals i Coordinació Jurídica d'aquest Ministeri. A més de ser entre 2018 i 2020 la directora del Gabinet del secretari d’Estat de Relacions amb les Corts del mateix Ministeri. La seva proximitat amb Bolaños, ha estat un dels aspectes que més se li ha criticat.
Les seves vinculacions amb el Govern i la Moncloa la feien una aposta perillosa per la majoria progressista, ja que aquestes poden costar-li ser recusada. Si més no, per al moment, aquest escenari no sembla estar sobre la taula.