El polèmic candidat al Tribunal Constitucional (TC) del Partit Popular (PP), Enrique Arnaldo, ja ha rebut l'aval del Congrés en mig de batalles internes al PSOE i Unidas Podemos. Ara que ja té el seient al TC en el seu poder podria semblar que els problemes per les seves accions irregulars queden enrere per Arnaldo, però res més lluny de la realitat. Tot allò que per molts l'invalidava per ser magistrat d'aquest tribunal ara és munició per qüestionar l'autoritat que li ha entregat el PP, amb l'ajuda dels partits del govern espanyol. 

Segons publica El Confidencial, Carles Puigdemont està ultimant un escrit que enviarà al TC per sol·licitar que s'aparti Arnaldo de les deliberacions i decisions vincules a les causes del procés. El motiu? La manca d’imparcialitat. La defensa del president a l'exili està recopilant publicacions que deixen clar que Arnaldo no té l'objectivitat suficient per jutjar aquests casos. 

Un llarg historial 

L'equip jurídic del president ha trobat molt material per sostenir la seva postura. Segons el digital, un dels principals arguments serà l'adhesió pública mostrada per Arnaldo a alguns dels membres de la Sala Segona del Tribunal Suprem (TS) que van jutjar el cas del procés. 

En el seu recurs també s'inclourà el llibre Tiempo de Constitución, en el qual Arnaldo defensava els magistrats del TS, a qui considerava víctimes d'una campanya de desprestigi incitada pel moviment independentista. 

A més, també s'afegirà a la sol·licitud el posicionament que va fer públic Arnaldo a Expansion l'any 2019 sobre el judici als presos. En aquell moment el magistrat ja tenia una idea inamovible sobre el cas, considerava que els arguments de la defensa eren "excuses o subterfugis personals o institucionals en què aixoplugar-se per obviar la llei".

Arnaldo no ha estat discret amb les seves opinions, les quals fa temps que deixen un rastre clar d'imparcialitat pel que fa a la judicialització del procés.

Intents previs 

La defensa del president Puigdemont ja ha intentat recusar dos magistrats per la seva imparcialitat. Era el cas d’Antonio Narváez i Cándido Conde-Pumpido.

Si bé en aquella ocasió aquests dos jutges es van desvincular de les cases contra el procés, també va servir al TC per rearmar-se per no tornar a veure's en aquesta situació. El Constitucional en aquell moment va decidir posar fre a aquesta estratègia, considerant que els moviments per qüestionar els seus membres són frau de llei. 

Un llarg currículum d'ombres

Arnaldo recopila un currículum extremadament extens d'irregularitats en la seva trajectòria. Destaquen especialment com va compaginar la seva feina com a coordinador jurídic de diverses comissions del Congrés amb la feina del seu despatx privat en la que feia d'assessor a diverses administracions liderades pels populars, concretament, al govern balear de Jaume Matas. Es tracta d'una pràctica estrictament prohibida per Estatut del personal de les Corts Generals. 

El magistrat va actuar de forma similar quan va infringir la Llei Orgànica d'Universitats durant anys per tal de poder cobrar de dues universitats una pública i l'altra privada. Els fets serien constitutius d'una infracció administrativa de caràcter molt greu, que podria comportar la suspensió de feina i sou públics entre tres i sis anys. 

Més recentment s'ha fet públic que Arnaldo va ser la persona que va portar l'actual líder del partit, Pablo Casado, al despatx del director de la Universitat Cardenal Cisneros, on va acabar aprovant dotze assignatures de la carrera de Dret en tan sols quatre mesos.

Aquest no és l’únic fet del passat d'Arnaldo que ha fet saltar les alarmes. El nom del magistrat apareix al voltant del cas Palma Arena, el cas Lezo i també està vinculat a la FAES, per la qual ha fet diversos actes. 

 

 

Imatge principal: Enrique Arnaldo, candidat al Tribunal Constitucional del Partit Popular, al Congrés dels Diputats / Europa Press