Hi ha hagut díscols al Congrés dels Diputats i també n'hi ha hagut al mateix Tribunal Constitucional. D'acord amb el que fixa la llei, aquesta tarda s'ha reunit el ple governatiu del TC per a la verificació del compliment dels requisits exigits per al nomenament de magistrats. I la majoria ha considerat que Enrique Arnaldo, Concepción Espejel, Inmaculada Montalbán i Juan Ramón Sáez Valcárcel són el perfil idoni. L'acord, però, s'ha adoptat per nou vots favorables i un en contra. Es desconeix la seva identitat, en tractar-se d'una votació secreta, com la del Congrés. Tot el que té a veure amb aquests nomenaments està envoltat per la polèmica.

Ara l'acord del ple governatiu del Tribunal Constitucional es traslladarà, com és preceptiu, al Congrés dels Diputats, a la Casa Reial, al Senat, al govern espanyol i al Consell General del Poder Judicial. Està previst que la setmana que ve jurin o prometin el seu càrrec davant del rei Felip VI.

La situació viscuda al mateix tribunal no dista gaire de la viscuda hores abans al Congrés dels Diputats. La votació ha estat secreta i telemàtica. Necessitaven 210 vots i el PSOE, el PP i Unidas Podemos en sumen 243. El nom del magistrat del TC Enrique Arnaldo ha comptat amb onze vots menys dels esperats (232), mentre el de Concepción Espejel amb sis menys (327), que no els han votat. Alguns grups petits han votat en blanc. En canvi, els independentistes i nacionalistes directament han optat per no participar de la votació, perquè no tenien l'opció de votar-hi en contra. Han secundat l'acció ERC, Junts, el PDeCAT, la CUP, el PNB, EH Bildu i el BNG, que des de dins i fora l'hemicicle han denunciat la "farsa". En total 100 diputats no han participat.

Perfils polèmics

El debat i la polèmica han girat sobretot al voltant de la figura d'Enrique Arnaldo, lletrat de les Corts i ara magistrat del Tribunal Constitucional. El persegueix la sospita de manca de parcialitat. Entre altres coses, s’ha pronunciat contra l’independentisme en articles en premsa o ha participat durant anys en actes de la FAES, la fundació presidida per José María Aznar. També el persegueixen els conflictes d’interessos. Va incomplir el propi Estatut del Congrés dels Diputats, quan va cobrar com a assessor del govern balear de Jaume Matas, del PP, al mateix temps que exercia de coordinador jurídic en diverses comissions de la cambra baixa. També el seu despatx d’advocats va facturar feines a administracions governades pels populars.

Però també és polèmic l'altre nom proposat pel PP, Concepción Espejel, malgrat que l'atenció mediàtica se l'hagin endut els escàndols revelats sobre Arnaldo. Fins ara era presidenta de la sala penal de l'Audiència Nacional i també té diverses taques en el seu historial. En primer lloc, la seva relació propera a Maria Dolores de Cospedal, que ella nega però que va fer que el 2015 se l’apartés del judici de la trama Gürtel. La magistrada desmenteix que se l'arraconés per proximitat al PP. Espejel també destaca pel seu vot particular a la sentència que va absoldre el major Trapero i la cúpula dels Mossos per l’1-O. Els volia condemnar.