El magistrat del Tribunal Constitucional (TC) Juan Carlos Campo, de l'ala progressista de l'òrgan, ha decidit abstenir-se de deliberar sobre un recurs d'empara presentada per un particular en relació amb la futura llei d'amnistia. Ho fa, al·lega, per salvaguardar la "imparcialitat" del TC, després que en els informes sobre els indults als condemnats pel Procés que va signar quan era ministre de Justícia del govern de Pedro Sánchez afirmés que aquesta mesura era "inconstitucional". Així ho indiquen fonts de la cort de garanties consultades per Europa Press, les quals avancen que en la sessió plenària prevista per a aquest mateix dijous s'abordarà l'assumpte. L'abstenció de Campo se suma a les que ja ha presentat davant la deliberació al TC de totes les lleis que van sortir del Consell de Ministres en el qual ell estava al capdavant de Justícia.
Cal recordar que en els informes dels indults Campo va plasmar que, "a diferència de l'amnistia, clarament inconstitucional, que es reclama des d'alguns sectors independentistes, l'indult no fa desaparèixer el delicte". Al marge, el Constitucional ha rebut un altre recurs d'empara d'un altre particular, també per la futura amnistia, on ja es plantegen recusacions contra Campo, Laura Díez i el president del tribunal, Cándido Conde-Pumpido, segons ha avançat 'El Español'. Les recusacions contra Campo i Díez en temes relacionats amb l'actual Govern han estat recurrents des que van ser els dos magistrats que es van incorporar al TC a proposta de l'Executiu de Pedro Sánchez, el primer després de ser ministre de Justícia i la segona després d'exercir com a alt càrrec a la Moncloa.
Quant a Conde-Pumpido, el 2021 es va abstenir de tots els assumptes vinculats al Procés després que els líders independentistes el recusessin en estimar que no era "neutral" ni "imparcial" per una conferència celebrada el novembre de 2017 on va donar la seva opinió sobre aquest tema. Llavors, va manifestar la seva "preocupació" pels fets que s'estaven produint a Catalunya i els va qualificar de "pretensió de subvertir l'Estat social i democràtic de Dret utilitzant fraudulentament la mateixa bandera de la democràcia".
Majoria progressista al TC
Des de l'última renovació parcial del TC, el gener passat, l'ala progressista compta amb una folgada majoria de 7 magistrats —entre ells Conde-Pumpido, Campo i Díez— davant de quatre conservadors. No obstant això, aquest ampli marge podria veure's minvat precisament pel joc de les abstencions i recusacions, que en altres assumptes on s'han plantejat ha quedat neutralitzat. Així, per exemple, va ocórrer en recursos com els presentats contra les lleis de l'avortament o de l'eutanàsia. En el primer, la magistrada conservadora Concepción Espejel es va abstenir al·legant que en el seu moment es va pronunciar sobre la llei perquè va participar en l'elaboració de l'informe signat pel Consell General del Poder Judicial (CGPJ), del qual formava part. Però el Ple del TC va impedir que s'apartés en considerar que es tractava d'una opinió de feia "més de 12 anys".
Les fonts consultades aclareixen que cap dels dos recursos d'inconstitucionalitat presentats per la futura amnistia tenen cap recorregut perquè encara no hi ha una llei aprovada els efectes de la qual hagin pogut afectar els drets d'un ciutadà particular. No obstant això, les decisions que adopti el TC sobre l'abstenció de Campo i les recusacions llançades sí que serviran per anar configurant el Ple que haurà de decidir sobre la mesura de gràcia al Procés.