El magistrat del Tribunal Constitucional (TC) Cándido Conde-Pumpido s'aparta dels temes relacionats amb la causa del 'procés'. Segons ha informat aquest dimecres el TC, el magistrat ha presentat al matí al president del Constitucional, Juan José González Rivas, un escrit d'abstenció en els recursos d'empara relacionats amb la causa del 'procés' .

La defensa de Carles Puigdemont, havia presentat escrits al TC sol·licitant la recusació de Conde-Pumpido en els recursos sobre l'1-O. Van al·legar que no és "neutral" ni "imparcial" per una conferència celebrada al novembre de 2017 va expressar la seva opinió sobre el 'Procés'. A aquesta recusació, després s'hi va afegir la que van presentar Oriol Junqueras i Raül Romeva.

Segons ha informat el tribunal de garanties, un cop designat el magistrat ponent de l'abstenció, pel torn específic de designació, aquest elaborarà una proposta de resolució, en forma d'acte, que serà examinada pel Ple jurisdiccional de Tribunal.

El magistrat va signar la ponència de la qual es va dictar fa unes setmanes en relació amb Meritxell Borràs, condemnada per desobediència, i que va confirmar tots els extrems de la resolució de Tribunal Suprem sense trobar titlla constitucional. L'advocat Andreu Van den Eynde, que exerceix la defensa de Junqueras i de l'exconseller Raül Romeva, qüestionava la imparcialitat Conde-Pumpido al·legant que en una conferència al Congrés dels Diputats va qualificar d'"amenaces" a l'ordre democràtic els fets que s'havien produït a Catalunya durant la tardor d'aquest any.

Un altre dels magistrats d'aquest òrgan, Antonio Narváez, també es va apartar fa unes setmanes d'estudiar aquests recursos contra la sentència del Procés, després que diversos dels condemnats li recusaran per unes manifestacions que va fer en una conferència qualificant els fets 2017 de 'cop d'estat'. Puigdemont també li ha recusat pel que fa als seus recursos.

La conferència

La conferència de Conde-Pumpido va tenir lloc el 23 de novembre de 2017 al Congrés dels Diputats en la qual va manifestar la seva "preocupació" pels fets que llavors s'estaven produint a Catalunya i els va qualificar de "pretensió de subvertir l'Estat social i democràtic de Dret utilitzant fraudulentament la pròpia bandera de la democràcia ". "És a dir, em preocupa la utilització populista de la contraposició entre una suposada legitimitat democràtica directament emanada de la vila i lliurement interpretada per qui la invoquen, i la legalitat, la legalitat emanada d'una Constitució que -aquesta sí- ha estat majoritàriament aprovada", afirmar el magistrat i exfiscal general de l'Estat.

Entre aquesta preocupació va apuntar a assumptes com la possibilitat que les autoritats autonòmiques facilitessin "la disposició de quantitats rellevants de diners públics o fins i tot la disposició d'armes proporcionades a les seves forces de seguretat per garantir el compliment de la legalitat". Afegia Conde-Pumpido, en relació amb les lleis de 'desconnexió', que a l'aprovar-líders independentistes "s'han alçat enfront de la sobirania nacional residenciada en el poble espanyol convocant a una fracció de el poble català, en desafiament a la unitat de la nació, a decidir la sort de l'Estat comú ". "I vegeu que el mateix Tribunal Constitucional utilitza l'expressió 's'han alçat', que és una expressió que també figura en tipus rellevants de el Codi Penal", va incidir el magistrat en la seva conferència.

Per a la defensa de Junqueras i Romeva, les paraules de Conde-Pumpido mostren la seva "opinió personal sobre la transcendència penal dels fets atribuïts" als líders independentistes i revelen el "coneixement" de l'magistrat sobre el procediment. L'advocat de l'expresident català, Gonzalo Boye, també ha recusat a Conde-Pumpido, que ha estat designat ponent dels recursos que Puigdemont ha presentat contra diverses decisions de l'Tribunal Suprem que van rebutjar anul·lar decisions del jutge instructor de la causa, Pablo Llarena, qui el manté processat per la seva participació en el 'Procés'.