El Parlament de Catalunya ha rebut aquesta setmana una sentència del Tribunal Constitucional de finals de maig que tomba i declara nuls els acords adoptats per la Mesa de la cambra el 26 de novembre de 2019 que admetien a tràmit unes esmenes presentades per Junts per Catalunya, Esquerra Republicana i la CUP a la proposta de resolució de resposta a la sentència del Tribunal Suprem sobre els fets de l'1 d'octubre. Aquesta proposta dels tres partits independentistes carregava contra la sentència als presos polítics i denunciava, entre altres, la "censura que el TC pretén imposar al Parlament" per impedir debats sobre el dret a l'autodeterminació o la monarquia. Tot i que la sentència del Tribunal Constitucional considera que es va vulnerar el dret a exercir les "funcions representatives" dels diputats de Cs, el magistrat Ramón Sáez discrepa i ha fet un vot particular on es mostra molt crític amb l'estimació del recurs d'empara: "La inadmissió i la impossibilitat del debat suposa una ingerència a la potestat parlamentària i a la llibertat de deliberació de les assemblees i dels diputats, de difícil compatibilitat amb el principi democràtic que exigeix un ampli espai per a l'intercanvi d'idees i opinions".

En paral·lel, Sáez assevera que la decisió adoptada per l'alt tribunal dona peu a una doctrina que "amplia el contingut del dret fonamental a l'exercici de la funció representativa d'aquests diputats —els de Cs— i, com a conseqüència necessària, sacrifica el dret dels parlamentaris proponents a presentar i defensar iniciatives en exercici de la representació que ostenten, amb lesió, aquí sí, del dret a la participació política dels ciutadans a qui representen". A parer seu, doncs, s'acaba vulnerant els drets dels diputats de Junts, ERC i la CUP amb aquesta sentència "sense justificar la restricció d'un dret fonamental essencial de la funció representativa parlamentària". Respecte a l'admissió a tràmit de les esmenes que critiquen la "censura" del TC a determinats debats, el magistrat progressista entén que "no afecta l'estatut representatiu dels diputats demandants, que només es veuen obligats a exercir el seu càrrec intervenint al debat". "L'admissió de les esmenes no limita ni impedeix ni pertorba l'exercici del dret fonamental" referent a la representació i a la participació política, apunta.

 

"Les nostres decisions expulsen del debat parlamentari temes transcendents de la política"

Al text del seu vot particular, Ramón Sáez lamenta que les decisions adoptades pel Tribunal Constitucional "expulsen del debat parlamentari temes transcendents de la política que configuren l'interès general", tals com la monarquia, la crítica al rei Felip VI o el dret a decidir. "Ara també resulta apartada la crítica a algunes resolucions del TC", critica. Des del punt de vista del magistrat, "així es devalua el paper de les assemblees parlamentàries com a 'seu natural del debat polític', un dels fonaments del sistema democràtic parlamentari, que exigeix que el debat sigui absolutament lliure en el seu contingut", fent al·lusió a una interlocutòria del mateix TC, que tombava el recurs del govern central contra l'anomenat 'Pla Ibarretxe'.

El magistrat Sáez, de fet, sovint ha fet vots particulars contra sentències del Tribunal Constitucional que afecten l'independentisme. Un dels seus pronunciaments més destacats va ser el que va fer contra la sentència del jutge Marchena als líders del procés: "Els fets provats estan plens de valoracions i opinions". Entre altres, també mencionava que no s'aclaria què és el delicte de sedició. També es va posicionar en contra de la decisió del TC de tombar el recurs d'empara de l'expresident Quim Torra contra la decisió de retirar-li l'acta de diputat, apuntant que se li va vulnerar el dret a tenir un jutge imparcial en el seu judici per desobediència i que se li va retirar l'escó quan l'actuació que es va jutjar la va fer en qualitat de president de la Generalitat.