Avui el Congrés havia de valorar la “idoneïtat” dels quatre escollits per a ser magistrats del Tribunal Constitucional. Els quatre candidats hi han comparegut. I, veient el debat de la comissió de nomenaments, qualsevol diria que els aspirants no superarien de l’examen de la cambra, amb unes intervencions dels grups molt crítiques, fins i tot dels socis de La Moncloa. Però, a l’hora de la veritat, el marcador ha estat un altre. S’ha votat la proposta de forma conjunta, que amb vot ponderat ha otingut 242 vots a favor, 12 abstencions i cap vot en contra.

Les compareixences ja han començat amb la dreta i l’extrema dreta --amb excepció del PP-- anunciant que no participarien del xou. En la seva única intervenció, Edmundo Bal, de Ciutadans, ha denunciat que es tractava d’un “teatret”, mentre el representant de Vox, Iván Espinosa de los Monteros, ha denunciat “l’entrega de les últimes posicions de resistència de l’Estat al separatisme”. Altres formacions directament han decidit protestar plantant la comissió: són ERC, el PDeCAT, el PNB, EH Bildu i Més País. Els que hi han anat, excepte els populars, han estat molt crítics.

Probablemente perquè els qui han aixecat polseguera han estat els magistrats proposats pel PP. El primer a comparéixer ha estat Enrique Arnaldo, lletrat a les Corts espanyoles amb una trajectòria amb moltes ombres. La principal, la seva imputació pel cas de corrupció Palma Arena. El  jurista ha recordat que va ser exonerat. Però també apareix al  sumari del cas Lezo, del PP de Madrid. En unes gravacions se l’escolta dir que s’està “movent” per situar fiscals afins que afavoreixin l’expresident madrileny Ignacio González. No s’hi ha volgut pronunciar recordant que està arxivat. Finalment, també han aparegut la seva participació en actes de la FAES, la fundació de José María Aznar. Ha justificat que eren debats “plurals” i que hi parlava des d’un punt de vista “tècnic i jurídic”.

Les crítiques a Arnaldo han arribat fins i tot d'un dels portaveus socialistes a la comissió, Odón Elorza, que n’ha qüestionat la imparcialitat i idoneïtat per al càrrec. “La seva candidatura genera desconfiança (…) No qüestionem que compleixi els requisits pels seus mèrits, però el que està en joc és la recuperació de la confiança en el funcionament del Tribunal Constitucional”, ha etzibat el diputat del PSOE, que ha incidit amb 17 preguntes apuntant pel seu perfil ideològic. En la prèvia a la comissió, el portaveu d’Unidas Podemos, Pablo Echenique, ja havia admès que tots s’han “empassats gripaus”, tant el PP com ells.

L’altre perfil polèmic era el de la presidenta de la sala penal de l’Audiència Nacional, Concepción Espejel, que també arrossega diverses taques. En primer lloc, la seva relació propera a Maria Dolores de Cospedal, que va fer que el 2015 se l’apartés del judici de la trama Gürtel. La magistrada ha negat que fos per proximitat al PP. També ha desmentit ser “amiga” de l’exministra i exsecretària d’organització dels populars. Ha acusat els mitjans de muntar-li una “campanya de desprestigi”. La magistrada també destaca pel seu vot particular a la sentència que va absoldre el major Trapero i la cúpula dels Mossos per l’1-O. Espejel els volia condemnar.

El diputat de Junts, Josep Pagès, ha estat l’únic parlamentari independentista present a la comissió de nomenaments. Justament ha preguntat si aquest vot particular no la contamina a l’hora de valorar recursos de líders independentistes quan estigui al Tribunal Constitucional. Espejel ha rebatut que encara és d’hora per dir si s’hauria d’apartar: “Només li puc dir que el fet de plantejar un vot particular en un òrgan penal és un enfocament diferent de la perspectiva que ha d'abordar el TC”.  Pagès ha fet una impugnació general: “El PP presenta uns determinats perfils, totalment no idonis pel seu historial de parcialitat, manca d’independència i fins i tot sospites de corrupció, també ideològica”.

Malgrat les crítiques que arribaven de totes bandes, la comissió de nomenaments ha acabat avalant la proposta conjunta per a la renovació parcial del Tribunal Constitucional. Enrique Arnaldo, Concepció Espejel, Inmaculada Montalbán i Juan Ramón Sáez Valcárcel han estat considerats “idonis” amb els vots del PSOE, el PP i Unidas Podemos.

La Moncloa només es responsabilitza dels seus

La polèmica ha arribat fins a la roda de premsa posterior al Consell de Ministres d’aquest dimarts. La portaveu Isabel Rodríguez ha evitat la patata calenta, si bé ha deixat clar que ells “només es fan càrrec” de les seves propostes (Montalbán i Sáez Valcárcel) i no de les que han fet “altres partits” (Arnaldo i Espejel). I ha justificat que, més enllà de determinats perfils, “l’interés superior” era desbloquejar la renovació del TC, com també esperen que passi ara amb el Consell General del Poder Judicial.