Descartat. El president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), Jesús María Barrientos, i el magistrat Carlos Ramos han rebutjat apartar-se del tribunal que (amb el magistrat Fernando Lacaba) jutjarà els excàrrecs de Vicepresidència i Economia Josep Maria Jové, Lluís Salvadó i Natalia Garriga, actual consellera de Cultura, per haver organitzat l’1-O, tal com els hi reclamava ERC. En un informe conjunt, avançat per El Món i a al qual ha tingut accés ElNacional.cat, els dos magistrats afirmen que no es compleix el supòsit al·legat que ja han intervingut en la instrucció o resolució de causes que els afecten (art. 219.11 de la llei orgànica del Poder Judicial), fent referència als judicis contra la Mesa del Parlament de Carme Forcadell, que el Suprem va fer repetir; la Mesa de Roger Torrent, que van ser apartats per la sala 77 del TSJC, i el judici de l’exconsellera Meritxell Serret per desobediència al Tribunal Constitucional (TC), del qual els dos jutges van apartar-se.

Els dos magistrats exposen que la defensa de Josep Maria Jové, actual diputat d’ERC, ja va plantejar la recusació de tots dos amb el mateix argument, i que la sala 77 del TSJC va rebutjar-la el novembre de 2021, i per això ara els demanava la seva abstenció, com a darrera opció, i quan tot està a punt per a la celebració del judici. La defensa de Garriga, i Vox de forma sorprenent, es van adherir perquè els jutges Barrientos i Ramos s’apartin del tribunal, mentre que l’Advocacia de l’Estat i la Fiscalia ho han rebutjat. La Fiscalia demana 7 anys de presó per a Jové i 6 anys, per a Salvadó pels delictes de malversació agreujada, prevaricació i desobediència per l'1-O; mentre que per a Garriga, només inhabilitació a càrrec públic per desobediència.

“Impossible” trobar un jutge

Els magistrats Barrientos i Ramos exposen que la defensa de Jové afirma que la seva suposada contaminació és que han analitzat actuacions de desobediència al Tribunal Constitucional (TC) relacionades amb el procés. Els jutges, però, neguen aquesta vinculació perquè asseguren que els fets pels quals s’acusa Jové i Salvadó no tenen cap relació directa i que no qüestionen que van ser advertits pel TC (tot i que sí la seva vinculació), i només ho planteja Garriga, però aquesta no va demanar que els dos magistrats s’apartessin del tribunal jutjador. Amb tot, sostenen que “a hores d'ara resultaria impossible trobar un magistrat o magistrada de la sala civil i penal i en la seva secció d’apel·lació que no hagi tingut ocasió de pronunciar-se sobre la naturalesa i vinculació d’aquestes mateixes resolucions o altres resolucions del Tribunal Constitucional, ja que tots ells (menys la presidenta de la secció d’apel·lació) han participat ja en altres tribunals de judici en què els postulats acusatoris es projectaven sobre conductes aparentment contraventores d’aquestes mateixes o altres resolucions del TC”.

Els dos jutges del TSJC insisteixen que hi ha “una clara separació i absoluta desconnexió entre les conductes atribuïdes a cada un dels acusats i les que van motivar les acusacions en els altres tres causes”, on van acabar apartats: el judici a les dues meses del Parlament i a la consellera Serret. I insisteixen que “la garantia d’imparcialitat judicial és que el jutge i tribunal no hagi emès amb anterioritat pronunciaments que anticipin la culpabilitat de qualsevol dels acusats per les concretes conductes que els atribueixin les acusacions”.

En el seu raonament inclouen resolucions del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) i alerten: “Cal recordar la doctrina constitucional sobre la imparcialitat objectiva i la necessitat de la seva ponderació focalitzada en cada cas concret, i insistir en el fet que l’exigència d’imparcialitat objectiva desplega la seva eficàcia sobre ‘l’específic objecte del procés’. Desconèixer o relaxar els contorns que defineixen el camp de joc de la imparcialitat judicial suposa introduir riscos inacceptables de vulneració d’una altra garantia processal, no menys democràtica, que ha d’assegurar que el judici es realitzi pel jutge o tribunal predeterminat legalment”.

Les proves pendents

Ara, el tribunal del TSJC ha de resoldre les proves que accepta per celebrar el judici i posar la data del judici. La defensa de Jové, que ara exerceix Ramon Setó, va demanar una ampliació de les proves per tal d’evidenciar que la investigació de la Guàrdia Civil va ser prospectiva, i, per tant, il·legal.