El president del Partit Popular, Alberto Núñez Feijóo, sotmet la seva investidura a votació aquesta setmana. Tot i la complexitat de la realitat política, et portem una guia per entendre les decisions que es prenen al Congrés dels Diputats els pròxims dies: el representant dels populars necessita una majoria absoluta a la primera ronda de votacions o una majoria simple a la segona si vol convertir-se en el nou president del govern espanyol. 

🔴 Investidura de Feijóo, DIRECTE | Segona votació
 

🔴 Debat de política general, DIRECTE | Última hora al Parlament de Catalunya

 

 

La realitat és convulsa per Feijóo: abans de l'inici del procés d'investidura no compta amb els suports necessaris per sortir victoriós a la votació. Arribats a aquesta situació… Què passa si no surt investit? Un mes després de ser designat pel monarca Felip VI, el líder del PP no ha arribat a acords per tenir el total suport i té molt difícil accedir a la presidència del govern espanyol. El candidat té un màxim de 47 dies per tornar a presentar-se a una segona votació i, en cas de no tenir èxit, s'haurien de dissoldre les Corts passats 60 dies. 

Així quedaria el calendari polític dels mesos vinents a Espanya: 

  • 26 i 27 de setembre: Ple d'investidura d'Alberto Núñez Feijóo
  • 29 de setembre: Si Feijóo no aconsegueix prou suport en la primera votació, es faria una segona
  • 27 de novembre: Si no s'aconsegueix cap candidat viable, es convoquen eleccions automàticament 
  • Gener de 2024: Comença la campanya electoral
  • 14 de gener 2024: Repetició de les eleccions generals

Quines són les diferències entre majoria absoluta i majoria simple?

Els dos conceptes, per aquelles persones sense gaire coneixement polític, poden ser difusos i difícils de distingir. Una majoria absoluta fa referència al fet que la votació ha de comptar amb més vots a favor que en contra. És a dir, en el cas del Congrés dels Diputats, que el candidat reuneixi un total de 175 vots a favor més un. D'altra banda, la majoria simple consta d'un procés més senzill: més vots de ‘sí’ que de ‘no’. Aquí és on juga un paper clau tots aquells diputats de les diferents forces polítiques que aposten per l'abstenció. Els seus vots queden neutralitzats i poden influir directament sobre el nombre de vots a favor i en contra. 

 

Què passa si no hi ha majoria absoluta ni simple?

Si a la primera votació no tenim majoria absoluta i tampoc majoria simple a la segona, l'escenari canvia radicalment. Si es dona la situació, el monarca de l'estat espanyol, Felip VI, té dret, una vegada han passat dos mesos respecte a la primera votació, a dissoldre les Corts, tant el Senat com el Congrés, i convocar noves eleccions per tornar a elegir president del Congrés dels Diputats. 

En el cas del govern espanyol trobem alguns precedents històrics al llarg dels anys. Sense anar més lluny, aquesta podria ser la tercera vegada que es tornen a fer uns comicis en democràcia. Entre el 2015 i el 2019, es van produir un total de dues repeticions electorals amb la lluita entre Pedro Sánchez i Mariano Rajoy.