“Majoria de rebuig”. Així defineix una veu pròxima a la cúpula del PP la suma dels vots dels populars, Vox i Junts que ha fet descarrilar algunes de les votacions més importants del govern espanyol aquesta legislatura. Són derrotes al Congrés dels Diputats que fan trontollar l’estabilitat parlamentària i que posen en evidència la necessitat imperativa de Pedro Sánchez d’arribar a acords. I complir-los. Si no, ha quedat palès que es toparà amb 178 vots que li faran la traveta. Però no és res més que això: la confluència de tres negatives, amb motius antagònics, que convergeixen. Entre els partits que van donar suport a la investidura de Sánchez, Junts és, de lluny, el que més cops ha abandonat la Moncloa en votacions transcendents. “No hem signat un acord d’estabilitat amb el PSOE”, subratllen fonts juntaires. De moment, des de l’inici de la legislatura, el PP ha forçat (molts cops amb la complicitat de Junts) una trentena de derrotes de Pedro Sánchez al Congrés.
La (gairebé) permanent oposició del PP i Vox a totes les iniciatives del PSOE i Sumar es dona per feta, però Junts insisteix des del primer dia que ells negocien «peça a peça» (és l’expressió que repeteixen sempre Jordi Turull i Míriam Nogueras), que els seus vots “no es poden donar per garantits” (ho deia aquesta setmana Laura Borràs) i que condicionen les negociacions i les votacions al compliment dels acords previs. La joia de la corona és l’Acord de Brussel·les, l’aliança entre Junts i el PSOE per a la investidura de Sánchez, tot i que també està pendent la delegació de les competències en immigració pactada el gener, que els juntaires confien que es culmini abans de finals d’any. Al costat de la “majoria de rebuig”, el PP també està articulant una estratègia paral·lela: intentar desgastar Pedro Sánchez amb iniciatives sobre economia o política internacional per seduir els juntaires o el PNB. Amb aquest objectiu, per exemple, Gènova portarà al Congrés en les pròximes setmanes un pla de conciliació i una llei d’habitatge. I podria obrir una nova esquerda a la cambra baixa.
“Cap acostament” al PP, deixen clar des de les files de Junts a la cambra baixa. “No hi ha res”, insisteixen des de la formació capitanejada per Míriam Nogueras a Madrid. De fet, la portaveu de Junts al Congrés deixava clar el dimecres que els juntaires “mai” han format part de “cap bloc”. “El nostre bloc és Catalunya i no facilitarem cap llei espanyola que perjudiqui els ciutadans de Catalunya, ni ho hem fet ni ho farem”, esgrimia en una entrevista a Els Matins de TV3. Un altre parlamentari important de Junts a Madrid justifica les prevencions dels juntaires respecte als acords amb els socialistes: “Són yonkies de l’incompliment”. I aquest és el principal argument que esgrimeix Junts, setmana rere setmana, per justificar les cauteles a l’hora d’arribar a acords amb la Moncloa i facilitar les votacions al Congrés. «No teniu majoria», és la frase que, quan es reuneixen amb el PSOE, més pronuncien els juntaires, que insisteixen quina és la seva màxima: “A canvi de res, res. A canvi de tot, molt”.
🔎 L’estratègia del PP per desgastar Sánchez al Congrés: seduir Junts i el PNB amb “temes sensibles”
Mentrestant, el PP es frega les mans. Des de Gènova, enarboren una debilitat parlamentària “sense precedents” del govern espanyol i posen el dit a la nafra del “ridícul” que va fer Pedro Sánchez havent-se de desplaçar especialment al Congrés per votar i enduent-se una bufetada parlamentària a última hora. Els populars, més enllà del fet que consideren que el vincle entre Sánchez i Junts “va desapareixent”, reivindiquen l’eix dreta-esquerra: “El que era anòmal era que Junts donés suport a la proposta de Sumar”, esgrimeixen veus pròximes a Feijóo.
I això és el que han anat fent en els darrers mesos, aconseguint una trentena de derrotes parlamentàries de Pedro Sánchez. Això sí, no totes amb el mateix impacte. En aquest còmput, la majoria d’iniciatives sotmeses a votació són proposicions no de llei (PNL) o mocions, textos no vinculants i amb un caràcter merament simbòlic: en total, són 24 votacions, quatre iniciatives votades íntegrament i vint punts votats per separat. A banda d’això, consten les derrotes causades per Junts, la reforma del subsidi d’atur, tumbada per Podemos el gener, i una PNL de Sumar i una moció d’ERC que comptaven amb l’aval del PSOE i que el Congrés va rebutjar.
Els sis avisos de Junts a Pedro Sánchez al Congrés
Aquesta setmana s’han encès les alarmes a la Moncloa i el PSOE s’ha vist obligat a reactivar el pont aeri amb Junts. El motiu principal és doble: el revés que va suposar la negativa a última hora de Junts a la tramitació de la llei per regular els lloguers de temporada i la imminent votació sobre la senda de dèficit, programada pel pròxim dijous. Aquest context va portar el divendres el secretari d’Organització del PSOE, Santos Cerdán, a viatjar a Suïssa per reunir-se amb Puigdemont. Ara bé, no és la primera vegada que Junts dona un dur toc d’atenció al govern espanyol a través d’una derrota parlamentària. El precedent més present als passadissos de la cambra baixa és del 23 de juliol, quan els juntaires van tombar la reforma de la Llei d’Estrangeria que pretenia fer obligatori el repartiment territorial de menors migrants, adduint que l’Estat ha “abusat de la solidaritat” de Catalunya i reclamant tancar la delegació de les competències en immigració, i van vetar la senda de dèficit, justificant que el 2023 es va executar a Catalunya un 45% del que s’havia pressupostat mentre que a Madrid la xifra va ser del 212%.
🔎 Les derrotes parlamentàries encenen l’alarma a Moncloa i reactiven el pont aeri amb Junts
Prèviament, Junts s’havia plantat en una altra cita important: la primera votació de la llei d’amnistia, esgrimint que “aturar la repressió a mitges no és aturar-la”, cosa que va permetre als independentistes i als socialistes guanyar un mes per negociar i polir el redactat de la llei. A més, les abstencions de Junts (sumades a la de Podemos i la d’ERC, respectivament) també van permetre fa mesos que el Congrés reprovés el ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, per la mort dels guàrdies civils a Barbate i instés el govern espanyol a depurar responsabilitats sobre el cas Koldo.
Així mateix, Junts també ha sigut un actor actiu en altres derrotes parlamentàries (més o menys sonades) del govern espanyol. La setmana prèvia a la culminació de l’amnistia va ser la setmana horribilis per Pedro Sánchez, que va testimoniar com el Congrés tancava la porta a la proposició de llei contra el proxenetisme impulsada pel PSOE i es va veure obligat a retirar la llei del sòl per no patir a una nova patacada. En els dos casos, va ser el PSOE el que es va quedar sol després que el PP, per motius diferents, fes pinça amb Sumar, ERC, Junts, Bildu i el PNB. A més, a l’abril, Junts també va ser partícip de la presa en consideració d’una llei del PP per relaxar la protecció del llop ibèric (amb el ‘sí’ del PNB i l’abstenció de Bildu).
El govern espanyol dirigeix les crides públiques especialment al PP
“Senyor Sánchez, quan l’independentisme li falli, quan fins i tot a vostè el superi la legislatura, i passarà, no em busqui”. La frase la va pronunciar Alberto Núñez Feijóo el 15 de novembre durant el debat d’investidura de l’actual president espanyol. I no li faltava raó. En aquesta aritmètica endimoniada i variable, el govern espanyol s’ha d’arremangar cada setmana per aconseguir llum verda a les seves iniciatives i, quan Junts li dona l’esquena, habitualment responsabilitza el PP de les votacions perdudes.
El cas més evident va ser el ple del 23 de juliol. María Jesús Montero va retreure als populars el seu “únic afany” d’intentar “l’assetjament i l’enderrocament” del govern espanyol votant en contra de la senda de dèficit, cosa que estava “perjudicant” els seus governs autonòmics (que s’havien abstingut en la votació al Consell de Política Fiscal i Financera), que “són els que gaudirien d’un marge de despesa més gran”. Per la seva banda, Pilar Alegría va reprovar les “excuses” i la “covardia” del PP amb la reforma de la Llei d’Estrangeria i va afirmar que als de Feijóo els faltava “solidaritat i responsabilitat”. I és que, malgrat la “majoria de rebuig” que tendeixen a conformar el PP i Junts, el govern espanyol és plenament conscient de qui és el seu soci potencial i amb qui té un bon grapat de carpetes sobre la taula.
Sense una moció de censura a l’horitzó
Una figura que, de tant en tant, torna a la palestra és la d’una hipotètica moció de censura contra Pedro Sánchez promoguda pel PP amb el suport de Vox i de Junts o del PNB. Res més lluny de la realitat. Malgrat que, fa uns mesos, Alberto Núñez Feijóo no tancava del tot la porta a aquesta possibilitat, ara des del PP ho descarten per complet. Està “absolutament justificada” i “no hi ha ni un sol govern que tingui més justificació”, però, ara com ara, és “inviable”, reconeixia el líder del PP fa vint dies en una entrevista a Onda Cero. “Hi ha causa per presentar-la? Sens dubte. Prosperarà? No”, va afegir Feijóo. “No compraré la presidència del govern espanyol perquè no vendré els espanyols”, havia argumentat una setmana abans en una entrevista a Europa Press.
I malgrat que a l’agost, en una entrevista també a Europa Press, el líder de Vox, Santiago Abascal, s’obria a donar suport a una moció de censura si fos per donar lloc a una “convocatòria immediata d’eleccions” i no impliqués “cap mena de concessió al separatisme”, les paraules dels dirigents populars en les últimes setmanes han anat sempre en la mateixa línia. El juliol, a Telecinco, el portaveu del PP al Congrés, Miguel Tellado, va assegurar que a Gènova “ningú està pensant en aquest horitzó” i la secretària general dels populars, Cuca Gamarra, va posar el dit a la nafra de les derrotes parlamentàries del PSOE i va afirmar a Onda Cero que la moció de censura “es produeix cada setmana” visibilitzant la “debilitat” de Sánchez al Congrés. Ara fa uns dies, la presidenta madrilenya Isabel Díaz Ayuso se sumava a la tesi i esgrimia que és “ara mateix impossible” un acostament entre el PP i Junts donat que la formació de Puigdemont “no pot continuar dominant la política espanyola”.
L’argument de tot plegat el va reblar el portaveu del PP, Borja Sémper, en una entrevista a Telecinco: “Hi ha escenes que són molt lluny i no podem barrejar-les. Una qüestió és l’activitat ordinària del Congrés, en la qual els partits fem plantejaments i propostes sectorials, i una altra de molt diferent és una hipotètica moció de censura per a la qual avui no hi ha prou majories”. En els pròxims mesos, continuarà sent així i l’entesa entre el PP i Junts constituirà únicament un “majoria de rebuig” contra Pedro Sánchez.