Els resultats de les darreres eleccions generals del 23-J van sorprendre tothom. Tot i que encara no hi ha cap candidat a la investidura segur, i l'ombra de repetició electoral segueix enfosquint l'escenari polític, poca gent creia que el socialista Pedro Sánchez s'alçaria com el candidat més factible per davant del popular Alberto Núñez Feijóo. De fet, només el 32% dels espanyols veia Pedro Sánchez com el pròxim president espanyol una setmana abans de les eleccions del 23 de juliol. Així ho recull el Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS), que ha difós aquest dijous un estudi sobre la tendència de vot l'última setmana abans de la cita a les urnes, i el que va motivar els electors a votar pels candidats. Segons els resultats del tracking secret que fins ara no es coneixia, el 51,6% dels enquestats creia que Alberto Núñez Feijóo seria el nou president d'un govern espanyol de coalició. I és que de fet, d'acord amb les dades del CIS, gairebé un 85% dels consultats estaven convençuts que el pròxim govern d'Espanya seria de coalició entre diversos partits i només un 12% comptava que de les eleccions se'n desprendria un govern monocolor.
Des del dia 17 de juliol fins al 22, just abans dels comicis, el CIS de Tezanos va entrevistar una mitjana de 3.000 persones al dia, amb una mostra pròxima als 27.000 enquestats. Dels resultats se'n desprèn que la intenció de votar de l'actual president en funcions va ser de menys a més en els últims deu dies abans de les eleccions, i la de Feijóo va baixar algunes dècimes el dia abans d'anar a les urnes. Quan se'ls preguntava qui preferien que fos el següent president espanyol, el 36% preferia Sánchez davant del 28,7% que optava per Feijóo.
El vot per correu, favorable a PSOE i Sumar
El centre d'investigació també va aprofitar les enquestes per preguntar als ciutadans que ja havien votat per correu a qui havien dipositat el seu vot. Una modalitat que, segons les respostes dels enquestats, va ser més favorable al bloc d'esquerres que al de dretes. El CIS apunta que més de la meitat dels enquestats en aquesta situació van optar per partits d'esquerra (30,9% pel PSOE i 20,16% per Sumar), mentre que el 26,3% va votar el PP i el 7,8% Vox.
Si sumem els vots declarats per correu i la intenció de vot la setmana prèvia a les eleccions, el PSOE comptava amb el 28,3% dels suports, el PP amb el 24,8%, mentre que Sumar s'elevava com a tercera força (14,1%) i Vox com a quarta (9,4%). Uns resultats, però, que finalment no es van veure reflectits a les urnes. L'escrutini de les eleccions va indicar que el 33% va votar el PP, el 31,7% el PSOE, el 12,39% Vox i el 12,31% Sumar. El CIS tampoc no va encertar en captar el paper que tindria l'abstenció en aquestes eleccions atípiques. El 22 de juliol, el 83,2% dels enquestats van afirmar als enquestadors del centre que votarien amb tota seguretat, tot i que finalment la participació es va quedar en el 70,4%.
Polèmiques per les enquestes del CIS
La desviació en les enquestes entre el que preveuen i el que acaba passant, i el marge d'error dels resultats, no és una cosa estranya. Tanmateix, les enquestes del CIS són conegudes per despertar crítiques i desconfiança des d'experts de les ciències socials tant per la seva opacitat metodològica com per resultats que divergeixen a vegades de manera exagerada d'altres estudis. Durant la campanya electoral per les eleccions del 23-J, per exemple, el CIS era l'únic organisme que donava la victòria al PSOE, mentre que la majoria dels sondejos es decantaven per una victòria de la dreta. Val a dir, però, que les enquestes que donaven una aclaparadora majoria a PP i Vox tampoc es van apropar als resultats finals. De fet, l'escenari actual amb opcions de Pedro Sánchez de repetir presidència no estava previst per les enquestes, i l'escenari que s'ha obert ara de cara a la investidura del futur president espanyol tampoc.