“Nosaltres també ens hem hagut d’empassar alguns aspectes de la llei trans”. Són declaracions d’un diputat del PSOE en una conversa informal amb periodistes quan tot just començava la setmana, instants després que els socialistes registressin en solitari una proposició al Congrés per reformar la llei del ‘només sí és sí’. Cedir, abaixar el cap, i acceptar que en aquesta legislatura no es governa amb majoria absoluta; és el que en els darrers anys han hagut de fer PSOE i Podemos, amb picabaralles a la cambra baixa i al Consell de Ministres, però amb una coalició que sempre s’ha mantingut intacta malgrat les diverses batusses entre tots dos socis.
La llei trans, la del ‘sí és sí’, benestar animal, reforma laboral i pensions, diferències sobre l’OTAN, lleis sobre l’habitatge i els preus del lloguer, la de famílies, la mordassa… Fonts de La Moncloa assenyalen a ElNacional.cat que durant la legislatura hi ha hagut moments que s’ha generat molt més soroll fora del Consell de Ministres que a dins, però admeten que els embats entre Podemos i PSOE han estat sempre una constant. “Però les discrepàncies són normals, no és extraordinari, i a mesura que hi vagi havent més governs de coalició a Espanya, les coses s’aniran normalitzant i temperant”, afegeixen.
Més enllà de destacar que a socialistes i morats els mou “el mateix model de país” i que sempre posen “el què” per davant del “com”, les mateixes fonts assenyalen el motiu que obliga les dues formacions a continuar lligades: l’amenaça a l’horitzó d’un govern espanyol en mans del PP i amb el suport de Vox, tant si és en coalició amb l’extrema dreta com si no. Aquesta amenaça, aquests darrers dies, agafa més força. PSOE i Podemos estan embolicats en una crisi per culpa de la llei del ‘sí és sí’, totes les enquestes excepte el CIS fan Alberto Núñez Feijóo guanyador d’unes eleccions generals, i el PP —amb els comicis autonòmics i municipals del 28 de maig a la cantonada— ja ensuma la sang de Pedro Sánchez.
A més, els populars han optat per la tàctica de l’abraçada de l’os amb el PSOE: oferir els vots gratuïts del PP en la reforma de la llei del ‘sí és sí. Ara els socialistes estan obligats a arribar a un pacte amb Podemos —que insisteix que l’acord ha de passar pel Ministeri d’Igualtat— si volen evitar la foto de reformar una llei feminista amb la bancada popular aplaudint dempeus. Tenint en compte el que comentava aquest dimecres als passadissos del Congrés un rellevant ministre socialista, res fa pensar que aquest cop les negociacions entre els dos socis vagin bé. Preguntat per la maniobra del PP, assegurava que la prioritat és pactar amb Podemos, però que la llei del ‘sí és sí’ s’ha de reformar sí o sí. Potser des de Ferraz el regal del PP sembla cada cop menys enverinat.
Sánchez mostra la seva confiança per Irene Montero
A la Moncloa creuen els dits perquè aquest terratrèmol sigui com tots els altres: un cop superat, adonar-se que no n’hi havia per a tant. Però aquesta vegada la situació és especialment tensa, i fins i tot hi ha qui vaticina una crisi de govern en els pròxims dies, amb cessaments i escarments a Podemos. Les fonts consultades per aquest diari ho neguen, i asseguren que Pilar Llop i Irene Montero disposen de la confiança de Pedro Sánchez. Ja ho va voler deixar ben clar el president del govern espanyol aquest divendres: “Tots els ministres compten amb la meva confiança”. “No es contempla” un trencament del govern de coalició, va reiterar.
La voluntat de mantenir de ferro la mala salut del govern espanyol es manté ben viva a les dues bandes. Assessors del Ministeri d’Igualtat —la trinxera de Podemos més bombardejada en les darreres setmanes— expliquen a ElNacional.cat que si s’han assegut a negociar amb el Ministeri de Justícia és precisament per aquesta raó. L’equip d’Irene Montero opina que la llei no s’hauria de modificar i que tot es deu a una justícia espanyola patriarcal, però aquestes fonts destaquen que “pel bé de la coalició feia faltar cedir” i fer contrapropostes, com la d’augmentar les forquilles de penes, però no com pretén el PSOE.
El punt de trobada actual entre PSOE i Podemos
Tot gira al voltant de la violència, la intimidació i el consentiment; i l’ambient està molt crispat. No van caure gens bé unes declaracions a la cadena SER de la ministra Pilar Llop, en les quals manifestava que amb una ferida ja es pot demostrar la violència d’una violació. “Per fi cauen les caretes”, deia hores més tard la secretària d’Estat d’Igualtat, Ángela Rodríguez Pam, per remarcar que, a parer seu, la tesi de Podemos és veritat: preguntar sobre la violència i la intimidació aparta el consentiment del centre de la llei.
Tot i això, hi ha esperança. El futur de la coalició és —com sempre— incert, però fonts coneixedores de les negociacions entre PSOE i Podemos ja explicaven aquest dimarts que hi ha una escletxa per la qual, a través dels socis parlamentaris del Congrés, es pot arribar a un acord: col·locar la violència i la intimidació com a agreujant, i no com a subtipus. Si això acaba passant, PSOE i Podemos podran dir que, una altra vegada, han superat una crisi.
