Les exigències de la CUP o, millor dit, el protagonisme que les pressions cupaires han adquirit en la negociació amb Junts pel Sí per a la constitució del nou Executiu català, i en especial per a la investidura del president de la Generalitat, estan provocant malestar al Govern.
La reunió d’aquest matí del Consell Executiu ha servit per constatar aquesta situació. El president Artur Mas ha admès la complexitat de les negociacions plantejades però ha volgut expressar la confiança que, malgrat els inconvenients, l’acord amb la CUP serà possible, segons les fonts consultades.
Això no obstant, la possibilitat que les converses desemboquin en un avançament electoral s’ha posat sobre la taula. La consellera de Governació, Meritxell Borràs, ha estat l’encarregada de plantejar els diferents escenaris possibles. Borràs ha repassat el calendari legal que, tal com ha informat El Nacional, en cas d’esgotar tots els terminis pot arribar fins al 9 de gener, moment en què, si no fos possible la investidura, desembocaria en una convocatòria automàtica de noves eleccions.
Aquesta nova convocatòria situaria els comicis al mes de març, la qual cosa mantindria tres mesos més en situació d'interinitat l’actual Executiu en funcions.
Entre els membres del Govern hi ha una determinació absoluta que Mas és qui ha d’ocupar de nou la presidència. Des d’aquest punt de vista s’ha estès un malestar evident entre els consellers pel fet que les exigències plantejades per la CUP hagin creat la imatge que la presidència de la Generalitat és negociable.
Deu davant 62
A l'Executiu hi ha igualment preocupació per l’escàs marge de maniobra que l’actitud dels diputats cupaires concedeix al futur Gabinet. No són poques les veus al Govern actual que es pregunten fins a quin punt deu diputats de la CUP poden condicionar, com pretenen fer-ho, els 62 diputats que han aconseguit Junts pel Sí, la coalició que integren CDC, ERC i independents de la societat civil.
L'estratègia de la CUP s'ha imposat públicament amb tal força que ni tan sols els pronunciaments públics serveixen per matisar la imatge de debilitat del grup majoritari del nou Parlament. Així ho ha pogut constatar la vicepresidenta Neus Munté en la roda de premsa posterior a la reunió del govern. Munté ha hagut de respondre diferents preguntes sobre la continuïtat de Mas. "Per descomptat que és un gran actiu. No només pel procés. És imprescindible", ha remarcat. Exactament les mateixes preguntes que va haver de respondre en la roda de premsa de la setmana passada.