Incomprensió, malestar o frustració són paraules que poden servir per sintetitzar la valoració que fa el Partit Popular del desafiament que li va llençar Vox fa uns dies. La formació capitanejada per Santiago Abascal va trencar totes les negociacions territorials amb els d’Alberto Núñez Feijóo de cara als pressupostos autonòmics de l’any que ve. El motiu: el diàleg entre el PP i la Moncloa per abordar la crisi migratòria. Són converses que s’arrosseguen des de l’estiu i que de moment estan lluny de fructificar. La darrera reunió entre les dues parts es va allargar dues hores, però no va donar cap fruit. De fet, tant el ministre que està liderant aquesta qüestió, Ángel Víctor Torres, com el president de les Canàries, Fernando Clavijo, asseguren que davant la inoperància del diàleg amb el PP, una via per solucionar-ho seria impulsar un reial decret llei que comptés amb l’aval de Junts per Catalunya, malgrat que el juliol els juntaires s’hi van oposar. Sigui com sigui, el govern espanyol estudia camins alternatius davant la impossibilitat d’arribar a la fumata blanca de la mà del PP. Malgrat això, per a Vox, el mal ja està fet. I té conseqüències directes sobre el poder territorial dels populars.
Fonts de l’entorn d’Alberto Núñez Feijóo reconeixien aquesta setmana als passadissos del Congrés que no entenen que Vox hagi arribat tan lluny i lamenten la seva “vocació d’entorpir la governabilitat dels territoris”. “No creiem que la gent voti Vox per a això”, afegeixen les mateixes veus. De fet, fa uns dies, en una cimera a Valladolid, el líder del PP va retreure obertament a Vox que actués com una oposició que “només vol canviar l’oposició”. “Nosaltres volem canviar el govern espanyol, no volem discutir amb l’oposició”, va etzibar a la formació d’Abascal. Dies més tard, com a rèplica al trencament de Vox, va afegir que el PP “continuarà defensant els seus principis i les seves conviccions, sense sotmetre’s a xantatges de cap mena. Ni d’una banda ni de l’altra”. De portes endins, les mateixes fonts pròximes al líder popular reiteren la seva contrarietat veient que Vox “busca elements de dissensió” amb els governs del PP: “El seu electorat no li demana que compliqui la vida a governs de centredreta per donar una segona oportunitat a l’esquerra”, reblen.
En aquest context, un dels governs que trontolla és el de les Illes Balears, presidit per Marga Prohens. De fet, arriben algunes veus que fan sobrevolar la idea que la presidenta popular s’estaria plantejant un avançament electoral. Sobre aquest escenari, la direcció del PP espanyol dona autonomia a tots els territoris i traslladen la sea “confiança i suport” perquè afrontin “cada context”, segons verbalitzen fonts pròximes a Feijóo. L’origen de la crisi és l’error del PP que va permetre aprovar 34 esmenes de Vox que, entre altres coses, eliminen el català de l’educació i la funció pública. El govern balear vol revertir-ho perquè no comparteix els postulats de l’extrema dreta, però Vox no vol que es faci marxa enrere. “Comença un xantatge polític i canvien els termes de la negociació que estava pràcticament tancada sobre la base d’unes esmenes que havien estat aprovades per error i que ni tan sols havien estat sobre la taula”, lamentava el divendres Marga Prohens. En aquest punt, el govern balear “no pot continuar negociant” perquè “no és seriós ni responsable”, afegia. I això el va portar a retirar els pressupostos per guanyar temps. Un error en una votació que sacseja els fonaments de l’executiu balear i poden portar a un avançament electoral. Qui sap si amb efecte cascada.
I la resta de comunitats governades pel PP sense majoria absoluta?
- Al País Valencià, Carlos Mazón prepara un “pressupost DANA” que de moment no té garantida la llum verda. La consellera d’Hisenda està “convençuda” que Vox (que va avalar els comptes de l’Ajuntament i la Diputació de València) veurà la “necessitat imperiosa” de deixar de banda els “càlculs polítics”. A principis de novembre, el PSOE va dir que hi donaria suport per “blindar les ajudes”, però en els últims dies no ha refermat el seu vot favorable.
- A Castella i Lleó, Alfonso Fernández Mañueco ha aprovat el sostre de despesa gràcies a l’abstenció del PSOE i només presentarà els pressupostos si aconsegueix un “pacte amb prou suports per aprovar-los”.
- A Extremadura, María Guardiola ha apel·lat aquesta setmana a Vox i ha verbalitzat que “seria una pena que per càlculs electoralistes o qüestions que no tenen res a veure amb la comunitat autònoma” els pressupostos haguessin de quedar-se al “calaix”.
- A Múrcia, Fernando López Miras també ha allargat la mà a Vox: “Confio que la sanitat i l’educació no es condicionin a qüestions que no són competència del govern de Múrcia ni a qüestions partidistes”. Així mateix, ha descartat anticipar les eleccions: “Els ciutadans van complir amb la seva obligació, ara l’obligació dels polítics és posar-se d’acord”.
- A l’Aragó, Jorge Azcón no té pressa i confia que Vox no el planti: “No hem iniciat el tràmit pressupostari perquè Aragó té personalitat pròpia i aquí prenem les nostres pròpies decisions. Aquí no hi ha bloqueig, no hi ha suspensió”.
Més fàcil ho tindran Isabel Díaz Ayuso a Madrid, Juanma Moreno Bonilla a Andalusia, Alfonso Rueda a Galícia i Gonzalo Capellán a La Rioja: tots quatre governen amb majoria absoluta. I qui tampoc estarà condicionada per Vox és María José Sáenz de Buruaga a Cantàbria, on té el suport del PRC.
“Si el PP vol continuar impulsant polítiques del PSOE, que negociï els pressupostos amb ells”
“No participarem en el repartiment d’immigració il·legal i d’inseguretat que pretenen Sánchez i Feijóo. Si el PP vol continuar impulsant polítiques del PSOE, que negociï els pressupostos amb ells”, va esgrimir Ignacio Garriga per justificar el trencament amb el PP. “A Vox no li tremolarà el pols”, va reblar el secretari general de la formació. Aquesta ruptura era la segona bala que Vox llençava a la línia de flotació del poder territorial del PP, després que el juliol el partit d’extrema dreta decidís sortir de tots els governs autonòmics de coalició pel mateix motiu. “Ningú ha votat el PP ni Vox perquè continuï la invasió il·legal d’immigrants”, va argüir en aquell moment Santiago Abascal, que va retreure a Alberto Núñez Feijóo que hagués “pactat amb un autòcrata” i estigués “estafant els seus votants” per les negociacions sobre menors estrangers no acompanyats.
El precedent de l’enfrontament entre Vox i Ayuso a Madrid
Veus de l’entorn de Feijóo posen sobre la taula un exemple per fer palès que l’estratègia que està abanderant ara l’extrema dreta ha fracassat en el passat. Va ser el desembre del 2022 quan Vox va tombar els pressupostos de la Comunitat de Madrid. El partit ultra i el PP s’havien aliat un any abans per tirar endavant els comptes públics després de l’avançament electoral del maig del 2021 i la desaparició de Ciutadans del mapa, però un any després l’entesa no es va repetir. Vox no va poder entrar en la negociació perquè va registrar tard les seves esmenes i va acabar rebutjant la llei.
A última hora, per intentar salvar la votació, el líder de Vox, Santiago Abascal, va oferir un “acord polític” a Isabel Díaz Ayuso i es va mostrar disposat a obrir “urgentment” les converses per arribar a un pacte que incloïa, entre altres qüestions, derogar la Llei d’Identitat i Expressió de Gènere i Igualtat Social i no Discriminació. L’aleshores líder de Vox a Madrid, Rocío Monasterio, també va allargar la mà: “El meu telèfon està disponible. A la mà està decidir si volen anar de bracet de Vox”. Però la presidenta madrilenya es va negar a bescanviar la supressió de la norma per l’aval als comptes: “No puc intercanviar drets i obligacions de les lleis per pressupostos, és una pràctica cada cop més freqüent en la política i a mi em sembla una irresponsabilitat”, va esgrimir Ayuso. I va quedar-se sense pressupostos.
Ara, amb aquest antecedent sobre la taula, fonts de Gènova recorden que sis mesos després d’aquesta plantada, a les eleccions autonòmiques, Vox va perdre un de cada quatre vots i Ayuso va aconseguir cinc escons més que li van permetre assolir la majoria absoluta i deixar de dependre de l’extrema dreta. Això carrega els populars de raons per restar importància a la maniobra dels de Santiago Abascal i apel·lar a la seva responsabilitat. Si no, creuen que igualment no els passarà factura.
Sense una posició comuna sobre les lleis de memòria històrica del PSOE
Un altre tema que ha estat sobre la taula els últims dies ha sigut la derogació de les lleis de memòria històrica que va impulsar el PSOE en el seu dia i que ara Vox, amb la complicitat imprescindible del PP, s’ha afanyat a voler derogar. Una de les comunitats pioneres en aquesta qüestió va ser l’Aragó, que va culminar la supressió de la norma el mes de febrer. Era una de les condicions que havia imposat Vox per facilitar la investidura del popular Jorge Azcón sis mesos abans. I el PP hi va accedir. Posteriorment, el govern espanyol va recórrer-ho al Tribunal Constitucional, que va acceptar el recurs i va suspendre cautelarment la norma. Tanmateix, l’ABC anticipava fa uns dies que la ponent elevarà al ple del TC una proposta sobre aquest tema que es decanta per avalar la decisió de les Corts de l’Aragó. “S’entreveu que el PSOE pretén que les seves lleis ideològiques siguin inderogables, que romanguin de forma perpètua, però la majoria democràtica s’ha de poder expressar”, reivindicava Jorge Azcón en una entrevista al mateix mitjà. “És molt greu que el PSOE vulgui decidir quines lleis formen part del bloc de constitucionalitat passant per sobre d’un parlament autonòmic com el d’Aragó, que pot prendre decisions pròpies sense que el govern espanyol passi per sobre”, reblava.
En canvi, el posicionament a les Illes Balears és diferent. Després del desafiament que va llençar Vox sobre els pressupostos autonòmics, el PP ha donat per trencada qualsevol relació i impedirà la derogació de la Llei de Memòria Democràtica compromesa amb l’extrema dreta. Quin és el motiu? El mateix que ha provocat la paralització dels pressupostos. Els populars fan aquest cop de volant després d’haver arribat a un acord amb els socialistes i els ecosobiranistes de Més per Mallorca i Més per Menorca amb una contraprestació: que les esquerres donin suport a la supressió de les esmenes que l’extrema dreta va aconseguir introduir al decret de simplificació administrativa gràcies a un error del PP. Igual que en el cas de l’Aragó, la derogació de la norma formava part del pacte d’investidura, que va permetre l’elecció de Marga Prohens com a successora de Francina Armengol. El pacte entre el PP i Vox contenia 110 mesures que la líder popular a les Illes feia seves a canvi de l’abstenció de l’extrema dreta, que no entraria a formar part del govern balear. Però ara els ha donat l’esquena.