Caducat des d'aquest divendres. El Tribunal de Comptes conclou el seu mandat aquest divendres i se suma al conjunt d'òrgans constitucionals pendents de renovació: Tribunal Constitucional, el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) i el Defensor del Poble. A cap d'aquestes institucions hi ha perspectives a curt termini per l'elecció de nous consellers.
La fi del mandat del Tribunal de Comptes arriba en el moment més oportú, en mig de la polèmica per la causa oberta contra excàrrecs del Govern de Catalunya. Tant els partits independentistes com el govern espanyol critiquen la situació actual de l'òrgan fiscalitzador.
El govern espanyol ha de pactar
Però el govern espanyol té la pilota al seu terrat. Segurament haurà de pactar amb el PP, ja que els candidats necessiten el suport d'un mínim de 210 diputats. PSOE i Unides Podem sumen només 155 escons, i aquest cop no poden comptar amb els partits independentistes, que tenen en el seu punt de mira el Tribunal de Comptes per la persecució d'exmembres del Govern, als quals reclama quantitats milionàries.
Però l'executiu de Pedro Sánchez també té el suport del PP molt complicat. Per una banda, la formació conservadora està en contra dels indults als presos polítics independentistes. Per una altra, els populars dominen encara tant el Tribunal de Comptes com la resta d'òrgans constitucionals, ja que la seva composició actual va sortir dels anys de majoria del PP.
Calen 210 diputats
Els dotze consellers que formen el tribunal han de ser escollits pel Congrés i el Senat amb una majoria de tres cinquenes parts, és a dir, 210 diputats. El mandat té una durada de nou anys, mentre que la seva presidència en té tres. D'aquesta manera, l'actual composició de l'òrgan fiscalitzador va començar l'any 2012 amb Ramon Álvarez de Miranda al capdavant. Després de sis anys, tres més dels permesos, María José de la Fuente y de la Calle va rellevar l'antic president l'any 2018, fins a l'actualitat.
El Tribunal de Comptes es troba des d'avui a la llista d'institucions pendents de renovació, a la qual es troben el Tribunal Constitucional, el CGPJ o el Defensor del Poble.
El Congrés té pendent renovar un terç de l'alt tribunal: quatre membres que van caducar el seu mandat l'any 2019. El president del TC, Juan José González Rivas, va demanar a la presidenta del Congrés, Meritxell Batet, que iniciés aquest procés. Un procés que també necessita un acord ampli de 210 diputats.
Un any abans, el 2018, va caducar la cúpula del CGPJ. El PP i el govern espanyol no es posen d'acord per renovar-lo, tot i que van arribar a pactar que el seu president fos el magistrat del Tribunal Suprem Manuel Marchena. Tot i això, va renunciar després que es filtrés un missatge del polític popular Ignacio Cosidó, que assegurava que amb Marchena al capdavant del CGPJ, el PP podria controlar els tribunals.
El Defensor del Poble és el que porta més temps sense renovar-se. El seu mandat va concloure el juliol de 2017, però el socialista Francisco Fernández encara ocupa aquesta posició. Com a la resta d'òrgans, cal un consens de 210 diputats.