L'ofensiva del PSC contra la renda bàsica universal (RBU) té resposta. La Xarxa Renda Bàsica, secció de la Basic Income Earth Network, ha impulsat un manifest en el qual replica als socialistes i reivindica la necessitat de posar en marxa aquest mecanisme. "És un complement dels drets fonamentals, aquells que es configuren com a escuts per a la ciutadania envers els estats i la depredació de les grans corporacions", subratlla. "La Renda Bàsica Universal és, en definitiva, una garantia perquè la vida que valgui la pena ser viscuda sigui un dret assequible per a totes les persones".

Aquesta qüestió s'ha posat sobre la taula de debat durant les darreres setmanes. En el pacte d'investidura de Pere Aragonès que van articular la CUP i ERC ara fa dos anys, es va acordar posar en marxa el pla pilot de la RBU, i també es va crear una oficina que ha treballat tant en el disseny d'aquest pla com en la seva difusió nacional i internacional. En els pressupostos del 2022, es va destinar una partida de 4 milions d'euros per al pla pilot amb 5.000 voluntaris. De cara a aquest 2023, els comptes preveien augmentar la xifra econòmica per continuar amb l'experiment. Però una de les exigències del PSC per arribar a un acord de pressupostos passava per "deixar en suspens la prova pilot de la renda bàsica universal, que suposa un estalvi de 40 milions d’euros". I en l'acord definitiu entre els socialistes i el Govern es va optar per eliminar qualsevol referència, vista la pressió dels de Salvador Illa. Ara bé, la RBU no va desaparèixer totalment: sí que apareixia a la llei de mesures fiscals i finances, coneguda com la llei d'acompanyament als pressupostos. En aquest text, s'explicava que el pla pilot començaria a executar-se el 2023 amb un marc de cobertura jurídica per blindar-lo.

El debat, però, no va quedar aquí: la setmana passada, el PSC va decidir registrar una esmena al document legal per suprimir les referències a la RBU del projecte de pressupostos per al 2023. La consellera de Presidència, Laura Vilagrà, va acusar l'esmena dels socialistes de ser "un intent de marcar perfil més que de voluntat d'aprovar-la". I en una línia similar s'han pronunciat els defensors d'aquest manifest, que l'han presentat "arran de les pressions del PSC per eliminar aquest pla pilot dels pressupostos de la Generalitat i aturar la seva implementació a Catalunya". Els signants defensen que cal continuar amb la iniciativa per "ampliar els drets del conjunt de la població".

Actors, acadèmics i periodistes entre els signants

En total, el text ha aconseguit reunir més de 600 firmes de suport, després de partir d'un centenar inicial. Entre els noms, hi ha algunes figures conegudes, com ara els actors Ariadna Gil i Lluís Homar; directors de teatre com Tomàs Aragay i Magda Puyo; acadèmics com Mònica Clua i Daniel Raventós; directors artístics com Ingrid Guardiola i Pere Camps; artistes com Clara Peya i Paula Grande; i periodistes com Anna Pacheco. Els protagonistes defensen que la RBU "és una mesura imprescindible per poder construir un país que reconegui el dret a l'existència i que es basi en la llibertat", que només es pot exercir si es disposa de les condicions materials que la fan possible.