Allò que l'endemà dels atemptats de Barcelona i Cambrils va ser un crit espontani ja s'ha convertit en una declaració d'intencions col·lectiva: no tenim por (ni ens en faran tenir). Almenys mig milió de persones (segons la Guàrdia Urbana), de totes les races, orígens i creences, han omplert aquest dissabte el passeig de Gràcia, una de les principals artèries de la capital catalana, un dissabte d'agost a la tarda per fer sentir la seva veu. Com ja va fer ara fa tretze anys, quan la barbàrie gihadista colpejava Madrid, i la societat catalana va bolcar-se als carrers.
La convocatòria ja venia marcada per la polèmica. Primer, per la possible presència del Rei a la capçalera de la manifestació. És considerat per alguns grups un aliat comercial de països com l'Aràbia Saudita, acusat de finançar Daesh. Després, per la guerra de banderes, entre crides a portar estelades i banderes espanyoles. Al final n'hi ha hagut moltes altres, com de pakistaneses, palestines, tibetanes, bolivianes o LGTB. Així, a la veu comuna contra el terrorisme, cadascú hi ha sumat la seva veu particular. Les roses, però, han superat les banderes.
"Per què criden fuera?", pregunta un nen a la seva mare. En aquell moment estan arribant les autoritats a la seva zona. Cada autoritat té la seva pròpia rebuda. Els "fuera" són per al president espanyol Mariano Rajoy. Carles Puigdemont és rebut amb algun crit no majoritari de "president". El major dels Mossos d'Esquadra arriba amb crits de "Trapero, Trapero". El rei espanyol Felip VI rep una sonora escridassada, gairebé unànime.
Beatriu (42) i Mariam (46), dues germanes del Poblenou, estan observant l'arribada d'autoritats. "Per què venen aquí els mateixos que després els venen armes?", es pregunta la Mariam, que critica que "els polítics, no només el Rei, són uns hipòcrites". La seva germana diu que venir a la manifestació és una manera de passar el procés de dol pels atemptats. "Tinc por, però la por no em farà quedar a casa", admet Beatriu. "Al contrari: ara és el moment de fer pinya i demostrar que som nosaltres, el poble, qui està aquí".
Miguel (48), simpatitzant de Societat Civil Catalana, explica que la bandera espanyola que sosté la hi han donat. Ha presenciat l'escridassada a Felip VI i lamenta que avui no era el moment. "Puc entendre la crítica, però si no és procedent en un partit de futbol, encara menys avui". A més, creu que no està fonamentada la crítica. Segons ell, se la mereixeria més "el que ha creat el pujolisme, que és molt pitjor que la venda d'armes".
Laura Gómez
Guerra de banderes
Felipe (55), veí de l'Hospitalet, també porta una bandera espanyola, però explica que ell no l'ha portat de casa, sinó que també la hi han donat. Creu que avui no és dia de banderes, però sosté la seva rojigualda: "És en resposta a les seves estelades, en resposta a Oriol Junqueras, que va dir que calia portar banderes". Vol deixar clar que és lector de Crónica Global i Dolça Catalunya. Més tard, amb altres simpatitzants unionistes, ha aixecat una gran pancarta que deia "gracias Majestad".
Carme i Josep, matrimoni septuagenari de la Barceloneta, també porten banderes, però estelades. I també diuen que no les volien portar, però que les circumstàncies els han forçat a fer-ho. "Tothom té dret a portar la seva bandera, i la meva és l'estelada", defensa Carme. "Al principi no la volíem portar, però vam veure com ho havien polititzat tot, i no volíem tornar a ser l'ase dels cops", afegeix Josep.
Laura Gómez
Perquè no es repeteixi
La marxa ha transcorregut, de manera pacífica, sense cap enfrontament, tampoc entre partidaris de banderes oposades. El crit de "no tenim por" i els aplaudiments a les víctimes dels tràgics atemptats de Barcelona i Cambrils han estat compartits per tothom. A més, molts han decidit portar els fills fins al passeig de Gràcia, perquè entenguin el que no pot tornar a passar.
És el cas d'Hugo, que ha vingut acompanyat de la seva dona i els seus dos fills, Hug i Martina, bessons de set anys. Els han explicat els atemptats de Barcelona i Cambrils "a la seva manera". Venir a la manifestació del passeig de Gràcia, explica Hugo, és també "perquè ho acabin d'entendre". Entendre que hi ha gent que mata perquè pensen d'una altra manera, i que això no pot tornar a passar. Condemna l'atemptat, però també l'ús polític que se n'ha fet.
La comunitat musulmana, que ja va celebrar la seva pròpia manifestació dilluns passat, s'ha sumat a la convocatòria d'aquest dissabte, s'ha unit al dolor compartit. De fet, una de les pancartes més presents ha estat la de "no a la islamofòbia", i la portaveu de la fundació Ibn Battuta, Míriam Hatibi, ha estat una de les ponents de l'acte.
"Estan matant en el nom de la nostra religió, és per això que estem obligats a sortir al carrer", assegura Naveed, membre del Centre Islàmic Camí de la Pau, de la comunitat pakistanesa del Raval. "Rebutgem tota forma de violència, no pot ser que matin en nom de l'islam", assegura. Sosté un cartell que hi diu "el terrorisme no té religió".
Era la primera manifestació de Felip VI com a rei. I quina manifestació.