A cada demostració de força de l’independentisme, resposta de l’unionisme. Una resposta, val a dir, ni de lluny igual de contundent.
El procés va començar l’11 de setembre de 2012 amb la primera gran manifestació independentista a Barcelona -va reunir 1,5 milions de persones segons la Guàrdia Urbana- i, des de llavors, els seus partidaris han sortit cada Diada al carrer en concentracions multitudinàries. Ara bé, no han estat els únics.
Moviment d’Espanya i catalans, Somatemps, Convivencia Cívica Catalana, Societat Civil Catalana... Diverses organitzacions han convocat manifestacions unionistes, però totes amb un mateix objectiu: que surti al carrer la suposada “majoria silenciosa”.
Si aquesta existeix de debò, mai no s’ha sentit cridada a les cites. Això demostren clarament els números de les manifestacions espanyolistes.
19 de març de 2017. Laura Gómez
2012, una arrencada fluixa
Sempre amb un mes i un dia de retard -la Hispanitat és el 12 d’octubre- i amb uns quants centenars de milers de persones menys, l’unionisme ha sortit al carrer per fer ombra a l’independentisme. El 2012 va ser el primer any i, en aquella ocasió, va reunir 6.000 persones segons la Guàrdia Urbana.
El PP i Ciutadans -que llavors només tenia 3 diputats al Parlament- no van fallar a la cita, que es va voler que no tingués res a veure amb la clàssica concentració nazi de Montjuïc. Sí que hi havia al centre de Barcelona Josep Anglada, llavors líder de la xenòfoba Plataforma per Catalunya.
Ja el primer any, la manifestació no va rebre el suport del PSC, cosa que va provocar una evident divisió dins l’unionisme català, segurament llavors més severa que ara.
Vergonzoso: La televisión pública española no está retransmitiendo en la manifestación de Barcelona #12O pic.twitter.com/FwiWfGanmW
— Unidad + Diversidad (@FUNDACIONUMASD) 12 d’octubre de 2014
Més gent que mai... i el Casal Tramuntana
Superada la primera prova, arriben els 12 d’octubre de 2013 i 2014. Van ser les manifestacions recents més importants de l’espanyolisme català, amb 30.000 i 38.000 persones, respectivament. La segona, per cert, quan faltava menys d’un més per al 9-N.
Hi havia més gent que mai... sempre que no es compari amb les Diades. La cadena humana de 2013 va reunir mig milió de persones només a Barcelona, i la V de l’any següent es va enfilar fins als 1,8 milions, sempre segons la Guàrdia Urbana.
A la concentració unionista de 2013, a més, va haver-hi polèmica per la presència del Casal Tramuntana, el grupuscle d’ultradreta que llavors tenia un local al barri del Clot de Barcelona. No es van estalviar les proclames radicals, si bé van ser ignorades per la majoria.
Ciutadans baixa del carro
Després del relatiu èxit dels dos anys anteriors, les manifestacions de la Hispanitat de 2015 i 2016 van reunir molts menys efectius de la suposada “majoria silenciosa”. En concret, 4.500 i 5.000, respectivament.
El 2015 la sorpresa va ser l’absència de líders destacats de Ciutadans, que no van voler acudir aquest cop a la manifestació espanyolista. Sí que ho va fer el líder popular Xavier García-Albiol, que venia de fracassar a les eleccions plebiscitàries del 27S.
Les banderes republicanes d’avui
La manifestació d’aquest dissabte no ha estat per la Hispanitat, sinó contra el suposat “cop” que vol dur a terme el Govern amb el referèndum. Segons l’Ajuntament, 6.500 persones s’han ajuntat en una Via Laietana que no s’ha omplert i on han sorprès algunes banderes republicanes espanyoles, històricament més relacionades amb l’esquerra. De fet, a la manifestació hi ha acudit el diputat del PSC David Pérez.
19 de març de 2017. Gustau Nerín
Tot i la presència d’un cert republicanisme a la manifestació, s’han repetit els habituals crits dels anys anteriors, amb fervorosos aplaudiments a la Policia Nacional inclosos.
La manifestació espanyolista ha recorregut la Via Laietana dues setmanes després que ho va fer la marxa pels refugiats, la qual va multiplicar per 25 l’assistència d’avui.