La Sílvia ho té clar. La manifestació independentista d’aquest dijous “ha de tenir un abans i un després”. Així ho assegura l’endemà de la marxa, que va reunir 45.000 persones a Brussel·les, per exigir la llibertat dels presos, donar suport al Govern a l’exili i demanar una reacció d’Europa.
Després de recuperar-se de les hores d’autocar, el fred i cansament de recórrer els principals carrers del barri europeu de la ciutat, la Sílvia considera que la demostració de força va ser “emocionant” i confessa que s’esperava una alta participació “però no tanta”. “Ha valgut la pena”, assegura satisfeta a les portes de l’hotel de Lieja, on ha dormit aquesta nit abans d’emprendre el viatge de tornada cap a Barcelona.
El matí ha servit per visitar aquesta ciutat valona, passejar pel mercat de Nadal que hi ha instal·lat al centre i comprar algun souvenir, però també per recordar i comentar amb els altres manifestants com havia anat la marxa independentista.
L’Àngels tampoc s’esperava tanta gent i diu estar “molt contenta” de com va anar la manifestació. De fet, ho considera tot un “èxit”. Sobre les possibles repercussions, però, no ho té tant clar. Això sí, assegura que és una manera de “fer pressió” i demostrar als representants polítics que “no estem sols”. “La cosa no s’atura, continuem”, defensa.
L’Albert, en canvi, sí que té clar que la manifestació d’aquest dijous “serveix”. “Juncker no canviarà, però la gent de base potser sí”, assegura, tot defensant que el procés és “un treball a llarg termini”. “Potser aconseguirem canviar Europa i tot”, manifesta esperançat.
La Lola tampoc ho té tant clar. Va veure la manifestació de dijous “molt impressionant” i assegura estar “molt contenta “d’haver estat allà fent pinya”. Ara bé, reconeix que “ja no espero res d’Europa”. La Lola es mostra decebuda amb les institucions europees però assegura que “no ens poden menysprear així, en algun moment ha d’esclatar això i tirar endavant”.