Una setmana després de la gran manifestació unitària de l'independentisme que va arrasar els carrers de Barcelona per la Diada, l'espanyolisme vol intentar replicar aquest diumenge l'experiència. Replicar potser és massa optimista per una protesta que de ben segur quedarà molt lluny de les 700.000 persones que va xifrar l'Assemblea Nacional Catalana. L'objectiu més realista és el de la protesta que el desembre de l'any passat va aplegar, prop de l'Arc de Triomf, 35.000 persones segons la Guàrdia Urbana que reclamaven el blindatge del català a l'escola enfront de les ofensives dels tribunals per acabar amb la immersió lingüística, només unes setmanes després que el Tribunal Suprem obligues els centres a impartir un 25% de classes en castellà.
La manifestació d'aquest diumenge té el propòsit oposat. Sota el lema 'Espanyol, llengua vehicular', l'entitat Escuela de Todos pretén reunir l'espanyolisme als carrers de la ciutat per "reclamar la igualtat dels drets lingüístics dels alumnes catalans que des de fa més de trenta anys es veu vulnerada per pràctiques polítiques discriminatòries". A més, asseguren que aquestes s'han "intensificat" darrerament després de l'actuació del Govern enfront de la sentència del 25%. I és que precisament l'entitat carrega contra la llei i el decret aprovats pel Parlament per evitar l'aplicació del castellà com a llengua vehicular. És per això que la manifestació arriba poc després d'un inici de curs en el qual s'ha pogut constatar com el 25% no s'ha fet efectiu a la pràctica.
"El fonament de l'exclusió de l'espanyol com a llengua vehicular no és pedagògica, sinó de caràcter polític", critica la plataforma. "Per això es denunciaran les trames orquestrades entre algunes formacions polítiques per fabricar lleis i decrets llei destinats a fer impossible el model de conjunció lingüística a l'escola catalana". A més, també es posa en l'ull de mira el govern espanyol, a qui acusen d'actuar amb "connivència" amb l'independentisme. "És el moment de visibilitzar el rebuig que genera que els nostres drets lingüístics siguin moneda d'intercanvi polític entre els governs d'Espanya i de la Generalitat de Catalunya". Per intentar assegurar una mobilització massiva, portaran autocars de tot l'estat cap a la capital catalana.
Aparició del pare de Canet de Mar
Curiosament, la protesta arrencarà a dos quarts d'una a l'Arc de Triomf (on va culminar aquella en defensa de la immersió lingüística) i acabarà davant l'Estació de França (on ho va fer la de la Diada la setmana passada). Més enllà dels partits i entitats que s'han declarat a favor i que hi assistiran, la convocatòria, també ha rebut el suport dels polítics Juan Carlos Girauta i Cayetana Álvarez de Toledo; els escriptors Félix de Azúa i Mario Vargas Llosa; el promotor de Ciutadans i principal figura darrere de Tabàrnia, Albert Boadella; el periodista Federico Jiménez Losantos; el filòsof Fernando Savater; i l'economista Gonzalo Bernardos. A més, l'organització espera poder comptar amb la participació del pare de l'alumne que va demanar un 25% de castellà a l'escola Turó del Drac, a Canet de Mar, i que va ser un dels casos més sonats d'aquesta sentència. Ell mateix, de fet, ja va comparèixer dilluns passat davant la premsa per primer cop, després de declarar davant del jutjat.
Vox, Cs i PP intenten fer-se seva la protesta
També els partits polítics han volgut propaganditzar la manifestació pels seus propis interessos polítics. Ciutadans és qui més ha posat en pràctica aquest exercici, compartint a tort i a dret missatges a través de les xarxes socials. Inés Arrimadas, Carlos Carrizosa i Nacho Martín Blanco (tots ells assistiran a la manifestació) han publicat vídeos a Twitter per cridar a la mobilització i "plantar cara als atropellaments del nacionalisme i el socialisme", una campanya propagandística que pretén salvar els liles de la desaparició. També hi serà Vox, que intentarà evitar la desinflada que registra darrerament a les enquestes amb la presència de Santiago Abascal i Ignacio Garriga. El líder dels ultres ha comparegut darrerament a diversos mitjans de l'extrema dreta per intentar reivindicar-se. I pel que fa al Partit Popular, també a les xarxes socials ha anunciat la presència de diversos dirigents, entre els quals el líder a Catalunya, Alejandro Fernández, i la mà dreta de Feijóo, Cuca Gamarra, per defensar "el dret i la llibertat lingüística". "Serem el teu altaveu", diuen.
Més enllà dels partits, també hi ha desenes d'entitats que ja han confirmat la seva presència. És el cas de Societat Civil Catalana, la principal plataforma del món espanyolista, i també Escuela de Todos, la que ha estat protagonista en l'ofensiva a favor del 25%. Una plataforma que està integrada per una quinzena d'entitats més petites, entre les quals hi ha alguns dels grupuscles més rancis. És el cas de S'ha Acabat!, que ha generat nombrosos enfrontaments a les universitats catalanes davant la fermesa de l'antifeixisme; Aixeca't Levántate, que acusa el "nacionalisme excloent" de generar violència contra els no-independentistes; i la Brigada Segadors del Maresme, que presumeix de "netejar els carrers de Catalunya de contaminació ideològica i mediambiental".