Unes 6.000 persones emprenen des d'aquest diumenge i fins dimarts al matí el camí cap a Estrasburg. Ho fan per participar en la concentració contra el veto als eurodiputats electe Oriol Junqueras, Carles Puigdemont i Toni Comín, i per visibilitzar el conflicte català i la repressió. L'objectiu, en definitiva, és fer sentir la veu de l'independentisme durant la sessió de constitució del Parlament Europeu, prevista per aquest 2 de juliol i, on, si res no canvia, no hi podran ser presents cap dels tres electes per l'exclusió de la JEC, malgrat haver aconseguit més de 2 milions de vots en les eleccions del passat 26 de maig.

Segons les previsions del Consell de República, organitzadors de la manifestació, hi ha 80 autocars i dos vols xàrter confirmats, pel que es preveu que hi assisteixin unes sis mil persones. Alguns dels busos surten ja aquest diumenge camí a França, mentre que d'altres ho faran al llarg d'aquest dilluns. Tot ells, juntament amb els que vagin en xàrters i els que puguin anar-hi pel seu compte, es trobaran dimarts a primera hora davant l'edifici del Parlament Europeu.

La convocatòria és dimarts a les 9 del matí, hora d'entrada dels eurodiputats, al pont Josep Bech cantonada amb Rue Lucien Febvre, just davant de l'Eurocambra. Tot i això, l'acte central no serà fins les 12 del migdia, quan es faran els parlaments dels convocants i es llegirà el manifest impulsat per 'Pugem i omplim Estrasburg', que ja compta amb 30.000 adhesions.

Els promotors del manifest en donaran copia a l'Eurocambra

El text recorda que Junqueras, Puigdemont i Comín representen més de 1,7 milions de vots a Catalunya –gairebé 2,3 a tot l'Estat–, i alerten que "Espanya està traslladant a la Unió Europea la solució repressiva a la demanda pacífica, cívica i democràtica dels catalans" . Per tot això, demanen a les institucions comunitàries "que assumeixin la iniciativa de promoure i mediar en el diàleg i en la negociació entre Catalunya i Espanya sobre el dret a l’autodeterminació".

Un cop acabada la concentració, els promotors del manifest, al que donen suport també una trentena de plataformes i entitats, l'entraran al registre de la cambra i adreçaran una carta al seu president.

 

Cal recordar que la Junta Electoral Central (JEC) va decidir deixar vacants els escons dels tres eurodiputats en no haver assistit a l'acte de recollida de l'acta i jura de la Constitució del passat 17 de juny al Congrés dels Diputats. Junqueras no hi va poder ser present perquè el Tribunal Suprem li va denegar el permís, malgrat que sí que li havia concedit en el cas de la cambra espanyola després de les eleccions del 28 d'abril. En el cas de Puigdemont i Comín se'ls va denegar la possibilitat de recollir-la fora del territori espanyol –on tenen una ordre de recerca i captura– i tampoc se'ls ha permès fer-ho a través de poders notarials.

Tot i això, els advocats de tots ells han anunciat la seva intenció de portar el cas al tribunal de Luxemburg i denunciar que s'està vulnerant el sufragi passiu dels seus clients. Diversos experts reconeixen que és un cas "inèdit", però que té una "clara" dimensió europea i veuen possibilitat que prosperi. 

Puigdemont, a l'espera de si hi ha euroordre

Així mateix també ho espera el propi Puigdemont, que dijous passat assegurava en el marc del Fòrum Crans Montana que va tenir lloc a Ginebra, que confia que la justícia europea li doni la raó i confirmi que té immunitat diplomàtica per exercir d'eurodiputat. Malgrat això, fins al moment el president del Parlament Europeu, Antonio Tajani, ha rebutjat tractar Puigdemont i Comín com a "futurs membres de l'Eurocambra". 

En una carta enviada dijous passat, Tajani assegurava que cap dels dos diputats electes figuren en la llista oficial remesa per l'Estat i que, per tant, els denegava la seva petició d'exercir com a membres de la cambra. Una resposta que el lletrat de Puigdemont, Gonzálo Boye, ja ha avisat que els ajudarà a portar el cas a Luxemburg.

En paral·lel, Puigdemont no descarta que Espanya pugui emetre una tercera ordre d'extradició contra ell, en cas que el litigi no s'hagi resolt i no estigui clar si té o no immunitat. Al ser Estrasburg part de l'estat francès, l'expresident avisa que no decidirà si va o no a la manifestació fins a l'últim moment.

La resolució del grup de treball de l'ONU, present a Estrasburg

La manifestació, a més de denunciar el veto a l'Eurocambra per part de la JEC i demanar que els tres eurodiputats independentistes puguin exercir com a tal, també vol seguir denunciant i internacionalitzant el conflicte català. En aquest sentit, durant l'acte també s'exigirà que l'Estat espanyol compleixi la resolució del Grup de Treball de Detencions Arbitràries de l'ONU i alliberi els presos polítics. 

L'acte comptarà amb la presència del president Quim Torra i també de consellers del Govern, com el d'Exteriors, Alfred Bosch. També hi haurà altres representants de partits polítics i entitats independentistes. 

Aquesta serà la tercera manifestació de gran format que l'independentisme duu a terme fora del territori català, després de la de Brussel·les de 2017 i la de Madrid del passat mes de març.