L’independentisme s’ha donat a conèixer aquest dissabte a Madrid i ho ha fet per la porta gran. Lluny del relat que s’intenta vendre al Tribunal Suprem, de rebel·lió i sedició, milers d’independentistes han portat la seva protesta, com sempre pacífica, cívica i festiva, a la capital espanyola. 

Les estelades i els símbols grocs han pres el passeig del Prado i la plaça de Cibeles, principals artèries de la ciutat, on també s’han pogut veure gralles, gegants, sardanes i cants corals. Tota una expressió de la cultura catalana, enmig d'un emplaçament insòlit i que hi està poc avesat. “És una festa no una protesta”, cridaven un grup de manifestants abans de començar l’acte, deixant ben clares les intencions.

Els lemes ja habituals de “llibertat presos polítics”, “independència”, “1 d’octubre ni oblit ni perdó” i “els carrers seran sempre nostres” han viatjat fins a Madrid i s'han pogut sentir durant la manifestació, però han hagut de compartir espai amb altres de nous. L’ocasió s’ho mereixia. “Hem vingut a acomiadar-nos” o el cant del “passi-ho bé” han estat els més destacats.

També han ressonat pel carrers de la capital espanyola cançons i himnes de l'independentisme i l'antifeixisme, com L'estaca, Nosaltres no som d'eixe món, Els segadors o la italiana Bella, ciao. 

El judici com a protagonista

La manifestació, que ha tingut lloc a un quilòmetre escàs del Tribunal Suprem, on aquests dies es jutgen els presos polítics per l’1-O, ha tingut protagonistes inesperats. El més destacat: el Fairy.

“Sense el Fairy no hi ha revolució”, han corejat alguns dels manifestants, equipats amb pins amb imatges d’aquesta ampolla de detergent. De fet, fins i tot el gegant de Sant Martí de Tous, que ha anat fins a la capital espanyola per formar part d’aquesta manifestació històrica, anava equipat amb un Fairy.

La mobilització també ha tingut moments emocionants, com quan s’ha aplaudit persones d’edat molt avançada que donaven suport a la causa o quan s’ha agraït a la cinquantena de col·lectius espanyols la seva participació a la marxa. S’hi han pogut veure des d’entitats basques, gallegues i canàries, fins a sindicats i plataformes com Madrileños por el Derecho a Decidir.

La marxa ha transcorregut sense incidents remarcables, més enllà del crit anecdòtic d’algun espanyolista que s’ha acostat a l’emplaçament de la manifestació per mostrar la seva posició contrària a l'independentisme. 

Malgrat l'habitual ball de xifres entre organització i policia, que han parlat de 120.000 i 18.000 manifestants respectivament, la realitat és que la ciutat de Madrid s'ha omplert d'estelades i simbologia groga, en una manifestació històrica per al moviment. Més de 500 autocars han sortit de diversos punts de Catalunya i d'altres punts de l'Estat, a més d'una quinzena de trens de AVE, segons l'organització, i encara hauria de sumar-s'hi els que hi han anat pel seu compte amb cotxe o avió.

Mai abans l'independentisme havia organitzat una manifestació a la capital de l'Estat ni havia mobilitzat tanta gent.