Tot i l’amenaça de pluja, unes 2.000 persones van recórrer els carrers d’Oviedo durant el vespre d’aquest divendres, en el marc del Dia de les Lletres Asturianes i amb un objectiu comú, aconseguir l’oficialitat d’aquesta llengua.
Com estava previst, en el marc de la celebració, l’entitat organitzadora, la Xunta Pola Defensa de la Llingua Asturiana, va donar a conèixer el seu pla per forçar una reforma de l’Estatut que permeti a la llengua asturiana accedir al rang de llengua cooficial en aquest territori.
El pla passa per aconseguir el suport d’una quarta part dels diputats de la cambra asturiana -12 de 45-, xifra necessària per començar els treballs de la reforma. De moment, tot i no transcendir el nom ni els partits que farien el pas, la presència de membres de Izquierda Unida i Podemos a la manifestació, que sumen 14 parlamentaris a la Junta General, dóna a entendre que aquests partits serien els que defensarien la proposta de reforma.
Ara bé, segons declaracions de Xosé Candel, representant de la Xunta Pola Defensa, la presència de càrrecs locals del PSOE a la manifestació són “detalls” que indiquen que aquest partit podria modificar el seu posicionament “monolític” sobre la oficialitat. Entre aquests “detalls” hi hauria també el suport a la oficialitat dels regidors socialistes de Bimenes, o el vot favorable a les ordenances municipals de l’asturià a Avilés, governat pel PSOE.
Banda de gaiters
La manifestació, encapçalada per una banda de gaiters i amb presència també de tots tipus d’entitats i organitzacions culturals, a més de sindicats, va recórrer el centre d’Oviedo per finalitzar davant el Teatre Campoamor, on va tenir lloc l’acte institucional de la diada, organitzat per l’Academia de la Llingua.
Segons l’organització hi van participar unes 2.000 persones, 400 segons la Policía Local, sota el lema 'L'asturianu llingua oficial. El futuru nes nueses manes'. Una tempesta va remullar Oviedo just abans de l’inici de la manifestació, però va respectar el recorregut de la mateixa. Durant la marxa, en un ambient tranquil i festiu, es van cridar consignes a favor de la oficialitat de la llengua asturiana.
La reivindicació de la oficialitat és una demanda recurrent de part de la societat asturiana, que veu com l’estatus de la seva llengua s’ha quedat, potser de forma permanent, a un pas de la oficialitat, ja que la vigent Llei d’ús i promoció del bable/asturià, del 1998, garanteix el dret dels ciutadans a utilitzar-la i avala la validesa en les comunicacions amb les institucions asturianes, i el mateix Estatut d’Autonomia, al seu quart article afirma que “el bable gaudirà de protecció” i que “es promourà el seu ús, la seva difusió en mitjans de comunicació i el seu ensenyament”, apuntant, això sí, que “es respectarà en tot cas les variants locals i la voluntarietat en el seu aprenentatge”.