El desè aniversari de la fi de l'activitat armada d'ETA està demostrant la gran divisió que hi ha en el si de la política basca respecte al conflicte armat. L'intercanvi de retrets entre els partits no ha fet més que incrementar-se en els darrers dies. Fins i tot entre els assistents la manifestació que tindrà lloc aquest dissabte a Donostia a les 17 hores sota el lema 'Ibilian ibilian, etxerako bidean' (En marxa, en el camí cap a casa), una mobilització en defensa dels drets dels presos d'ETA.
A la manifestació acudiran representants del PNB, EH Bildu i Podemos, i de sindicats com ELA, LAB, UGT, STEILAS, ESK, EHNE, Etxalde, Hiru, CNT i CGT. Un gran llistat d'organitzacions que comparteixen la necessitat de defensar els drets dels presos d'ETA. Una idea compartida que no és suficient per mantenir la pau entre aquestes formacions polítiques, especialment entre PNB i EH Bildu, els quals en els darrers dies s'han embrancat en un intercanvi de retrets on l'activitat d'ETA ha estat el gran protagonista.
Acusacions de vendre fum
El passat dilluns el coordinador general d'EH Bildu, Arnaldo Otegi, i el secretari general de Sortu, Arkaitz Rodríguez, van fer pública una declaració solemne amb motiu del desè aniversari de la Conferència d'Aiete i del final de la violència d'ETA, en la qual han llançat un missatge específicament dirigit a les víctimes de l'organització.
En nom de l'esquerra abertzale els dos líders independentistes van compartir "amb el conjunt de la societat basca, espanyola i francesa" i amb l'"opinió pública internacional" el seu compromís amb les vies pacífiques i democràtiques. Otegi, concretament, va expressar. "pena i dolor pel sofriment patit" per les víctimes. "Mai no s'hauria d'haver produït", va sentenciar.
La declaració ha despertat tota mena de reaccions i molta desconfiança. Otegi s'ha passat la darrera setmana reafirmant-se en el compromís de pau que van plasmar en la compareixença amb Rodríguez, però hi ha formacions polítiques que consideren que no és més que una estratègia.
El darrer en dir la seva poques hores abans de la manifestació ha estat Koldo Mediavilla, responsable de relacions institucions del PNB, qui ha titllat a Otegi de "fantàstic comercial capaç de vendre una nevera a un esquimal". Per al dirigent jeltzale, ha quedat palès que la prioritat d'Otegi i EH Bildu està "en els presos, per sobre de reivindicacions nacionals i socials".
Els retrets del PNB a l'actitud d'EH Bildu durant aquest desè aniversari no s'han limitat a les acusacions de Mediavilla. El lehendakari Iñigo Urkullu ha insistit a dir que la disculpa de l'esquerra abertzale és "positiva", però no suposa "res extraordinari", ja que no ha fet autocrítica del seu passat ni ha reconegut que l'organització terrorista no va haver d'existir.
Entre retrets i desconfiances, els dos partits s'encaminen junts a una manifesta que aixeca moltes crítiques de partits com el PP, PSOE o Vox i que es preveu multitudinària.
Mobilització per la defensa dels drets dels presos d'ETA a Pamplona / Europa Press
Participació de Junqueras, Rull, Romeva, Forcadell i Bassa
Els ex-presos del procés Oriol Junqueras, Raül Romeva, Josep Rull, Carme Forcadell i Dolors Bassa participaran en la manifestació que organitza l'entitat Sare en defensa dels drets dels presos d'ETA.
La presència dels ex-presos polítics ha estat una arma llancívola cap a la mobilització que la dreta espanyola ha explotat els darrers dies.
Nous plantejaments d'Otegi
En el marc del desè aniversari de la fi de la lluita armada d'ETA, Arnaldo Otegi ha mantingut un perfil molt públic i ha opinat àmpliament sobre el conflicte, el seu passat, el present i el futur del poble basc. Sobre aquest darrer tema, el dirigent independentista va assegurar en una entrevista amb Pablo Iglesias a CTXT que vol una "Confederació Basco Navarra confederada amb l'Estat espanyol".
Otegi va insistir a dir que la seva formació és "independentista" i que sempre ha considerat que el procés independentista "no seria de tracte únic", sinó que "han d'existir estacions intermèdies o marcs de caràcter tàctic que poden convertir-se en definitius o no" en funció del que decideixi el poble "lliurement i democràticament".
Imatge principal: Marxa pels drets dels presos d'ETA a Pamplona / Europa Press