Ja han passat nou mesos. Nou mesos de l'empresonament dels Jordis, vuit i mig del vicepresident Oriol Junqueras i el conseller Joaquim Forn i gairebé quatre que els consellers Raül Romeva, Dolors Bassa, Jordi Turull i Josep Rull van tornar a estar entre reixes, aquesta vegada acompanyats de l'expresidenta del Parlament, Carme Forcadell. Nou mesos en els que les coses han canviat molt i poc alhora. Els presos ja no són a Madrid, sinó a Catalunya, però la seva situació continua igual: privats de llibertat. 

Per això, el sobiranisme es tornarà a mobilitzar aquest dissabte, a les set de la tarda a la cruïlla dels carrers de Tarragona i Diputació, i exigirà l'alliberament dels presos i el retorn dels exiliats. Entre els clams i les demandes que es volen fer sentir a la manifestació, les entitats i els familiars dels presos volen expressar que l'acostament dels presos "no és un gest polític" i que segueixen empresonats. El que exigeixen, doncs, és el seu alliberament immediat.

La nova mobilització convocada per les entitats sobiranistes, ANC i Òmnium, a més dels familiars dels represaliats, arriba just la setmana que s'ha completat el trasllat de tots els presos polítics a Catalunya -amb l'arribada de Turull, Rull i Forn a la presó de Lledoners-, i també dos dies després de fer-se pública la decisió de la justícia alemanya de donar llum verda a l'extradició del president Carles Puigdemont però només per malversació, i no per rebel·lió com volia el magistrat Pablo Llarena. 

Alemanya deixa Espanya en evidència

La decisió no és menor. Alemanya ha posat a la justícia espanyola, concretament al seu Tribunal Suprem, contra les cordes. El jutge Pablo Llarena es troba ara davant la difícil disjuntiva d'haver de triar entre retirar l'euroordre -i augmentar el descrèdit internacional- o acceptar l'extradició del president a l'exili -entrant en la contradicció de només poder jutjar el líder del procés per un delicte menor-. La cosa, però, no acaba aquí. El fet que el Tribunal Superior de Schleswig-Holstein no consideri existent el delicte de rebel·lió pels fets de l'1-O fa augmentar la pressió per alliberar els presos.

De fet, els advocats dels presos ja han aprofitat per tornar a reclamar l'alliberament dels seus clients i han assegurat que la decisió sobre Puigdemont posa de relleu la "injusta situació de presó provisional". La setmana que ve tots els advocats de les defenses presentaran una petició de llibertat davant la sala d'enjudiciament del Suprem, que a partir d'ara agafa en relleu a Pablo Llarena, que ja ha tancat la instrucció del cas. A més, aquets divendres en roda de premsa, els advocats han apel·lat a la Fiscalia perquè retiri els càrrecs de rebel·lió contra els processats. 

Tot i la pressió, el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha evitat valorar la decisió de la justícia alemanya i la nova fiscal general, María José Segarra, s'ha limitat a dir que estudiarà la resolució alemanya.

Aquesta és la primera gran mobilització que es fa després del canvi de govern a l'estat espanyol, després de la moció de censura a Mariano Rajoy. L'última va ser el passat 15 d'abril que es va fer coincidint amb els nous empresonaments del març passat, els de Rull, Turull, Romeva, Bassa i Forcadell. 

El que cal saber de la manifestació

La manifestació, convocada per Òmnium Cultural, l’Assemblea Nacional Catalana i l’Associació Catalana de Drets Civils, lluirà el lema "Ni presó ni exili, us volem a casa", començarà a les 7 de la tarda a la cruïlla dels carrers de Tarragona i Diputació, a tocar del Parc de Joan Miró, i arribarà fins a les portes de la presó Model, com a símbol de la repressió. La marxa avançarà pel carrer Tarragona fins a l'avinguda Josep Tarradellas, on hi haurà un escenari des d'on es faran parlaments.

Afectacions transit manifestació 14 juliol

A la marxa hi assistiran representants dels tres partits independentistes, a més dels comuns, i estarà encapçalada pel president de la Generalitat, Quim Torra, i el del Parlament, Roger Torrent. L'acte final estarà presentat per l'actor Albert Bufill i hi intervindran els portaveus de les entitats convocants: la presidenta de l'ANC, Elisenda Paluzie, el vicepresident d'Òmnium, Marcel Mauri, i un representant de l'Associació Catalana de Drets Civils. També hi seran presents els familiars dels presos i exiliats.

Les entitats confien que sigui una mobilització multitudinària en defensa de les llibertats. Fins aquest divendres havien omplert prop d'un centenar d'autobusos, segons fonts de l'ANC, provinents d'arreu de Catalunya. Aquesta serà l'última gran manifestació del moviment independentista abans de la Diada d'enguany que tindrà com a emplaçament la diagonal i que té per objectiu demanar que es faci efectiu el referèndum de l'1 d'octubre.